Catalunya ha experimentat una recuperació espectacular en el consum de música en viu, amb un 45,4% de catalans que han anat a concerts o festivals el 2024, superant el 44,7% de l’any anterior i aproximant-se al resultat del 2019 del 45,7%.
L’auge dels macrofestivals és la gran tendència que atrau una quarta part del públic de concerts, en detriment dels festivals. La música ha mantingut presència constant en la vida quotidiana, amb un 85,1% d’audiència. Tot i això, els concerts en català han patit una reculada històrica fins a dades de fa una dècada (36,5%) i també ha retrocedit dos punts el consum en català (43%).
El perfil d’espectadors musicals a Catalunya té un clar accent generacional. Els joves de 25 a 34 anys n’han liderat l’assistència (54%), seguits de prop pels de 14 a 24 (53%), els de 45 a 54 (54%) i els de 35 a 44 (51%). A partir dels 55, la participació ha decaigut i només un 39% dels adults de 55 a 64 anys i un 28% dels majors de 65 assisteixen a concerts.
L’hàbit d’escoltar música s’ha mantingut com una de les pràctiques culturals generalitzades a Catalunya, amb percentatges molt alts tant entre homes com dones. El 2024, el 85,8% dels homes i el 84,3% de les dones han afirmat que escolten música, xifres pràcticament iguals a l’any anterior (87,9% i 84%, respectivament). La continuïtat evidencia que el consum musical travessa tots dos gèneres sense diferències rellevants i confirma la centralitat de la música en el temps lliure.
El retrocés del català als concerts ha caigut un 5% del 2023 al 2024, i s’han perdut prop de 100.000 espectadors de música en català. El 2021 s’havia assolit el rècord del 54,6% de catalans que va anar a un últim concert en català, una xifra encara condicionada per la pandèmia però que situava la llengua en una posició de força als escenaris. El panorama ha canviat de manera abrupta el 2024, ja que només el 37,5% han estat concerts amb el català com a llengua principal. És el percentatge més baix de la darrera dècada, amb una davallada de 17 punts en només tres anys. Paral·lelament, el castellà s’ha consolidat com la llengua majoritària als escenaris (50,2%)
Les dades dels darrers anys dibuixen també una situació agredolça per a l’escolta de música en català, tot i mantenir-se com a tercera llengua, la referència és fluctuant i el darrer any ha anat un 2% a la baixa, del 45,2% al 43% dels catalans, confirmant una pèrdua de pes davant l’oferta globalitzada. Per contra, el castellà i l’anglès s’enforteixen com a idiomes predominants: el 74,4% dels enquestats escolta música en castellà i el 68,5% en anglès, en una tendència a l’alça any rere any. El francès (6,8%) o l’alemany (1,7%) tenen una presència molt menor i, per contra, la música instrumental s’ha recuperat (del 8,3% al 10,8%).
La banda sonora del 2024 ha mantingut el lideratge del pop, el rock i la música alternativa, tant en l’escolta com en l’assistència a concerts. Tot i això, l’Enquesta de Participació Cultural registra una lleugera davallada del 65,1% dels catalans que ha escoltat pop-rock (respecte al 65,5% del 2023), i el 64,8% que ha anat a bolos (respecte al 66,2% del 2023). En aquest sentit, la diversitat d’estils ha guanyat terreny, afavorint la música urbana, el jazz i la salsa.
Els estils urbans han guanyat espai, especialment entre els més joves, i han representat el 31,3% (30,9% el 2023) de l’escolta i el 25,5% (24,7 % el 2023) dels directes, fruit del relleu generacional i la força de les plataformes. La mateixa tendència s’ha produït en jazz, blues i country, que ha suposat un 28,9% (26,8% el 2023) en l’escolta i un 22,2% (21,4% el 2023) en concerts.
I també la salsa i la música llatina han augmentat oients (del 26,3% al 27,8%),i ha crescut la presència a concerts (del 13,8% al 15,4%) en l’últim any. Per contra, estils com la clàssica i el folk han augmentat el públic fidel però han reduït la preferència pels directes.



.jpg)









.gif)

.png)

