Entre Maó i Barcelona, Verlaat fa anys que cuina a foc lent una proposta que no ha parat d'evolucionar. En els seus inicis, es van presentar al Sona9 2020 amb un pop-rock reposat que, poc després, es va condensar en l'EP Borps i esbarzers (autoeditat, 2021). El seu so es va tornar més expansiu amb el segon EP homònim (autoeditat, 2022), i ara han fet una aposta pel funk futurista al primer llarga durada Paareidolia (autoeditat, 2025), un títol que fa referència al fenomen d’intuir una forma reconeixible i significativa en una altra que aparentment no ho és. Parlem d'aquest nou treball amb el cantant i guitarrista Josep Peñalver.


 
Com ha canviat Verlaat des de la publicació de l'EP homònim fins a la sortida de 'Paareidolia'?
En aquest temps hem anat construint la identitat del grup. Els dos primers EPs eren més aviat introductoris i per donar-nos a conèixer. Aquest nou disc ens ha servit per consolidar-nos, rodar les cançons i llimar allò que no funcionava. A més, al llarg d'aquest temps, els nostres gustos musicals s'han anat transformant i hem volgut que es veiés amb Paareidolia. Del pop naïf i alegre dels primers EPs, hem passat a un so més electrònic i funk. 
 
Viviu entre Menorca i Barcelona. Quin és el funcionament del grup per a assajar i trobar-vos?
Tots som de Menorca excepte el bateria, en Miguel Sanjosé (bateria), que és del País Valencià. Actualment, tot el grup viu a Barcelona menys jo, que vaig tornar a Menorca fa un parell d'anys. Això crea un poc de dificultats a l'hora de trobar-nos, però com que jo hi vaig ben sovint, acostumem a treballar i a quedar a Barcelona, i en època de vacances i estius, també ens veiem a Menorca. La gran majoria del disc s'ha gravat a Barcelona excepte les bateries, que les vam gravar a Menorca.  

El disc arrenca amb la introducció "Arrítmia i propulsió", on incloeu de manera crítica un discurs que incita a treballar i esforçar-se per fer diners i triomfar a la vida. Per què volíeu començar amb una idea tan contundent?
Bàsicament, per posar l'oient en situació sobre què anirà el disc. Tot i que mos va semblar un poc atrevit posar aquest discurs d'entrada, crec que contextualitza bé els temps que vivim ara mateix: les inquietuds, els estímuls i els problemes generals que vivim actualment les persones que rondem els 30 anys en aquest món supercapitalista i abocat a produir.


"Arrítmia i propulsió" ve succeïda per "Avui o demà" i "Demà passat", un interludi instrumental. En el disc, hi ha molts més passatges instrumentals que en la gran majoria de discos de pop i rock. Per què?
Els passatges instrumentals són la nostra aposta per al disc. Volíem mostrar la nostra forma de funcionar en directe. Des de fa bastant temps, ens agrada enganxar cançons amb passatges instrumentals. Primer, va començar als assajos i després es va traslladar als directes per donar continuïtat als concerts i que no hi hagués tantes aturades. Un altre bon exemple d'això és "Posidònia", on a partir de la meitat de la cançó hi ha un solo increïble de n'Àngel Gelabert gravat en tan sols una presa. De fet, li vam col·locar el micro sense que ho sabés i el que va improvisar en aquell moment és el que es va quedar en el disc.

A Posidònia, critiqueu el turisme massiu i l'arribada d'expats. Per què heu fet una lletra tan curta?
Al principi, havia de ser molt llarga i tenia una història molt literal, en què intervenien animals i tot. Però després la vam acabar tallant perquè consideràvem que no calia explicar tota la història tan literalment. 
 
"Formigues i escarabats" és segurament el tema on exploreu més el so futurista i lletres surrealistes. Diries que té una certa influència d'Antònia Font?
Sí, i tant. En el seu moment em va calar molt fons Antònia Font. És una de les cançons més antigues del disc i, segurament, és més s'hi nota la influència. De fet, l'altre dia un amic meu em va dir que va sentir la cançó per la ràdio i em va comentar que es pensava que estava escoltant Antònia Font.
 
En el disc hi ha dues col·laboracions. La primera és la d'Aina Tramullas a "Dins es vent". Com va sorgir?
Amb n'Aina ens vam conèixer arran del disc. Fins llavors, sabíem qui era i ens agradava com cantava, però no ens havíem conegut mai. A "Dins es vent", ens encaixava molt una veu de registre femení i vam pensar en ella perquè ens agradava la seva veu. Es va animar tot d'una provar-ho i el resultat va quedar molt bé. És de les cançons que més mos agraden del disc i arran d'aquesta col·laboració ens hem fet col·legues i tenim molt bona relació.


L'altra col·laboració es troba a "Coloms", amb Joan Dabén, cantant de Dahlia, banda on tu toques els teclats. Quina relació us uneix?
En Joan, a més de ser company meu a Dàhlia, és company de pis d'en Cesc Pellicer [baixista de Verlaat]. Ens coneixem de fa molt temps i compartim molts amics. Com que tenim contacte molt directe, li vaig mostrar la cançó, a ell li va agradar i com que la cançó xerra de dues persones i jo no tenia gaire clar si l'havia de cantar tota jo, li vaig proposar i li va fer molta il·lusió.
 
Tanca el disc "Battiato", l'únic tema del disc que no has escrit tu, sinó el baixista Cesc Pellicer. Per què volíeu homenatjar Franco Battiato?
Per què és un personatge que mos agrada. La música del tema la va fer en Miguel Sanjosé [bateria] en un assaig i com que tenia una sèrie d'acords que em recordava a Franco Battiato, vam decidir posar-li aquest nom provisionalment. A partir d'aquí, en Cesc es va inspirar i li va posar lletra. I tot i que al principi ell no volia cantar-la, el vam convèncer perquè la fes ell. Li feia un poc de vergonya perquè no confiava molt en la seva veu, però crec que ara ja se sent molt més segur cantant-la. 
 
Quins concerts de presentació teniu previstos?
El vam presentar al Mercat de Música Viva de Vic, i tocarem el 20 de desembre a l'Espai Goya de Manacor i el 27 a la sala Musikbox de Sant Lluís. També havíem de tocar a Barcelona en un concert organitzat per l'Espai Mallorca, però es va haver de cancel·lar per la pluja. Ara hem d'acabar de pensar si reprogramar aquest concert en una sala fora de Barcelona o mantenir-lo a la ciutat.