Després del seu pas per Pomada (1998-2004), Conxita (2006-2008), Angelina i Els Moderns (2009-2020) i 2Princeses Barbudes (2011-2023), Helena Cases Sal ha signat recentment Feréstega (autoeditat, 2025), el primer disc amb nom propi, on aplica tot el seu saber fer. A l'àlbum, s'inclou aquesta musicació del poema de Xavier Grimau "Sageta, sagí", finalista al XVIII Premi Miquel Martí i Pol del Certamen Terra i Cultura. L'adaptació poètica guanyadora es desvelarà en un acte públic el dilluns 10 de novembre a la Casa Golferichs de Barcelona. 


  Arran d'un repte diari que ens vam proposar amb Àlex Fernàndez i Xavier Grimau, de dibuix-poema-música. Som tres amics de Sabadell i amb Grimau ens interessa la llengua, el bosc i la sinceritat. "Sageta, sagí" va ser fet expressament per al repte.

Què t'agrada de la lletra del poema? 
M'agraden les imatges de Setmana Santa aplicades a l'interior personal i l'última descripció sobre la dificultat de poder-se comunicar, i fer-ho, només, a través de la música. 'Només et sé parlar a través dels meus defectes (...) només et sé parlar amb silencis i compassos'.

De quins poetes ets més fan o has musicat més poemes?
Justament del mateix Grimau. I soc una admiradora fervent de les lletres del Quimi Portet. De fet, jo em volia confeccionar un llibre amb les lletres, però per Sant Jordi em vaig poder comprar Cançons en bell llemosí (La Segona Perifèria, 2025). I el Joan Miquel Oliver. A banda, també he musicat l'Enric Casasses, m'agrada moltíssim.
 
Quina línia de continuïtat veus amb la Nova Cançó?
Justament, trobo que m'hi puc assemblar sobretot en aquest últim treball, ja que la veu amb les paraules és el més important, el protagonista absolut. No he volgut carregar massa els arranjaments per aquesta raó. En una ocasió vaig cantar uns 30 poemes del Grimau sense cap mena d'acompanyament i van funcionar. Ara bé, cal dir que el públic estava acostumat a sentir poetes "a palo seco"; aleshores jo amb la melodia jugava amb avantatge.

Com vas abordar la musicació d'aquest poema?
Per mi la lletra és el principal motor que porta al ritme, perquè soc una maniàtica que les síl·labes tòniques casin amb els temps forts de la melodia. Després hi afegeixo alguna línia que deixi intuir l'harmonia, com podria ser una línia de baix molt simple, o una línia semblant a una segona veu. Finalment, trio quin caire rítmic li vull donar i hi poso la percussió (dosificada) que hi calgui.

Quina funció li dones a la poesia i/o quina a la cançó?
En aquest cas, que la lletra és un 60% o més, tot gira al seu voltant. És a dir, segons el tema que tracta o el sentiment que desperta en mi, la canto amb un temperament diferent. I els arranjaments també els faig seguint allò que necessita la lletra, segons la meva interpretació, esclar.

Què trobes o t'atrau de la poesia dels Països Catalans?
Jo he estudiat filologia catalana i soc una apassionada del llenguatge. Per a mi, cada paraula és una petita joia que troba la representació en el cap i el cos de cada receptor. D'això la impossibilitat de traduir un poema. Darrere cada mot hi ha tota la nostra experiència amb aquell concepte, amb els amics, familiars que han pronunciat aquella paraula, el context on ha aparegut... És tot un món d'imatges, significació i transmissió d'emocions/sentits.