1. "No ho veus?"
"Aquesta cançó és una petita entrada al disc. És la que porta més temps feta de totes i l'única que he produït completament sola. S'hi veu la Júlia de fa 2 anys. Parla d'una relació en què les dues persones no han estat al mateix nivell, on una persona ha decidit i l'altra s'ha conformat. I de la por d'enfrontar relacions futures i repetir aquests patrons."
2. "Anam i venim"
"Una cançó sobre els moments en què aconsegueixes coincidir amb algú i els moments en què no, quan t'enfrontes amb la realitat. Sobre el moment en què veus en primera persona que l'altra persona no t'ha triat. També sobre com et vas perdent a tu mateix, per aconseguir un moment bo amb l'altra, tot i saber que encara que l'aconsegueixis, no durarà."
3. "Entre ses mans"
"Aquesta cançó existeix a un espai diferent que la resta des disc. La varen compondre i escriure dos amics meus, l'Adrià (el meu productor) i el Dani (teclista de la banda), fa 3 anys i la cantaven quan quedàvem a un pis a passar l'estona. A mi em va encantar des del primer moment i vaig insistir molt perquè la gravassin. Mesos més tard, en varen fer una maqueta i em van proposar gravar la veu. Vàrem estar una temporada acabant la lletra i finalment la cantem junts l'Adrià (amb qui he produït el disc) i jo. "Entre ses mans" parla des primer dia que et despertes amb una persona. D'aquest moment d'intimitat i fragilitat en què creus conèixer perfectament a l'altra persona, sabent que no la coneixes gens encara."
4. "Casualitat"
"Aquest tema parla del que per mi és bonic de l'amor: el fet de decidir triar a l'altra persona. D'estimar activament i conscientment. I d'assumir la senzillesa i delicadesa que hi ha en aquest fet. La vàrem gravar en sessió amb amics i companys —Arnau Ávalos (bateria), Blanca Riera (violoncel), Adrià Fiol (saxo), Mario Climent (guitarra)—, i va ser un dels processos més bonics del disc. Un dia de fer equip, compartir i remar a favor perquè sortís bé. De trencar vergonyes i de confiar en qui tenim al costat."
5. "I si no te'n vas?"
"Aquesta cançó ens situa al moment en què agafes consciència del valor que hi ha en una relació. És una petició directa a l'altra persona: demanar-li que no marxi. Fer aquesta passa que tanta por fa, amb la consciència del que pot suposar per un mateix si l'altra persona pren la decisió de marxar."
6. "Això és tot"
"És el moment en què t'adones de la realitat i vols tornar enrere i allargar el dubte i la incertesa. Mentir-te a tu mateixa i intentar convèncer-te que estàs còmoda en una situació que et fa mal. Pel so ens vam inspirar en artistes com Alice Phoebe Lou o Lizzy McAlpine.
7. "Te'n recordes?"
"És la cançó més atrevida i directa, també en la producció: és la primera amb tocs més electrònics. Tracta sobre voler tornar al moment on les coses anaven bé. De demanar-se per què ara han deixat de funcionar. De cansar-se de córrer darrere algú que no vol res."
8. "A contratemps"
"És una adaptació al català de "Liability" de Lorde. Parla d'una relació que et fa perdre't, sentir-te una càrrega per l'altra persona. I de buscar un lloc on conservar-se a un mateix. L'he produïda amb Albert López, amic i company, que hi aporta tocs més experimentals, com a la outro de la cançó o la gravació de les guitarres."
9. "Setembre"
"Tracta sobre el fet de tornar a un lloc i que t'hi atrapin els records. Busca trobar explicacions entre ells. Recuperar un lloc que un dia vas compartir amb una persona, intentar fer-te'l teu un altre cop. Aquest moment en què tot costa una mica més, on tot el que fas està inundat per una capa de tristesa que t'acompanya en el dia a dia. És una rèplica a l'altra persona. Parla també de la injustícia que un sent quan s'ha d'enfrontar a tots els records perquè l'altra persona ha marxat. A nivell musical, és la més acústica del disc i busca els mínims per connectar i emocionar. La vam gravar el mateix dia que "Casualitat" amb Maria Ocaña (piano), Blanca Riera (violoncel) i Mario Climent (guitarra)."
10. "Es final"
""Es final" és assumir com són les coses. Plantejar-se si et serveix que no canviï el que hi ha. I decidir no quedar-te esperant una millora. Representa l'inici del retrobament amb un mateix després de perdre's darrere una altra persona."
11. "M'és igual"
"És la cançó més desimbolta del disc. Tant en la producció com en la lletra. El tancament real. Tornar a passar-s'ho bé i riure's d'un mateix, retrobar-se. La producció pren com a referents artistes com Suki Waterhouse o Rachel Cinouriri."
.gif)
