Per què torna La Gossa Sorda?
Hem decidit tornar per la música, per retrobar als seguidors i per l'amistat que tenim entre nosaltres. La majoria dels membres del grup som del mateix poble, hem fet moltes coses en comú, i encara mos vegem i tenim relació. A més, hi ha molta gent que mos trobava a faltar i això mos ho han dit des del primer dia que ho vàrem deixar. I no només per la música, sinó per la nostra actitud i les coses que posàvem damunt la taula. I davant de tot açò, a nosaltres mos abellia poder tornar a donar canya, continuar en l'actitud que teníem com a grup. Quan plegàrem, en la nit de l'últim concert que vàrem fer a Pego, vàrem dir que quan fera 10 anys tornaríem. I ara que el 2026 es compliran 10 anys del comiat, hem pensat que si no tornem ara, igual ja no podrem tornar. En aquell moment, mos semblava que era un temps llarg, però 10 anys passen ràpidament, i més per la gent, com nosaltres, que ja té una edat.
Tots els membres del grup s'han volgut sumar a aquest retorn?
Durant este temps, la vida mos ha anat a tots per bandes molt diferents. Alguns s'ha dedicat a la música, però la majoria no. I crec que és bonic que puguem tornar tots, fins i tot amb les dues guitarres, que era una cosa que no havíem tingut mai. En aquesta gira hi seran tant Tato James, qui va ser el guitarrista en l'etapa final, com l'anterior, Arnau Giménez [Zoo].
Creieu que el context musical valencià actual, després del comiat de grups molt populars com Zoo i La Fúmiga, fa que sigui un bon moment perquè torni La Gossa Sorda?
Hem fet milers de reunions com a grup fins a tenir la decisió presa de tornar, però crec que el context musical és circumstancial. No tornem per omplir cap buit musical. Sobre aquesta qüestió, segurament té més sentit preguntar-se per què cada cop més artistes joves i consolidats del País Valencià pleguen.
I quins motius creus que hi ha rere aquest fenomen?
Primer cal dir que cada cas és diferent perquè té condicionants personals únics. Però sempre he pensat que cantar en una llengua minoritzada fa que no tingues una indústria musical prou potent darrere com per plantejar-te que estaràs treballant d'açò des que tens 18 anys fins a que et jubiles. Aquest fet es dona sobretot al País Valencià, perquè a Catalunya sí que hi ha una certa indústria musical en llengua pròpia. Al País Valencià, vam somniar en ser un país normal i aconseguir aquesta indústria durant els 8 anys del govern del Botànic, molts artistes van intentar professionalitzar-se veient que era un bon moment. Però després han vingut moltes coses avall, tenim un govern enemic i açò hi té molt a vore. Les estructures que tenim al País Valencià no són prou sòlides i arriba un punt en què molts artistes comencen a muntar la seva vida, a tenir fills i hipoteques i és complicat sobreviure i arribar a la jubilació només de la música.
L'actualitat política sí que ha estat un punt important del vostre retorn?
Crec que el context polític sí que hi ha tingut a vore, perquè és complicat i cal animar la gent a continuar eixint al carrer i a donar la cara per guanyar el País Valencià. No tornem tan sols per açò, perquè no som un partit polític, però sí que ha pesat en la decisió i ha estat present. Nosaltres érem un grup, que en moment passats complicats a nivell polític, va fer d'aglutinador de moltes voluntats per plantar cara als governs i institucions del Partit Popular, que eren com una espècie de mastodonts absolutistes. I créiem que el moment actual ho requeria. No podem esperar 20 anys més del PP perquè la gent no ho podria suportar. Després del que ha passat se n'han d'anar ja.
El context polític del País Valencià durant els primers anys de La Gossa Sorda —amb les majories absolutes de Zaplana i Camps— era pitjor que l'actual?
Al final, continuen sent els mateixos corruptes i incompetents de sempre. Però jo crec que la cosa és pitjor ara mateix, perquè la generació següent de Zaplana i Camps crec que és igual de corrupte però més incompetent. Ni Mazón ni ningú del seu govern ha assumit la responsabilitat de tot el que va passar amb la dana. Ells estaven de festa amb una irresponsabilitat total. Crec que Camps o Zaplana no haurien sigut tan irresponsables, o almenys haurien tingut un conseller amb una mica de dignitat que hauria donat la cara. A més, la seva incompetència queda desemmascarada perquè la societat actual té generacions més ben formades que entenen millor que anys enrere què és el país i què necessita. Quan érem joves, tot el nostre moviment era invisible. I amb el temps hem après que podem incidir amb la nostra música i les nostres reivindicacions i que els fem por. Ara, la gent ha reaccionat insistentment fins que ha caigut Mazón, i fa 20 anys, no sé com haguera reaccionat la ciutadania del País Valencià.
