‘Salut i Mercè’ és un manual de supervivència?
Sí, perquè vaig marxar de Mallorca per anar a estudiar a Barcelona, en plena pandèmia. Vaig haver d’aprendre a cuinar, a fer rentadores... En aquell moment, em sentia perduda i alhora necessitava treure coses que tenia a dins.
Només amb el títol ja fas un homenatge a les patrones de Palma, la Salut, i Barcelona, la Mercè. És un viatge per trobar el teu lloc?
Quan vaig marxar de Palma ja no em sentia d’allà, i quan vaig arribar a Barcelona tampoc. El disc té l’energia d’estar entre dues aigües, en constant moviment. No sé si com a debut ha quedat molt ambiciós, però volia que fos un treball conceptual i que fos un homenatge a la feminitat amb el nom de les dues patrones.
El disc s’obre amb “Mercè”, una reinterpretació de la cançó de Maria del Mar Bonet. És una referent?
Les meves referències són anglosaxones, però estic molt agraïda a Maria del Mar Bonet. És una figura clau a Mallorca que ens ha obert camí a les cantautores balears. Sovint pensem que només trobarem referents a Catalunya, però a les Balears també n’hi ha.
T’obres en canal a “No sé com ho he de fer” amb afirmacions com ‘Res m’està emocionant’. És una cançó forta...?
De vegades em penedeixo d’haver-la gravat i publicat [Riu]. Potser no cal dir-ho tot i, a vegades, està bé saber callar. Volia crear la imatge d’estar-me mirant al mirall d’una discoteca i no saber què hi feia. Quan vaig arribar a Barcelona estava trista, i vaig arribar al punt de plorar tot el dia i després sortir de festa com si res.
Parles a un antic amor a “Mort a s’alegria”?
És l’única cançó del disc dedicada als homes cis heteros, fastigosos i dolents! Vaig tenir un rotllo amb una persona que només volia posar-se en tot allò que m’agradava, i amb una actitud realment masclista. En aquest tema en parlo amb un to irònic.
Només amb el títol, a “Veritats amargues” ja anticipes que llençaràs dards dient: ‘Ets el pitjor que m’ha passat’.
No volia caure en el clixé, però és una cançó dura que espero que reconegui la persona a qui va dedicada. Va enllaçada amb “Sa creu” i l’expressió ‘volen baixes’, que en mallorquí són veritats amargues.
Al disc hi ha moltes frases fetes i també metàfores. És una manera de reivindicar la diversitat de la llengua?
Els refranys s’han de reivindicar perquè si fa tants anys que es diuen deu ser perquè tenen alguna cosa de veritat. M’agrada jugar amb frases fetes que tothom pot entendre.
“Agredolç” és un canvi de registre. Respira pop i Taylor Swift…
Sí. Volia fer un tema pop, curt i enganxós. Amb el productor Marc Requena vam agafar com a referència el tema “Out of the Woods”, de Taylor Swift, i hi vam introduir diferents elements.
També n’hi ha d’altres que recorden Antònia Font...
M’agrada molt el seu disc Batiscafo Katiuscas (Discmedi, 2006), perquè té una sonoritat que em transporta al fons marí i, en el meu treball, he volgut fer-hi referència.
A “Salut” obres les portes de bat a bat a un nou camí. Això sí, cantant a la Mercè de Barcelona des de Palma. Per què?
Volia fer un reprís, un concepte que s’utilitza al teatre musical i que agafa la melodia d’una cançó i en canvia la lletra. Volia que tingués relació amb la “Mercè” de Bonet, tot i que ella la va dedicar a la seva mare i jo a Barcelona.
Desafies l’autoritat a “Matar al jutge”?
De vegades soc una mica rebel, però era la millor manera de tancar el disc. Tinc síndrome de la impostora, com la majoria de dones, perquè s’espera molt de nosaltres i més si som joves. En aquest cas, interpel·lo el públic, perquè si no li ha agradat el disc que no m’escolti.
Podràs llegir l'entrevista completa al pròxim número 385 d'Enderrock.
.gif)
