En el cel musical l'alegria alena al mercat

Vic era una ciutat de mercats quan es va decidir anomenar ‘mercat’ a la trobada musical de referència que enguany celebra la 33a edició. El fet de tornar a fer-la presencial (amb el 70% de la capacitat i diferents escenaris) està sent un goig per a totes les persones que s’apropen a les diverses programacions que estan en dansa aquests dies. Hi ha veus com la de la menorquina Anna Ferrer, a qui li agrada espigolar pel cançoner tradicional i t’etziba fandangos i bullangueres. Però també n’hi ha que tot just arrenquen als escenaris, com el quartet mallorquí Alanaire, que encapçalat pels germans Laura i Pau Enric Serra, va presentar vuit cançons pop amb el colofó del seu senzill recent, “Reviure”, i anunciant per a 2022 disc de debut.
 
Altra cosa són els noms principals que disposen d'anys de trajectòria a les seves espatlles. 13 en porta la malaguenya María Peláe, amb qui l'empresa barcelonina The Project ha sabut eixamplar el seu camp d'actuació nascut a redós de Radio Olé i l'entorn flamenc. Perquè Peláe és molt més: és una força de la natura (l'anomenen la Lola Flores moderna), que té la gràcia i l'enginy d'una Martirio i d'una Rosario, amb la novetat de posar-li l'accelerador del rapejat propi de les músiques urbanes (diguem-n'hi Nathy Peluso aflamencada, si voleu). Ara sembla de l'escola de Marinah, ara de l'escola clàssica de Peret; tant se val, ella té art en majúscules. A més d'un empoderadament feminista que dona el toc d'alerta a la vella guàrdia -la paternalista o babosa cap a les dones- del sector musical, a "Te espero en jarra". I que diguin que si fa pop, hip-hop, cobla o flamenc (ja haureu entès que és força inclassificable) entreté amb comentaris d'una simpatia natural que van arrencar més d'una riallada.
 
En la seva actuació al mateix escenari principal de l'Atlàntida de Vic, amb les entrades esgotades, Roger Mas va deixar clar que presentant l'àlbum Totes les flors (Satélite K, 2021), no només celebrava nou disc sinó també els seus 25 anys sobre els escenaris. En els comentaris entre cançó i cançó (fil per randa va desgranar la desena de títols de l'actual disc), Mas va dedicar-se a rememorar amb més alegria que nostàlgia totes les trobades felices que li havia brindat el MMVV en el passat.

El cantautor solsoní va recordar que va ser gràcies al Mercat que l'any 2001, 5 anys després de pujar als escenaris per primer cop, la seva trajectòria musical va fer un gir. Un concert a la Jazz Cava de Vic en el marc del MMVV, gràcies a una crítica favorable d'un diari, li va obrir la possibilitat de viure de la música durant 20 anys, fins avui. Agraït, doncs, que el Mercat fos allà on tot va començar a pondre, Roger Mas va cantar amb alegria la seva rumba "Amb la polla i l'ou" o, explicant felices coincidències, "Mort, qui t'ha mort?" -la sortida de la qual simultanieja amb la del llibre quasi homònim de l'andorrà Iñaki Rubio, Morts, qui us ha mort?-. També va reverenciar antecedents com Ia & Batiste i el seu emblemàtic Chichonera's Cat (Oliba-Ediga, 1975), o referents com Quico Pi de la Serra, de qui pren la manera de dir al blues "Si us blau" -cançó on se sorprèn d'un ambient demencial en què tothom sembla haver perdut el nord-.
 
Però per sort, com escrivia el poeta uruguaià Mario Benedetti, 'el sur también existe' (que cantava també Serrat, còmplice d'un altre títol de Totes les flors, "Primavera traïdora"). I, per a Roger Mas, Vic també va ser clau en la seva relació amb el sud. L'any 2014, gràcies a una producció del MMVV, va poder viatjar al Brasil per crear un espectacle amb Benjamin Taubkin, i d'allí precisament neix la llavor d'una de les cançons més boniques de Totes les flors: "Sota el pau ferro". Un arbre de brancatge fractal li va inspirar la cançó, fent volar els seus versos als núvols. El recital va tancar amb "Volant" -Roger Mas & Les Flors (Picap, 2001)-, que va deixar l'audiència surant en cantar 'des del cel veig el mercat a la ciutat...', enlairant-nos de la cadira sense moure'ns, cosa que agrairan les autoritats sanitàries.

Una novetat puntual en la posada en escena d'enguany, i de la qual també en va gaudir dimecres Sílvia Comes i avui Cesk Freixas, és el servei de traducció a llengua de signes catalana que aporta el MMVV (cosa que hi ha grups que incorporen al seu dia a dia, com Roba Estesa o, en l’àmbit espanyol, Rozalén). En el concert de Mas, Patricia Ruiz va ser qui se'n va encarregar, interpretant-lo amb un sentit del ritme i harmonia gestual i corporal certament ressenyables. Però, més enllà d'ocupar-se del llenguatge inclusiu, Ruiz va estar imbricada del tot en la proposta, dempeus, al costat de la multiinstrumentista Míriam Encinas. Per la seva banda, Encinas és tot un altre fenomen a l'hora d'irradiar música amb tot instrument que dirigeix amb les seves mans expertes, sense menystenir la mestria dels músics fidels a Mas des dels inicis, el pianista Xavier Guitó i el contrabaixista Arcadi Marcet.
 
A la sala annexa de l'Atlàntida seguidament de Mas, va ser el torn del concert de Marta Knight, que amb un vestit jaqueta marró a la moda de tardor, va oferir onze cançons pròpies i una versió de Lana del Rey ("Born to Die"). El folk alternatiu de Knight va tenir com a còmplice inicial Great Canyon Records, el segell de Joana Serrat. Però la cantautora traurà finalment el seu disc de debut el 2022 amb La Castanya, segurament per la seva tendència estètica i compositiva més propera a Núria Graham, però amb un arrossegament de veu a la manera de Del Rey que no li caldria gens, ja que quan Marta Knight enfila la veu, refila la mar de bé.

Ja al final de la jornada de dijous, The Tyets a l'escenari al descobert Goufone (al parc Bassa dels germans maristes de Vic) van agrair la treva que els va donar la pluja per poder actuar davant un públic del tot lliurat a les seves rimes, en un escenari que avui divendres gaudirà de les actuacions del trap, el dancehall i el rap de Flashy Ice Cream.

Avui divendres els protagonistes també seran altres. Per exemple, Intana, presentant les cançons que farciran el seu disc de 2022 i que, entre altres, clamen "No ens cal anar depressa", tot i que ella és una de les comunicadores i cantants catalanes amb més activitat i projecció. I en l'escenari més multitudinari, el d'Estrella Damm, hi haurà avui divendres les actuacions de Tribade i Oques Grasses, que altres anys ocupaven les places vigatanes, quan la música podia inundar-les. Com ha passat a Tàrrega amb la seva Fira, Vic no està al 100% del que va ser, però els artistes i els treballadors de la cultura aconsegueixen dia a dia que gaudim de totes les flors artístiques del moment. No passa pas com al mercat de Calaf que diuen que es van quedar congelades les paraules i en descongelar-se tot era un enrenou. Aquí a Vic, el celebrat Liverpool català, seguim al cel musical.