Després de les dades negatives del sector el 2023, els festivals dels Països Catalans han aconseguit frenar la davallada d’assistents (-2%), tot i que Catalunya ha tancat amb un ascens del 9% i el País Valencià ha seguit la tendència a la baixa amb el -15%. La principal causa és que els macrofestivals de més de 50.000 espectadors han tornat a caure (-6%), mentre que els festivals grans i mitjans han registrat excel·lents xifres amb un increment de públic del 19%. Les Festes Majors més multitudinàries també han pujat un 4%.
 
La xifra d’espectadors a festivals celebrats el 2024 a Catalunya ha augmentat un 9% respecte a l’any anterior, quan la xifra es va desplomar un 17%. A la quarantena de festivals més destacats hi han assistit 1,53 milions d’espectadors, xifra superior a l’1,4 milions del 2023. La llista dels macrofestivals s’ha ampliat de vuit a deu amb Primavera Sound, Sónar, Acústica, Cruïlla, BAM, Guitar BCN, Porta Ferrada i Mil·lenni, a més de Cap Roig i Soundit. També, altres com el Mar d’Estiu a Pineda, el Barcelona Beach Festival o el Mutek s’han tornat a fer després de l’aturada d’un any.
 
La xifra d’espectadors a festivals dels Països Catalans ha baixat un lleu 2% respecte al 2023, quan va registrar una caiguda del 7%. En xifres absolutes, s’ha passat de 2,68 a 2,63 milions d’assistents. Al País Valencià el retrocés del 17% del 2023 s’ha repetit amb una altra davallada del 15%, mentre a les Balears s’ha invertit la tendència i el públic ha crescut un 2%. Els festivals públics i mixtos han registrat, de nou, xifres extraordinàries amb una pujada del 22%, mentre els privats han caigut el 4%.

 

PARITAT ALS FESTIVALS
L’evolució d’artistes els tres darrers anys als principals festivals catalans mostra que la presència femenina s’ha consolidat i continua a l’alça. Els cartells amb dones i grups mixtos ha assolit el 2024 la xifra rècord del 46%, amb un 34% de projectes amb lideratge femení i un 12% de grups mixtos. Per garantir la igualtat de gènere a la música en viu, el sector també ha posat sobre la taula la necessària perspectiva de gènere interseccional per assolir el canvi i la transformació cap a la paritat tant dalt com darrere els escenaris.
 
EMERGÈNCIA ALS FESTIVALS
Els artistes emergents s’han mantingut, de mitjana, al voltant d’una tercera part de les programacions dels principals festivals catalans al llarg dels darrers cinc anys, tot i que el 2017 i el 2019 s’havia assolit un 38%. El 2024 s’ha situat en el mateix nivell que el 2021, quan l’emergència va representar el 29%, però ha caigut fins a quatre punts respecte a l’any anterior. La regeneració de l’escena musical depèn en bona part de la vitalitat dels joves artistes; per aquest motiu, el sector reclama més suport públic per programar-los.
 
EL CATALÀ ALS FESTIVALS
Els cartells amb artistes catalans han pujat el 2024 fins al 37% –quatre punts més que l’any anterior– però les programacions en català han quedat clavades al 19%, la mateixa xifra dels darrers tres anys. Tot i la recuperació i creixement de les últimes temporades, encara es viu en el miratge català de la pandèmia –amb fronteres tancades a programacions internacionals– quan es va arribar al 70% de programació catalana i un 43% en català. La preocupació per la caiguda de l’ús social de la llengua també afecta la música en viu.
 
ARTISTES RACIALITZATS ALS FESTIVALS
Per primera vegada l’Anuari de la Música ha analitzat la presència d’artistes racialitzats als principals festivals catalans i el resultat indica que la seva presència se situa en el 18%, una xifra molt per sota del total la població racialitzada a Catalunya, que representa un 32%.
 


SALES DE CONCERTS
Les sales catalanes han mantingut l’estabilitat el 2024 respecte a l’any anterior, tant de públic (+2%) com de concerts (-4%), un cop han recuperat el públic, però han rebaixat la programació després de la pandèmia. La preocupació se centra en l’‘eventització’ creixent de la música en viu, la privatització dels espais i activitats d’oci i els espectacles corporativitzats en grans operadors, multinacionals o grups amb fons d’inversió, que treballen amb preus dinàmics o revenda i que pot acabar afectant el teixit artístic local i de base.
 

AUDITORIS, TEATRES I CICLES DE CONCERTS
Els augments del 2022 i 2023 ja no han estat tan pronunciats però els equipaments catalans han celebrat dades positives en un context difícil d’inflació de preus. El creixement del públic ha crescut el 2024 (+4%) i encara més ha crescut la xifra de concerts (+6%), que iguala l’any anterior. Quant als circuits i cicles de concerts, en canvi, i malgrat que els espectadors també creixen, en cau la programació (-14%).

En aquest context, però, l’Associació Professional de Representants, Promotors i Mànagers de Catalunya (ARC) destaca una millora en l’estabilitat laboral i la professionalització del sector, amb un volum de contractació d’artistes de 111 milions d’euros.