La cantant de Martorell Marta Knight va debutar amb un estil personal d'indie pop en anglès l'any 2017 amb l'EP Peterloo Heroes (Binary Emotions). Ara, amb l'EP Unbothered (La Castanya, 2025) ha renovat el seu estil amb noves lletres que combinen castellà i anglès i un pop ben cuidat amb guitarres d'inspiració norantera
Com ha estat la rebuda del disc?
Com ha estat la rebuda del disc?
Molt bé. Hem fet una gira de nou concerts per ara, i la veritat és que el senzill del disc, "Unbothered" ha agradat bastant. La gent també ha rebut molt bé el canvi de so i que ara m'hagi atrevit a barrejar lletres en castellà i anglès.
Com ha estat aquest canvi sonor?
Tenia clar que volia que hi hagués un canvi, però no tenia clar cap a on volia anar. La direcció del canvi, amb guitarres noranteres, però mantenint un esperit pop, va sorgir a l'estudi a partir d'escoltar i treballar les cançons.
En aquest treball cantes en castellà i en anglès, mentre que en els treballs anteriors cantaves tan sols en anglès. Et plateges cantar en català en el futur?
Abans, només escrivia en anglès perquè els meus referents eren en aquesta llengua. Ara, a mesura que he anat creixent, he incorporat més referents en castellà i això m'ha permès començar a cantar en castellà. En català encara em costa perquè no és fàcil escriure cançons en diferents idiomes. Si el teu cervell s'acostuma a fer l'exercici de crear en un idioma, si de sobte canvies a un altre, has d'aprendre'n de nou. Ets com una persona completament diferent. Has d'escriure des de la identitat que tens en cada idioma i en català encara no he explorat la meva manera d'escriure. Tot i això, no descarto fer-ho en un futur.
A “Núvol” cantes en castellà i anglès, però la titules en català. Per què?
Aquesta cançó la tenia guardada amb el títol de l'emoji d'un núvol. I quan vam anar a gravar-la a l'estudi i l'havíem de guardar, el meu productor, Pau Riutort, va posar núvol en català perquè no es podia guardar amb un emoji i al final es va quedar així.
La portada d’'Unbothered' està feta amb uns dibuixos infantils, mentre que les lletres tenen molt a veure amb sensacions, i sentiments que ressonen amb l’adolescència. És un disc escrit cap a la Marta del passat?
Sí, he fet un EP que a la Marta de 16 anys li hauria agradat escoltar. Pel que fa a la portada, volia que visualment fos infantil perquè contrastés amb les lletres de les cançons, que no ho són en absolut. Em va semblar una bona idea jugar amb aquest contrast.
“Unbothered” és el tema més escoltat del treball i parla sobre aprendre a despreocupar-se de les situacions i dels pensaments propis i aliens. Has arribat a ser realment despreocupada i a no donar-li tantes voltes a les coses?
Més o menys, però no del tot. Hi ha dies que em capfico més i n'hi ha que menys. Crec que a poc a poc he anat aconseguint tenir més dies unbothered que abans, tot i que no és fàcil del tot. És un procés que té molt a veure amb anar creixent, ja que cada vegada les emocions s'atenuen una mica i et molesten menys. Amb el temps, és més fàcil relativitzar les coses i veure-les amb perspectiva. A vegades, és important comparar-se amb el teu jo passat per veure quines coses han millorat.
Més o menys, però no del tot. Hi ha dies que em capfico més i n'hi ha que menys. Crec que a poc a poc he anat aconseguint tenir més dies unbothered que abans, tot i que no és fàcil del tot. És un procés que té molt a veure amb anar creixent, ja que cada vegada les emocions s'atenuen una mica i et molesten menys. Amb el temps, és més fàcil relativitzar les coses i veure-les amb perspectiva. A vegades, és important comparar-se amb el teu jo passat per veure quines coses han millorat.
A “Good intentions” dius que les intencions no signifiquen res per si soles. Què té realment valor? Els actes?
Sobretot, el que fas sentir les altres persones. A la cançó, jo volia expressar que, tot i que no tinguis males intencions, pots fer mal als altres i també fer-te'l a tu mateix. Per això és tan important l'empatia i ser conscient de com has fet sentir l'altre, malgrat no fer mal a propòsit.
La darrera cançó és “Killing Time”, parla de “matar el temps” quan deixes de sentir coses. Diries que està escrita des de l'apatia?
Sí. La lletra està escrita des d'un estat d'ànim en què estàs matant el temps perquè no estàs fent les coses des de tu mateix, sinó que les fas per sobreviure o adaptar-te al que s'espera de tu o als patrons de conducta generals de la societat. I aquest tipus de patrons, crec que porten a l'apatia i a la crisi existencial.
En aquest últim tema flirteges amb personatges dels videojocs de Nintendo com Wario o Kirby. Eres fan de videojocs?
Sí. La referència del de Wario és pel joc Mario 64, en què el Wario es menjava una flor i es convertia en metall per ser capaç de trencar-ho tot. I en el cas del Kirby és una cosa similar, perquè es pot convertir en una roca. Volia fer un contrast entre una lletra molt profunda i trista amb referències més banals.
La teva vida professional gira només al voltant de la música? A què més es dedica Marta Knight?
Marta Knight és l'únic projecte musical que he tingut. A part d'això, sempre he anat combinant-ho amb altres feines, tot i que ara mateix en no tinc. És difícil compaginar treballar amb un horari fix i fer concerts, però ho vaig fent com puc.
Tens concerts a la vista?
Quan va sortir el disc, vam fer la primera part de la gira. Ara, al juliol i l'agost, no tenim nous concerts, però la idea és que al llarg de la tardor continuem presentant Unbothered en directe.

.jpg)












.gif)


