Rock & Press és una rara avis en el món de la música. Una banda formada per periodistes que, a través del rock, van veure la possibilitat de dinamitar les limitacions imposades. La seva història musical va començar amb l’edició de Cemento (Blau) ara fa 20 anys i van publicar dos discos més: Korrupción (Blau, 2007) i Krisis (Blau, 2010). El pròxim dissabte 25 d'octubre reapareixen per una nit per repassar les seves cançons i compartir-les amb bandes amigues: Tots Sants, Jose Domingo, El Estado, Encruïa, Mapaches, Toni Verd & Jon Cilveti, Korpus Khristie, Cohete Palmera i Pep de Diabéticas. Riki López presentarà una vetllada en què no hi podrà ser el convalescent Jaume Anglada. De tot plegat en parlem amb el cantant, Gabi Rodas. Comencem pel final, pel concert a Ses Voltes el 25 d'octubre. Explica’m el perquè d'aquest concert.
Rock & Press es va separar el 2011. Vam deixar d'actuar perquè no li vèiem sentit a continuar. No ens cridaven d’enlloc i nosaltres, cansats de funcionar com una ONG, sempre tocant per causes perdudes, vam decidir aparcar el projecte. Deu anys després, el 2021, vam fer un petit concert, que es va dir El último ensayo, que per sorpresa nostra va funcionar molt bé i vam omplir la sala gran del Teatre Principal de Palma, però va ser una cosa puntual. Mirant el calendari em vaig adonar que fa 20 anys del primer disc, Cemento. Vaig fer una sèrie de trucades als fundadors del grup i la meitat d'ells ens hem animat a fer-nos un autohomenatge, que tindrà lloc a Ses Voltes. Ses Voltes és un lloc de Palma, sota els peus de la catedral, que està molt lligat a la història musical d'aquesta ciutat. Fa 50 anys allà assajaven els primers grups de la moguda i hi van néixer grans grups com Furnish Time.



Un autohomenatge i un homenatge, perquè s’hi han sumat diversos grups i la cosa s’ha convertit en un macroconcert de 7 hores.
La nostra idea era fer-nos un homenatge, i vam demanar a altres grups que s’hi sumessin i ens fessin dues versions. Volíem muntar un festivalet, però la cosa s’ha anat fent gran. Ara és un macroconcert de 7 hores i la cosa pinta bé. Tots els grups a qui ho vam proposar ens han dit que sí. L’únic que no hi podrà ser és Jaume Anglada, que s'està recuperant d’un accident de fa uns mesos. Ja havia triat les dues cançons que volia fer i tot!

Per què creus que totes aquestes bandes us han dit que sí?
L’amistat és un dels grans tresors que tenim els éssers humans. Als músics, a diferència d'altres gremis, ens mou molt l'amistat. Ens trobem als concerts, al backstage, als circuits musicals… Els ho hauries de preguntar a ells, però m'imagino que és perquè s'hauran sentit identificats amb les lletres. El 90% del nostre repertori són lletres que no han perdut vigència.

Això pot ser una mala notícia.
És cert, quina mala notícia que el ciment, els atemptats contra el patrimoni natural d'aquesta illa i la saturació turística segueixin sent notícia, que els despropòsits de la classe política segueixin sent notícia... Cançons com “Putoguiri”, “Cimimento” o “Marginación” segueixen sent vigents. O “El poblao”, que està dedicada a un poblat de la droga que fa 20 anys semblava que l'anaven a desmuntar i segueix sent notícia cada dos per tres…
 
Vau començar perquè volíeu cantar el que no es podia ni dir ni escriure?
Sí, sempre hem dit que cantàvem tot allò que no ens deixaven escriure al diari. Aquest era el motor de les nostres cançons. I a Ses Voltes no farem cap cançó nova. Al concert del 2021 vam estrenar quatre o cinc cançons. Per exemple, una es deia “Pachamama” i parlava de com tractem la Mare Terra, de la naturalesa, del canvi climàtic, de tota aquesta història. Són cançons que ens agradaria haver enregistrat, però tampoc no hi poso gaire esforç, tal com estan les vendes de discos.

Per acabar, què passarà si el dia 25 us torna el cuquet de Rock & Press?
No crec que passi. Molts dels membres de Rock & Press —no tots— tenim una història musical paral·lela. Són grups que van néixer de les cendres de Rock & Press. Jo, en particular, en tinc un que es diu Los Atunos Rojos, que canta a la ultradreta, que està en auge arreu del món. Aquí a Mallorca, hi ha molt de fatxa, i algun d'instal·lat al poder, com el president del Parlament, Gabriel Le Senne, al qual li vam dedicar una cançó, que es deia “Qué será, será?”. Diria que Rock & Press no farà gaires concerts més. Ja som un producte per a l'hemeroteca.