En el marc de la nova edició de L'Anuari de la Música, entrevistem la consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya Sònia Hernández sobre les línies mestra que durà a terme la seva conselleria en matèria musical: com avança el Pla d'Impuls a la Música, com s'assoleix el 2% del pressupost per a Cultura, i quin paper hi jugarà la llengua, entre altres qüestions. 

Quins són els reptes musicals de futur per a la nova Conselleria de Cultura? 
El sector de la música està en un bon moment i és clau per a la cultura catalana. Les dades així ho avalen. Cal destacar, també, l’auge d’artistes emergents, tota una generació de músics que han connectat amb el públic i que ocupen bona part dels cartells de les programacions musicals del país. Evidentment, encara hi ha tendències positives que cal consolidar. Per això estem treballant per impulsar la música en català enregistrada i en directe –que genera el 82% de la facturació del sector– i per millorar l’accés de les bandes emergents al circuit de sales de proximitat arreu del territori. També hem d’aspirar a millorar les condicions de les sales per poder pagar millors caixets, tenir programacions regulars i que siguin una alternativa real als festivals i a la competència que generen en termes de contractació i visibilitat. Aquest repte s’està tractant amb el projecte Circuit Km0 del Pla d’Impuls de la Música. Finalment, dos reptes rellevants més passen per la sostenibilitat del sistema i per l’accessibilitat. Per afrontar el primer, treballem conjuntament amb el sector per fer que la nostra indústria sigui cada cop més sostenible i alhora contribueixi a generar una conscienciació entre el públic. Pel segon, des del Departament s’ha posat en marxa un programa temporal amb un equip específic que treballarà amb les entitats representatives per acompanyar el sector i elaborar un pla sectorial. 

Com avança el Pla d’Impuls de la Música?
El Pla té un horitzó temporal 2023-2026 i encara està vigent, amb grups de treball que es reuneixen regularment i que estudien i proposen mesures concretes en diferents àmbits. Entre altres accions, ha permès donar suport a una campanya de posicionament de la producció musical catalana a Spotify, i a la realització d’un estudi en profunditat sobre la viabilitat de crear un circuit de Km0 que tingui en compte els espais de petit aforament, tant públics com privats, d’arreu de Catalunya. Aquest mapeig establirà la base per a la posada en marxa d’un circuit que aposti pel talent emergent. 

Com s’arribarà a l’anhelat 2% de pressupost per a Cultura?
Tenim el compromís ferm d’assolir-lo en aquest mandat i treballem per a l’aprovació d’uns pressupostos amb aquest horitzó. És una xifra que tant el sector com el conjunt de la ciutadania necessitem, ja que ha de servir per desplegar els drets culturals, entre els quals hi ha l’accés i la participació a la cultura.

"Considerem que els mitjans són clau per fomentar l'accés a la cultura de gran part de la ciutadania"

On creieu que sobretot s’hauria de destinar aquest increment de recursos?
Sempre diem que aquest mandat ha de ser el dels drets culturals i això es tradueix a fer que la cultura sigui feta i viscuda per i per a tothom. La llista de projectes és llarga, però vull destacar que invertirem en el Pla d’Equipaments i Serveis Culturals de Catalunya 2025-2035, amb el qual crearem una xarxa d’equipaments culturals de proximitat, tant públics com privats. La configurarem a partir d’iniciatives locals, municipals o associatives, amb la voluntat d’afavorir la participació cultural de la ciutadania a prop d’on viu. També reforçarem l’articulació de gires i circuits per a les arts en viu, que és una de les principals demandes que ens fa el sector perquè la cultura arribi a tot el país, les produccions s’amortitzin i els professionals puguin tenir més feina i de manera continuada. I també incidirem en el desplegament de programes d’impuls de l’art i la cultura en l’àmbit educatiu i també la innovació en l’àmbit del patrimoni. 

Les polítiques de suport no contemplen la presència de la llengua pròpia com un criteri necessari. Com sí que passa, per exemple, en el sector del llibre. Hi haurà línies compartides amb el departament de Política Lingüística?
La presència de la llengua catalana és un element de valoració amb un pes molt important en les línies d’ajut. Per exemple, en la línia de música en viu representa més d’un 30% de la puntuació total, que se suma a la puntuació obtinguda per la contractació d’artistes residents. I en la línia de suport genèric a les discogràfiques també hi ha dos requisits importants: que els projectes comptin amb més d’un 50% d’artistes catalans i l’ús del català. A banda, hi ha una línia específica per al sector discogràfic de promoció digital que només inclou projectes en català o aranès.

En els darrers anys s’ha produït una inflació en els caixets dels artistes que configuren els caps de cartell dels festivals. Creieu que cal reequilibrar-ho? 
Cal tenir en compte que es tracta d’un fenomen propi d’un sistema de lliure mercat que és molt difícil de regular des de l’administració. En la línia de programació de música en viu, tenim limitada a 30.000 euros la despesa subvencionable per caixet. Cal tenir en compte, però, que la presència d’artistes emergents sempre és un factor important de valoració en totes les nostres línies de suport a la música en viu, fet que ajuda a equilibrar el mercat. 

"Vetllarem per l'acord del 25% de música en català a les ràdios i per impulsar el paper d'iCat com a ràdio musical de referència"


De quina manera es pot actuar davant la presència de fons d’inversió al sector, sobretot als grans festivals?
En primer lloc, cal dir que aquest no és un fenomen que afecti només Catalunya, és un fet a tot Europa i deriva de la globalització. I tampoc no és un fenomen nou. La clau és trobar l’equilibri entre la independència i el suport extern, de manera que aquests fons d’inversió es converteixin de veritat en socis estratègics i que alhora no comprometin la seva programació. L’altra clau és l’especialització. Normalment, aquests grans fons s’interessen sobretot per macrofestivals que s’adrecen a un públic generalista. D’aquí que una manera d’optimitzar la presència de grups inversors sigui l’especialització i la diferenciació.

Creieu que és suficient la presència de música en català als mitjans públics i privats, i a les programacions?
Tenim acords amb 3Cat per a la producció de projectes de continguts audiovisuals de grans formats d’entreteniment i per a la creació de nous formats de programes culturals, també de l’àmbit musical. Uns acords que no són nous, que donen fruits i que volem mantenir. I també continuem treballant per incrementar la presència de música en català als diferents mitjans, ja siguin públics o privats. Indubtablement, una de les vies és vetllar pel compliment de l’acord del CAC que obliga les emissores radiofòniques a incloure un 25% de música en català en les seves programacions, però no només treballem en aquest eix. També hi ha un conveni de col·laboració amb iCat per promoure l’escena musical catalana, convertint-la en la ràdio de referència per a la música en català. 

Amb la creació del vertical 3Cat Cultura i la conversió de les xarxes i la comunitat d’iCat, quin serà el futur de l’emissora musical, que el 2026 celebra 20 anys? 
L’emissora és l’aposta de la CCMA centrada en l’escena actual, el talent emergent i els continguts culturals amb identitat pròpia, tal com veiem cada primavera al Desconcert. No només es mantindrà el format i l’aposta pel canal, sinó que volem potenciar-lo, coincidint amb el seu 20è aniversari. iCat té molt de valor perquè opera amb un model dual que combina la FM i els entorns digitals, utilitzant canals que avui continuen sent clau per arribar a l’audiència. A més, connecta amb la franja jove de la societat amb continguts com el Loft. Hem fixat aquesta legislatura com la dels drets culturals i, des d’aquesta perspectiva, considerem que els mitjans són clau per fomentar l’accés a la cultura de gran part de la ciutadania.