Marc Parrot (Barcelona, 1967) és un cantautor de llarga trajectòria amb una desena d'àlbums publicats en català i una carrera encara més llunyana com a El Chaval de la Peca o productor de prestigi per a programes televisius (Club Super3, Disc de la Marató...) i recentment compositor de bandes sonores per al cinema. En aquesta peça inèdita amb el violinista Aleix Puig de Quartet Brossa musiquen un poema de Joan Vinyoli (Barcelona, 1914-1984), "Vincles", del poemari Tot és ara i res (1970). la peça és finalista del Certamen Terra i Cultura, el guanyador del qual es desvelarà en un acte públic el dilluns 10 de novembre a la Casa Golferichs de Barcelona. De tot plegat, en parlem amb el mateix Marc Parrot.



Què us va portar a musicar el poema “Vincles” de Joan Vinyoli?
Vaig compartir aquest poema amb una persona estimada, i quan em van proposar fer un concert per al Dia Mundial de la Poesia vaig pensar que era un bon moment per musicar-lo.

Què t'interessa d'aquest poeta?
M'agrada la mirada crua de Joan Vinyoli envers la vida, que s'evidencia en bona part de la seva obra.

On vas llegir el poema? 
Tinc el llibre Poemes, una selecció de l'obra de Joan Vinyoli feta per Joan Margarit. Margarit també n'és l’autor del pròleg, on fa un repàs de tots els llibres —com Tot és ara i res— i en comenta els motius de la tria, embolcallant-ho amb notes biogràfiques.
 
Què t'agrada de la lletra del poema?
Explica els vincles des d'una mirada madura i amb la dosi justa de romanticisme. Em sembla d'una precissió extraordinària.

De quins poetes ets més fan o has musicat més poemes?
M'agraden poetes d'estils molt diversos: Margarit, Perejaume, Mireia Calafell, Blanca Llum Vidal… entre molts altres.

Què t'agrada de la cançó que musica poetes?
Que acostumen a ser molt bones lletres! (riu).
 
Quina línia de continuïtat veus amb la Nova Cançó? Diferencieu la vostra musicació d’això d’alguna manera?
La Nova Cançó és el precedent evident d'aquesta pràctica. La peculiaritat de la nostra proposta és que està interpretada per veu solista i quartet de corda, sense cap altre instrument.

Com vau abordar la musicació d’aquest poema? 
Vaig treballar primer la música, tenint molta cura del ritme per no canviar accents, i de trobar-li una estructura musical. Un cop ho vaig tenir resolt, vaig enregistrar una versió amb guitarra i veu, que posteriorment l'Aleix Puig —primer violí del Quartet Brossa, amb qui estem preparant un nou projecte— va arranjar per a quartet donant-li una textura diferent i molt emocionant.

Quina funció li dones a la poesia i quina a la cançó?
La lletra és l’eloqüència; la música, l’emoció.

Què t'atrau de la poesia dels Països Catalans?
La poesia en català em sona infinitament millor que en qualsevol altra llengua (somriu).