Què us va portar a musicar el poema "Desamor" de Llompart?
La Institució de les Lletres Catalanes ens va encarregar, juntament amb la ballarina Anna Guiu, la creació d’una performance que vam presentar al Hall del CCCB en el marc del Dia Mundial de la Poesia. Aquesta performance va comptar amb un espai sonor creat a partir de la veu d’Antònia Vicens, en una conversa sobre el poeta mallorquí, i dos poemes musicats de Llompart, "Desamor" i "Silueta en el capvespre". Coneixíem la seva feina amb anterioritat, però poder participar d'aquest Any Llompart ens va ajudar a fer una immersió en el seu llegat. Vam trobar a "Desamor" una pèrdua petita, familiar, d'un encaix precís amb la narrativa del nostre projecte.
Què us interessa d'aquest poeta o quines connexions hi teniu?
Llompart és una figura de referència en la defensa i la promoció del català en èpoques de repressió i contundència amb la llengua i la cultura catalana. Nosaltres som un projecte que crea, compon i canta en català i considerem que remar a favor de la nostra cultura és imprescindible per fer-la permeable i extensible a nous horitzons. És per això que "Desamor" i "Silueta en el capvespre", dos dels seus poemes, són part del nostre repertori de concert i els hem pogut fer sonar fora de Catalunya, en festivals com Nascentes Fontes (Leiria, Portugal) i Nombrarse Volcán (La Palma, Canàries).
Vau llegir el poemari on s'inclou, quan i on?
Hem estat en contacte amb l'antologia de Llompart i amb el llibre epistolar entre el poeta i Antònia Vicens, Vocabulari privat (Adia Edicions, 2018), a l'hora d'escollir els poemes i trobar l'imaginari sonor per fer-ne les composicions. Ha estat una feina que hem fet de forma progressiva i conjunta i que ens ha ajudat a poder trobar comoditat i proximitat amb l'autor.
Què us agrada de la lletra del poema?
Trobem que de forma orgànica, les imatges del poema i els seus versos tenen molta musicalitat, el ritme és un eix central de la seva escriptura. De fet, vam poder conèixer i conversar amb la seva neboda i ens va explicar que Llompart quan escrivia poesia cantava molts dels seus poemes o se’ls imaginava dansant en diferents gèneres musicals.
Com vau abordar la musicació d'aquest poema, com va anar?
Des de l'anàfora: la reiteració del “com si…” ens va portar a un ritme concret que, a través de petites variacions, ens va ajudar a evocar la repetició d'un record com la persistència de la pèrdua. Ens interessava explorar la nostàlgia del poema i barrejar-la amb la nostàlgia del nostre imaginari, és per això que la cançó per nosaltres sona com un ball de diumenge llarg. També vam voler donar-li un final que trenqués amb aquesta successió d'acords per tal de produir una sensació reivindicativa de la pèrdua, una celebració de la mateixa.
Ölivias Foto: Alfonso Blanco
De quins poetes sou més fan?
Ölivias som un projecte conceptual, tota la nostra música gira entorn un eix narratiu, actualment al culte a la mort com a arquetip de la transformació i el canvi. És per això que el nostre imaginari està nodrit per moltes veus literàries. Des de Mercè Rodoreda, que va marcar l'inici del nostre projecte amb la peça "La mort i la primavera", un llistat de totes les flors que apareixen a l'obra, fins a Salvat-Papasseit, a qui amb la peça d'"Al final un bolero" vam fer-li homenatge, i li vam donar una resposta musical al seu poema "Tot l'enyor de demà".
Heu musicat més poemes?
Ara mateix, estem treballant dins un imaginari més dens i obscur i ens acompanyen veus com les d’Antònia Vicens, Maria Mercè Marçal, Dolors Miquel i Guim Valls, entre d'altres. Esperem poder posar música o treballar alguns dels seus poemes.
Què us agrada de la Cançó que musica a poetes?
Hi ha un vessant importantíssim de difusió de la paraula en vers, ja que és una forma de fer arribar la poesia a públics que potser de forma habitual no en consumeixen. També ens agrada especialment veure com diferents artistes s'aproximen de forma sonora als mateixos versos i aquests poden prendre dimensions exponencialment diverses.
Quina línia de continuïtat veieu amb la Nova Cançó?
Pel que fa a la línia de continuïtat amb la Nova Cançó, creiem que hi ha un vincle natural en la manera d'entendre la música com a vehicle de la llengua i identitat. En el cas concret de "Desamor", treballar a partir d'un poema de Llompart, una figura compromesa amb la resistència lingüística i cultural, és una manera de dotar el text d'un nou espai sonor per fer-lo dialogar amb el present. Des d’Ölivias, com molts altres projectes que opten per cantar en català, sentim que hem heretat la necessitat i la contundència d'aquell esperit, però també hem volgut adaptar-lo a les nostres pròpies inquietuds i al context actual.
Quina funció li doneu a la poesia i quina a la cançó?
Les nostres composicions parteixen sempre de la paraula en vers. Som un projecte que ens agrada definir-nos a través d'una narrativa concreta que enllaci les cançons i li doni un sostén a tot el nostre imaginari. La música en aquest cas, pren importància a través del seu missatge i ajuda a elevar-ne el significat i li dona la possibilitat de prendre noves formes, en aquest cas sonores.
Què trobeu o us atrau de la poesia dels Països Catalans?
Hi ha una connexió umbilical, ja que el català és la nostra llengua i componem, pensem i cantem en català. Alhora, actualment hi ha un compendi de poetes dels Països Catalans molt potents i tenim la sort d'estar en contacte amb part de les veus contemporànies de l'escena en vers, i això ens dona una proximitat i estima orgànica cap a la poesia.
_2024.jpg)
.gif)
