Demostració de força i potència. Aquest és el titular del retorn de Slipknot a Barcelona, que va ser amb escreix el concert més multitudinari de la primera jornada del Rock Fest. La banda de nu-metal d'Iowa comandada pel cantant Corey Taylor va oferir prop d'una hora i tres quarts de xou on van fer un bon repàs del seu emblemàtic cançoner que va aplegar un  públic més jove que en altres edicions del festival santcolomenc.

Feia 16 anys que el grup no actuava a Catalunya, des que ho va fer a l'edició barcelonina del Sonisphere de 2009, en què presentaven l'aclamat treball All Hope is Gone (Roadrunner, 2008). Ahir al Rock Fest, Slipknot va venir com a cap de cartell de la primera jornada, seguint així l'estela que el festival va iniciar l'any passat amb Parkway Drive, amb l'objectiu de començar a portar caps de cartell més actuals.

El concert va arrencar sense cap mena de concessions amb l'inici de tot: "(sic)", el tall que obria el seu disc debut Slipknot (Roadrunner, 1999). Va continuar amb més temes dels treballs més emblemàtics que el grup va publicar amb la seva formació original, com "People = Shit", d'Iowa (Roadrunner, 2001), que va despertar el primer gran deliri del públic, o "Gematria", del ja mencionat All Hope Is Gone. 


El directe de la banda no es va ressentir de l'absència del percussionista Shawn "Clown" Crahan i van deixar altres grans temes com "Wait and Bleed", molt corejada en l'inici per tot el públic gràcies a un dels pocs passatges de veus netes que Taylor va deixar en tota la nit; "Physcosocial", "Duality" o altres temes del disc debut com "Spit It Out" o "Surfacing", reservades per al tram final del concert.
 

UNA JORNADA DE MÈTAL ECLÈCTIC

La jornada també va gaudir d'altres concerts, amb diferents estils de mètal. Després del primer concert a mitja tarda a càrrec de Rise of The Northern Star, va ser el torn del quartet finlandès Insomnium, que va posar la nota de death mètal melòdic de la jornada. Hi van repassar alguns dels temes del darrer disc Anno 1696 (Century Media, 2023), com l'inicial "1696", "White Christ" o "Lilian", tot i que també van interpretar talls del seu treball més conegut Shadows of The Dying Sun (Century Media, 2014), com "Lose to Night" —que el grup ha recuperat per a la gira d'enguany— o la coneguda "While We Sleep", culminada amb un gran solo del guitarrista Markus Vanhala. Va tancar l'actuació "Heart Like a Grave", marcada pels cors de veus netes.

Tot seguit va ser el torn de la banda de Pisa Wind Rose: una barreja entre el power mètal de tota la vida, el folk i freak mètal popularitzat per grups com Alestorm i l'univers del videojoc World of Warcraft. Sense fer cap proposta radicalment original, van oferir un directe festiu i enèrgic que va fer saltar i cantar de valent a la legió de fans friquis que es concentraven a primera fila. Entre el seu repertori, van destacar temes com "Mine Mine Mine!" o la versió mètàl·lica de "Diggy Diggy Hole", que originalment havia fet el col·lectiu de youtubers The Yogscast com a part d'una sèrie de vídeos sobre el videojoc Minecraft.
 
Amb la caiguda del sol encara van quedar dues propostes més. La primera va ser la dels manxecs Angelus Apatrida, que van repetir per segon any consecutiu al festival. El grup manxec de thrash mètal va refer de dalt a baix el seu setlist per oferir un xou diferent respecte a l'any passat, tot i no tenir cap cançó nova. Malgrat l'addició de nous temes com "Of Men And Tyrants" o "Violent Dawn", no van oblidar-se de temes coneguts com "Sharpen The Guillotine" o "You Are Next". 
 
Finalment, abans de Slipknot, va haver-hi espai per als estatunidencs Savatage. En tan sols una hora, van intentar condensar el seu ampli repertori de heavy clàssic amb clara influència progressiva, com "Jesus Saves", "The Wake of Magellan" o la mid-tempo "Handful of Rain", del seu repertori més recent. Després d'una intro èpica a càrrec del cantant Zachary Stevens i uns visuals amb banderes de nombrosos països, el grup va interpretar "Chance" i per al tram final van deixar la coneguda "Gutter Ballet", la balada "Believe" —amb una introducció pregravada en què es recuperava la veu de la versió d'estudi de Jon Oliva, actual teclista i primer cantant del grup—, i el seu tema més emblemàtic: "Hall Of The Mountain King".

El Rock Fest continua avui al Parc de Can Zam de Santa Coloma de Gramenet amb més rock i mètal amb noms com Running Wild i Lynyrd Skynyrd, i s'allargarà fins al diumenge 29 de juny amb caps de cartell com Judas Priest o Scorpions.