El sextet de Ciutadella Pèl de Gall presenta el setè disc d’estudi, Entre sa llum i sa foscor (RGB Suports, 2025), amb el fil conductor de la música com a nexe universal. A diferència dels dos primers àlbums —que tenien una sonoritat més mètal— la banda menorquina ha facturat un repertori madur i vitalista a base de pop-rock festiu que es pot considerar marca de la casa. En parlem amb el cantant i guitarra Frank Pons.



El nou disc es titula 'Entre sa llum i sa foscor', però la vostra música és fresca i vitalista. On és la foscor?
Ni tot és tan meravellós, ni tot és una merda. Per aquest motiu, la foscor també es pot trobar a la vida, perquè sempre hi ha contrastos, i d’aquesta manera ho hem volgut reflectir a través de les cançons del disc. Hi ha temes molt alegres, tal com es pot comprovar amb el que obre el disc, “A ple pulmó”, que parla dels nostres sentiments, però també n’hi ha amb un vessant més introspectiu, com “Yin-Yang”. És un disc molt madur i amb una gran sonoritat, produït per David Rosell.
 
A les lletres i als clips sempre heu tingut molt present Menorca. Pèl de Gall té denominació d’origen menorquina?
Som illencs i sempre intentam reivindicar la part més cultural i essencial de Menorca. Probablement, si Pèl de Gall fos un grup nascut en un altre lloc la nostra música no seria una oda a la vida, ni tampoc seria tan melancòlica.
 
Quina és la clau del vostre èxit?
Creiem especialment en la sort, perquè en l’art dos més dos no sempre són quatre, però també cal dir que ens ho hem currat molt des de ben joves. Hem fet moltíssima feina, hem dedicat molt de temps i esforç al projecte i sobretot anam tots a l’una. A més, ens duim molt bé entre tots els membres de la banda, una realitat que no sempre és tan fàcil, perquè en el món de la música hi ha molts egos. I, quan hem fet un poc de calaix, en lloc de repartir-lo, ho hem invertit en el grup. Hem pensat més en Pèl de Gall que no en la recompensa econòmica. La clau del nostre èxit és que sempre hem posat el projecte musical per davant de tot. 


Us sentiu pressionats a l’hora de fer un nou disc?
La pressió sempre hi és i, a mesura que ens fem grans, la sentim encara més. No tant pel públic, sinó per nosaltres mateixos, perquè no volem abaixar el llistó, sinó apuntar més amunt. Això fa que si abans donàvem dues voltes a tot, ara n’hi donem cinc. I als directes passa el mateix. La gent paga una entrada per venir-nos a veure i escoltar-nos, ens compra un disc, una samarreta... Som un referent i per tant la responsabilitat és cada cop més gran.
 
Com seran els concerts d’'Entre sa llum i sa foscor'?
Vam fer una estada d’una setmana a Es Mercadal i el resultat va agradar, tal com vam comprovar amb un concert reservat a unes vuitanta persones, amb familiars, amics i seguidors. El directe serà diferent del de l’any passat. Mantindrà la nostra essència festiva, serà més espectacular en l’aspecte visual. Tocarem cinc o sis cançons del nou disc, però no hi faltaran els grans èxits de referència.
 
En els temps que corren, el directe és cada cop més important?
És bàsic. A l’estudi tothom és bo, el que costa és defensar les cançons en directe. De fet, la majoria dels nostres seguidors ens han conegut primer en un directe i després s’han enganxat al grup. Som de Menorca i no ens hauríem pogut plantejar sortir a actuar fora sense abans haver-nos fet forts a l’illa. Al principi, quan vam començar el 2009, ara fa 17 anys, ens vam haver de menjar molts concertets per a trenta persones. Hem hagut de picar molta pedra fins a arribar a tocar al Canet Rock de fa dos anys, davant 25.000 espectadors. Va ser el nostre primer concert massiu, una bogeria. Després vam reunir-ne 12.000 al Canet Rock de Mallorca i entre 10 i 15.000 al concert de Sant Joanet a la plaça des Born de Ciutadella. 


Tot i això, té tant o més mèrit convocar dues mil persones en un bolo de pagament, com heu aconseguit també a Menorca.
Sí, és brutal tocar a casa i assolir una gran resposta. Des de fa dos anys hi ha hagut un canvi molt important en el nostre projecte, i darrerament feim bastants sold outs.
 
Quin és el següent bot que us agradaria fer?
Ens encantaria tocar més a Catalunya, un mercat on ja hi ha molts grups i molt bons i costa fer-se un lloc. Ja hi hem fet alguns concerts que han funcionat i tenim gent que ens espera, però vull reivindicar que s’aposti més pels grups que cantam en català. Així com els catalans venen a sonar a les Balears, més grups illencs haurien de tenir l’oportunitat de tocar a Catalunya. Per sort, la barrera de la llengua s’està rompent i l’any passat ja vam fer dos concerts al País Basc.