També és interessant veure com s'ha transformat l'extrema dreta. En l'actualitat, ocupa molts espais en les institucions, però fa 20 i 30 anys eren al carrer exercint la violència. Com veus aquesta transformació de l'extrema dreta al País Valencià i a l'estat espanyol?
L'extrema dreta no ha marxat mai. Hi són des de l'època de Franco. Jo vaig arribar a la ciutat de València el 1995 i els antidisturbis que vaig conéixer llavors —que me'ls conec de vista—, eren pràcticament els mateixos que hi havia als darrers anys del franquisme. I el mateix passava amb la justícia i amb les forces vives de la premsa. A Catalunya encara hi va haver un cert procés higiènic, però aquí va ser impossible perquè el PP va governar des del 95 i va normalitzar moltes maneres de fer de les forces vives del franquisme i de l'extrema dreta. El que passa és que ara tot això s'ha normalitzat a tot l'estat i sobretot, a escala internacional. L'extrema dreta s'ha institucionalitzat a tot arreu.
Vas ser diputat a les Corts Valencianes fins al 2023, quan vas engegar el projecte de Pep de la Tona. Creus que pots aportar el teu gra de sorra més útilment des de la música que des de la política institucional?
Açò forma part del meu camí vital. Quan vaig entrar en la política tenia clar que això seria com una part de la meua vida i ja està. Més o menys ja havia pensat en estar-hi sobre dues legislatures, és a dir, uns 8 anys. I així va ser. Sempre he pensat que guanyar les institucions és cabdal i cal fer-ho sí o sí, malgrat totes les limitacions que tenen les institucions autonòmiques, haver de pactar amb partits com el PSOE o tenir els tribunals espanyols en contra. Però a mesura que passaven els anys mentre era dins la política institucional, em vaig adonar que els moviments socials i d'esquerres que empenyien els partits a buscar una renovació del sistema i a buscar certs canvis havien anat perdent pes i desapareixent.
Com ho vau viure?
A més, de perdre el suport social d'esquerres al carrer, la pressió mediàtica que exercia l'extrema dreta no parava de créixer i es va tornar brutal. Hi havia la sensació que s'estava perdent la batalla cultural i des de dins ens veiem cada volta més arraconats. Per tant, més enllà de les motivacions personals, el nostre retorn té una motivació política per tornar a fer vore la importància de guanyar la batalla cultural.
'A tornallom' és el nom de la vostra nova cançó i també d'aquesta nova gira. D'on ve aquest concepte?
"A tornallom" o "a tornajornals" són dos sinònims que s'utilitzen a la zona de l'Horta de València, tot i que també he descobert que s'usen mots similars en altres llocs de l'estat i a Catalunya. El seu significat és anar intercanviant-se feines al camp. Hi ha hagut gent que ha viscut molts anys d'açò, creant feines comunitàries. Mos interessava com a metàfora, ja que després del desastre de la dana, ara es parla molt de la reconstrucció i la realitat és que la primera feina de reconstrucció no l'han fet pas les institucions sinó els voluntaris de peu de carrer. Em semblava una idea molt interessant, perquè s'ha fet sense pensar en el profit individual, sinó des d'un punt de vista col·lectiu.
La cançó "A tornallom" conté tots els ingredients que caracteritzen la vostra música, sense intentar experimentar amb noves sonoritats o estils. Teníeu clar que la cançó havia de ser molt fidel al so de La Gossa Sorda?
Ho teníem claríssim. En treure només una cançó, teníem clar que havia de sonar com sempre havíem sonat. En definitiva, que sonara amb tots els ingredients que tindria un disc de La Gossa. La música en els darrers 10 anys ha canviat moltíssim, però nosaltres continuem amb la mateixa idea que teníem i ens l'hem produït nosaltres mateixos a través de dos companys del grup: el teclista Joan-Marc Pérez i el bateria Salvador Bolufer 'Bolu'.
Parlaves de com ha canviat la música en aquests deu anys, i no només ha canviat a nivell tècnic, sinó també a nivell de comunicació i difusió. En aquest retorn, heu hagut d'invertir molts més recursos i temps en les xarxes socials que quan vau plegar, quan les xarxes no tenien la força actual?
En el grup som molta gent i ha calgut una mica de pedagogia per intentar situar-nos tots plegats en com funcionen les coses ara en ple 2025. Per exemple, l'últim concert el 2016 el vam fer davant de unes 15.000 persones a Pego, el nostre poble, i era completament debades. Ara en canvi, fem pagar i en un primer moment no concebíem poder arribar a vendre 30.000 entrades a Picassent, per exemple. És el doble que l'últim concert i a més havent de pagar entrada! Mos ha costat entendre els canvis de consum. En el cas de les xarxes, nosaltres som un grup que naixem quan internet es popularitza entre la població i entra dins l'escletxa en la qual és fàcil que la teva música circuli d'un lloc a l'altre i ens poguérem expandir. Llavors no teníem cap discogràfica ni sortíem als mitjans i sense internet ens haguérem quedat arraconats. Les xarxes socials actuals són molt diferents a aquell escosistema d'internet. Les aprofitem per intentar arribar a un gran nombre de púlic, però també reflexionem sobre com de lluny ens queda i fins a quin punt les hem de fer servir per no acabar sent nosaltres qui treballem per a les xarxes socials. Intentem buscar l'equilibri per no caure en l'esclavitud.
