Vicent Xavier Contrí és un periodista valencià bregat en mil batalles. Ha estat mànager de grups com Obrint Pas i programador de festivals com l'Almadrava Rock. Ara presenta el llibre La Fúmiga. Havia de passar (Bromera, 2025), on repassa la història i la personalitat de La Fúmiga.


El llibre va ser un encàrrec o una idea teva?
Va ser una idea meua. Tenia el sentiment que calia escriure alguna cosa sobre La Fúmiga, perquè tinc la percepció personal que no tenien el reconeixement que es mereixien per part de la crítica. Al marge de tot això, a mi el que m'interessava era la sociologia de la banda, el perquè l'èxit.

I què has trobat?
Que no només han triomfat per la qualitat de la seua música, sinó per tot el que han tingut al voltant. Són d’una de les comarques més catalanoparlants del País Valencià, i amb moltes societats musicals. Tots tenen estudis musicals i són d’una generació hereva ja de l'ensenyament en català… I a més, són una gent molt professional, que ha sabut apropar-se als llocs que tocava, que han topat amb un gran productor, que és Mark Dasousa, amb una oficina de contractació molt potent, que és Pro21, i que sempre han confiat els treballs satèl·lit que hi ha al voltant del grup a gent molt potent. Des dels videoclips d'Icònic, a les gravacions, al treball de Halley Records, etcètera. També m'agradava la idea que fora un llibre molt coral, en què participara molta gent i que molta gent parlara de La Fúmiga des de diferents àmbits.
 
Llavors tu t'apropes a ells i… quan et diuen que plegaran?
Parle amb ells, els dic que m'agradaria escriure el llibre, i ells diuen que sí, però que ja tenen un calendari marcat i que no hi ha massa temps material per a dedicar-se a fer el llibre. És una cosa que jo comence a plantejar-me l'any passat, després de l'estiu, i ells estan contínuament en gira. Quan aconseguisc parlar amb ells, ja em faciliten el calendari de com anirà la cosa. I partir d’aquell moment em pose a escriure. Bé, primer vaig parlar amb l'editorial més potent de la seua ciutat, que és Bromera, i de seguida es van fer seu el projecte i hi han ajudat molt. És una biografia que comença pel final i que explica moltes anècdotes. No vull fer cap espòiler, però hi ha coses que sorprendran i interessaran a la gent que segueix el grup i la música en català al País Valencià. Per exemple, que hi ha una gravació d’Aspencat amb ells que no ha eixit a la llum…

Diuen que pleguen per sempre. Els hem de creure?
Jo estic convençut que no els tornarem a veure dalt d'un escenari. Artur [Martínez] diu mig de broma que quan faci 25 anys de “Mediterrània” potser tornen a pujar a un escenari... Seria una cosa excepcional, d'ací a molts anys. Però creguem-los, La Fúmiga s’ha acabat.


Que el grup hagi plegat en aquest moment és la millor campanya publicitària del llibre?
No sabria què dir-te. És un grup amb tant d'èxit que potser la millor publicitat hagués estat que ho deixaren el 2027 o 2028... Està clar que és un llibre que als fans els agradarà molt, perquè és un llibre molt gràfic, amb molta imatge i un disseny atractiu. No és un llibre per a entesos, sinó per a contar la història del grup, i hi ha moltes imatges, la majoria d'elles que no s'han gastat gaire o que són inèdites. I és un llibre que té data de caducitat, perquè tot el que està passant ara no apareix al llibre.