Com va sorgir la idea de posar música i veu a la campanya de La Mercè d’enguany?
Va néixer de manera molt natural a casa, compartint idees i complicitats amb en Lluís Danés, director creatiu de la campanya i creador del cartell de La Mercè 2025. Em va dir: “Aquest any, la Mercè ha de tenir veu.” I d’aquí va sorgir la idea de fer-li una cançó. Vam imaginar la Mercè com una dona poderosa, una figura simbòlica que protegeix i camina al costat del poble, però també amb un punt rebel i inspirador. Una mena de mare col·lectiva, compromesa amb la vida. I, a poc a poc, la cançó va anar apareixent, com si ella mateixa volgués ser cantada.
En què et vas inspirar per fer la cançó?
Volíem que sonés com un seguici en moviment, amb ressons de plaça, timbals i passió. Vam decidir que havia de comptar amb una banda per donar-li aquest aire viu i festiu. Alhora, volia que la lletra fos delicada però plena de força simbòlica, que evoqués imatges potents i senzilles, que tothom pogués reconèixer. En definitiva, la cançó vol transmetre que La Mercè no és només una festa, sinó una manera d’entendre la ciutat: amb compromís, tendresa i aquella força constant que batega en el cor del poble.
Tenies alguna directriu pel que fa a la lletra?
La premissa era fer una cançó que pogués representar la festa, però des del primer moment vam voler que tingués una veu pròpia, amb fondària. Això em va permetre escriure des d’un lloc poètic i simbòlic, amb llibertat. Volia que la cançó parlés de la Mercè com a festa, sí, però també com a arquetip femení que inspira: valenta, acollidora, capaç de sembrar en temps de vent.
Com t’apropes a la figura de La Mercè com a terrassenca?
Amb molt de respecte i estima. Tot i ser de Terrassa, Barcelona la sento molt meva perquè hi he passat gran part de la meva vida: estudiant, treballant, vivint… Hi tinc moltes arrels i records que em connecten profundament amb la ciutat. I si hi ha alguna cosa que tenim molt arrelada els catalans són les festes majors, aquesta manera tan íntima i col·lectiva de celebrar la vida i la comunitat. Escriure la cançó de La Mercè ha estat un regal que em connecta amb aquesta essència.
Tu has actuat en alguna ocasió a les Festes de la Mercè: com vius posar-li tu ara veu a l'edició d’enguany?
És molt emocionant. He cantat a La Mercè, però formar part de la seva banda sonora és un pas més enllà. És com si la meva veu pogués caminar amb la ciutat durant uns dies, entre places i carrers, acompanyant la gent. Saber que la cançó pot formar part d’aquest imaginari col·lectiu, i fer-ho des d’una veu de dona, em fa sentir molt feliç i molt arrelada.
La nova campanya de promoció de La Mercè té un caràcter interdisciplinari, ja que es pot gaudir en diferents formats i també perquè ajunta diferents disciplines com l'escenografia, la música, la dansa o la fotografia. El lema d'enguany és 'un somni que arriba al carrer', que lliga amb la voluntat de l'ideòleg de la campanya, Lluís Danés, de fer que el cartell no sigui una recreació ni una cosa virtual, sinó física. Es tracta d'un carro construït per la família Castells amb fusta i metall. Per això, enguany, el cartell no compta amb un il·lustrador sinó amb el fotògraf David Ruano, que ha immortalitzat el carro amb la seva càmera.
Per seguir amb el concepte de la festa major com una activitat viva, per primer cop el cartell es materialitzarà en una versió física. D'aquesta manera, el carro del cartell es podrà visitar i fotografiar davant de l'ajuntament al llarg de totes les jornades de La Mercè, que començarà el 23 de setembre i acabarà el 28 del mateix mes.
.gif)