Diries que la gran diferència d'internet respecte fa 25 anys és que abans era un terreny més anàrquic i descentralitzat?
Sí, llavors vèiem internet com un alliberament. Ara és diferent, perquè la llibertat que tens dins de l'algoritme és limitada. Com deia Marx, tot es resumeix a de qui és la propietat dels mitjans de comunicació? I l'evidència és que l'algoritme no és nostre. Si fos públic o autogestionat de manera popular, l'algoritme seria molt diferent. Per això, la nostre actitud envers les xarxes socials és aprofitar-les però sense deixar que mos afectin i condicionin.
Una de les grans qüestions del vostre retorn, més enllà dels motius que us han fet reajuntar-vos, és per què el concert de Catalunya l'heu volgut fer a Cunit.
El motiu principal és que venir a tocar a Barcelona era molt difícil. Les exigències eren altes, les dates no coincidien amb aquelles que nosaltres volíem i el preu de les entrades i les condicions no eren les més òptimes. Al final, vam triar Cunit perquè teníem bones relacions amb l'Ajuntament i, parlant amb ells, ens van posar moltes facilitats i ens van cedir un lloc on no només hi cabien les 5.000 persones que buscàvem, sinó 10.000. I al final, com a ubicació, també mos va semblar una bona opció perquè està a meitat de camí entre Tarragona i Barcelona, que són les dues zones de Catalunya on més vam tocar durant la nostra trajectòria. D'altra banda, Barcelona ja no és la mateixa que vam conéixer fa 20 anys, quan teníem molts amics aquí i era quasi una obligació venir almenys un cop cada any. Per a nosaltres, ja no és aquella ciutat amable i, per tant, ens era un poc igual tocar a Barcelona o qualsevol poble de Catalunya a mitja hora.
Us va sorprendre esgotar tant ràpidament les entrades i haver d'obrir noves dates?
No mos ho esperàvem, la veritat. Entre que comencem a donar les primeres pistes del retorn i obrim la venda d'entrades, vam vore que l'expectativa va anar pujant. Respecte a quan començàvem a planificar el retorn, les nostres expectatives de venda d'entrades s'han acabat multiplicat per dos o per tres. Sobretot, mos ha sorprés omplir tant ràpidament tant el concert a Catalunya com el de la plaça de bous de Palma.
Us plantegeu fer més concerts a part d'aquests 5 ja anunciats?
La nostra idea inicial és fer estos concerts, vore com reacciona la gent i després ja ho veurem. Per ara, estem centrats en preparar l'espectacle, filar-ho tot molt bé per mantenir l'essència de La Gossa però renovar-nos respecte al que féiem fa 10 anys, i aquesta és ara mateix la nostra preocupació principal. En els pròxims mesos, acabarem de valorar si fem més concerts i, per ara, l'únic que sí que tenim un poc clar és que ens agradaria tocar al nostre poble, a Pego, tot i que sabem que serà complicat trobar un espai idoni després d'haver venut 30.000 entrades a Picassent.
Publicareu noves cançons, o fins i tot, un nou disc?
Tenim clar que per ara només hi haurà "A tornallom", almenys des del cantó discogràfic i de música enregistrada. De cara al directe, no hi haurà cançons noves, però hi haurà moltes sorpreses i moltes maneres diferents d'entendre el que ha estat La Gossa Sorda i les nostres cançons.
Els projectes paral·lels a La Gossa Sorda com Pep de la Tona o Malifeta continuaran en actiu el 2026?
Pel que fa al meu projecte en solitari, Pep de la Tona, faré l'últim concert de la gira al Festivern i pararem el 2026 per preparar a poc a poc un nou disc, que en principi sortirà el 2027. Pel que fa a Arnau Giménez amb Malifeta, ell sí que té previst continuar i compaginarà l'activitat dels dos grups. A més, l'Edu Torrens també té el projecte Ferreteria Rosario, amb qui acaba de publicar el disc Río bravo (autoeditat, 2025). Pel que fa als tres membres de La Gossa Sorda que també toquen amb Ciudad Jara, tampoc giraran perquè el grup es troba aturat a causa de la malaltia que pateix Pablo Sánchez [un mieloma múltiple, un tipus de càncer de la medul·la òssia].
.gif)
