El Rock Fest va tancar ahir la seva novena edició amb dos clàssics tant de la història del rock com del festival santcolomenc —totes dues bandes hi han actuat fins a quatre cops—: Scorpions i Judas Priest. Dos grups consagradíssims que, tot i el pas dels anys, continuen al peu del canó per a continuar oferint els seus himnes en directe.

El concert més llarg de la nit el va protagonitzar Scorpions amb una hora i 40 minuts de concert que van servir per a repassar la gran majoria dels seus temes més aclamats. L'inici va estar marcat per temes dels seus discos de la seva època daurada, com Love At First Sting (Harvest/EMI, 1984), amb "Coming Home" o "Bad Boys Running", o Lovedrive (Harvest/EMI, 1979), amb "The Zoo" i "Make It Real". La fragilitat física del cantant Klaus Meine, però, va fer que els temes no lluïssin en la seva màxima esplendor malgrat el bon fer de la resta de la banda.

No obstant això, seria del tot injust titllar d'un mal concert el del quintet de Hannover. El més adient seria definir-lo com una actuació de menys a més. El tram final protagonitzat per totes les clàssiques balades com "Send Me An Angel", "Wind of Change" i "Still Loving You", va impulsar a la banda i van convertir el Parc de Can Zam en un gran karaoke. Per al final, la banda no va voler acabar amb el tempo lent i va apujar revolucions amb dos temes emblemàtics com "Blackout" i "Rock You Like a Hurricane".


Abans de Scorpions, els encarregats d'apujar els decibels a Santa Coloma van ser els històrics Judas Priest. La formació de Birmingham va oferir un xou renovat per retre homenatge a un dels discs més estimats pels seus fans: Painkiller (Columbia, 1990), que enguany compleix 35 anys. El concert va ser des de l'inici una declaració d'intencions amb dos temes de l'àlbum homenatjat: "All Guns Blazing" i "Hell Patrol", les cançons que obren el treball amb el permís del tema homònim, que, com era d'esperar, la banda va reservar per al tram final de l'actuació. 

Tot i el gran repàs a Painkiller, el grup no va oblidar en cap moment que tocava davant un festival i per això va introduir ben aviat dos clàssics imperdibles com "You've Got Another Thing Comin'" i "Breaking The Law", intercalades per "Freewheel Burning". En canvi, el tram central va estar marcat per un breu repàs dels temes del darrer treball, Invicible Shield (Columbia, 2024), com "The Serpent and The King". 
 
L'actuació dels britànics al llarg de l'hora i mitja va ser pràcticament impecable, amb un Richie Faulkner precís i fi en la seva faceta com a guitarrista solista, mentre que el cantant Rob Halford va tornar a demostrar (un cop més) perquè la comunitat metàl·lica el va batejar ja fa unes quantes dècades com el 'Déu del metall'. Als seus quasi 74 anys, el músic encara és capaç d'entonar tots els aguts demandants de les seves cançons amb una encert sorprenent. Per acabar, van descarregar la traca final amb el seu tema més veloç i potent, "Painkiller", seguit per tres èxits ineludibles: "Electric Eye", "Hell Bent For Leather" —amb aparició estelar de Halford sobre la seva clàssica Harley Davidson—, i "Living After Midnight". 
 

UNA DARRERA JORNADA MARCADA PEL MÈTAL CLÀSSIC

La darrera Jornada del Rock Fest 2025 va estar marcada per diferents bandes i projectes de heavy mètal clàssic, més enllà dels caps de cartell. El primer es va poder sentir a partir de les 15 h sota el sol abrasador de Santa Coloma va ser el quartet alemany Grave Digger. La banda comandada per l'històric Chris Boltendahl va fer un ampli repàs de la que segurament ha estat l'etapa més fructífera de la formació: la de finals dels noranta. No hi van faltar els clàssics "The Dark of The Sun" o "Rebellion (The Clans Are Marching)", del disc inspirat en les guerres medievals entres Escòcia i Anglaterra Tunes of War (GUN, 1996); "Excalibur", del disc homònim (GUN, 1999), o "Heavy Metal Breakdown", del treball debut (Noise, 1984).

Tot seguit, va ser el torna de la històrica banda de melodeath Dark Tranquility, que va combinar cançons del nou disc Endtime Signals (Century Media, 2024), amb els seus temes més destacats. Malgrat patir la gran calor de primer hora de la tarda —el cantant Mikael Stanne va acabar amb la cara totalment vermella—, el grup va oferir un xou amb una gran qualitat de guturals, rifs de guitarra, i teclats atmosfèrics en temes com "Atoma", "Phantom Days" o la final "Misery's Crown". 

El heavy clàssic va tornar en escena amb més noms com el de Phil Campbell And The Bastard Sons o Doro. Qui va ser guitarrista de Motörhead va alternar els temes del seu nou projecte i els grans clàssics del trio liderat per Lemmy Kilmister, com "Ace Of Spades", "Overkill" o "Killed By Death". En una tònica similar, Doro també va combinar els seus temes en solitari, com "Raise Your Fist In The Air" amb els de la històrica banda que va liderar durant el vuitanta, Warlock, com "Fur Immer" o la final "All We Are".

Els altres grups en actuar van ser els californians Stryper, que celebraven el 40è aniversari del primer LP Soldiers Under Command (Enigma, 1985), i el quartet escocès Alestorm. Amb tres ànecs de goma presidint l'escenari, van portar el seu folk-mètal festiu, irònic i absurd a parts iguals on no van faltar els grans hits com "Drink", "Keelhauled" o "Mexico", amb una selecció de tonades del nou disc The Thunderfist Chronicles (Napalm, 2025).
 

El Rock Fest ja ha anunciat les dates i el primer cap de cartell de la seva desena edició. Serà del 3 al 5 de juliol al Parc de Can Zam i el primer nom confirmat és el de la banda alemanya de power mètal Helloween.