Ara fa poc més de mig any, la cantant i pianista altempordanesa Joina Canyet va publicar el tercer disc, Entre la mort i el desglaç (Foehn Records, 2025). L’àlbum, produït de la mà d’Emili Bosch (b1n0), arrenca amb “Albera”, una cançó que ara pren una nova vida en una versió en acústic amb Mar Pujol. L’estrenem en primícia.
 

“Albera”, explica Joina, és “una cançó que vaig escriure per a la meva neboda quan va néixer i que és l’últim raig de llum abans de començar una nit que simula el procés de dol” que recorre l’àlbum. I és que Entre la mort i el desglaç és un disc travessat per la vida i la mort i els vincles familiars: comença amb un naixement, però camina arran d’una mort —la de la tieta—, per arribar, finalment, al desglaç i a l’alba. “Per mi el dol representa l’espai liminar que es produeix després d’una pèrdua molt sentida, un estat en què el temps i l’espai són difusos. En canvi, el desglaç suposa l’arribada de la primavera i del nou dia, el punt en què acaba aquest procés, si és que un dol es pot ‘acabar’ del tot.”
 
Al costat de Mar Pujol, però, “Albera” troba una nova essència. Si en la versió original del disc, bategava amb la producció més electrònica de Bosch, ara esdevé orgànica i pren un aire quasi de cançó de bressol, amb les veus de les dues cantants entrellaçades, els arpegis de la guitarra i les percussions del pandero quadrat. I despullant d’elements la cançó, es desferma la calidesa de la melodia i l’amor imprès en la lletra: ‘Albera, ets llum de primavera (…) quina sort que tens d’aparèixer en aquest món amb uns pares que van plens de tant i tant d’amor”.
 
A la peça hi participa Gastón Grinszpun ‘gatogaso’ a la guitarra i als cors, i la producció és també a càrrec d’Emili Bosch, amb mescla de Jordi Bosch i màster de Víctor García. El videoclip que l’acompanya és obra d’Irina Canyet.