Naina, el projecte artístic d’Aina Escrivà, ha esclatat el darrer any amb la publicació de l’EP Atrevida (Halley Records, 2025), un disc que assentava les bases de la seva música. Partint d’aquell treball, ara l’algemesinenca publica el primer llarga durada, Vives o mortes (Halley Records, 2026), que recorre les dicotomies i conflictes interns que viu i inclou totes les cançons del primer EP. A l'àlbum, s’acompanya de grans figures de l'escena, com La Fúmiga, els seus “padrins” musicals, però també s’hi poden trobar dos nous col·laboradors: Figa Flawas i Ginestà.



La cantant fonamenta el disc en una pregunta: allò que fem ens dona vida o ens la treu? Al llarg del treball, Naina mostra aquest debat intern, els seus dubtes emocionals i les seves creences personals, i posa els seus sentiments en primer pla parlant dels primers amors, de la família o dels amics. I tot, articulat des de la perspectiva d’una persona jove, de només 19 anys, un moment en què aquests dubtes són encara més presents i en què sembla que, com diu el títol, tot sigui qüestió de vida o mort.
 
El disc l’obre justament el tema que li dona nom, “Vives o mortes”, una cançó que, tal com explica Naina, “està inspirat en l’experiment del gat de Schrödinger i en la dualitat que presenta entre la vida i la mort, entre existir o no”. Aquesta mateixa idea l'explora també en cançons com “Tot o res”, que, a través d’una situationship explica com es pot ser tot amb algú, i a la vegada no ser res.


A nivell musical, Vives o mortes segueix el mateix estil que va descobrir a Atrevida —ja que de fet, l'EP també està íntegrament inclòs en el disc—. Es tracta essencialment d'un disc de pop, però amb tocs urbans i electrònics, que explora especialment a “Serà millor”, una cançó amb influències disco dels 2000. “Agafàrem diverses referències de Pitbull perquè ens molava molt com eixe rollo, però també seguint l'estructura d’anar pujant i pujant que pot tenir un tema d'Eurovisió, per exemple”, narra Naina.
 
Aquesta energia present a pràcticament tot el disc, segons explica l'artista, està feta pensant en els concerts: “La nostra idea és poder fer un directe potent en què l’energia sigui desbordant, perquè a mi m’encanta pujar dalt l’escenari i passar-m’ho bé, em dona vida veure com la gent salta i balla”. Això es fa palpable també a “Pecat original”, amb Figa Flawas, que la mateixa Naina classifica com “la cançó del disc en majúscules”, o a “Capaç”. En aquesta darrera, la cantant barreja referents que van des de Trueno i el seu “Dance creep” fins a "El único" de Ca7riel y Paco Amoroso o “La vie en rose” d'Edith Piaf.


Però tot i aquesta voluntat de festa, Naina també deixa espai per les balades, representades amb “184”, la cançó d’amor del disc, i “Al meu país”, amb Ginestà, una oda al País Valencià i a Catalunya. “Volia fer-li un homenatge a la meva terra" diu l’algemesinenca, "un himne a casa meva, al lloc que m’ha vist créixer i ser qui soc, i fer pensar a la gent sobre el que estem patint, perquè ens estem podrint i no ens n’adonem”. Seguint una tradició que sent que hereta d'altres artistes valencians que ho han fet abans que ella, Naina també vol utilitzar la música com a eina de canvi i reivindicació, com a forma de difondre la paraula, perquè “la música no ha de ser sempre de color de rosa, a vegades s’han de tractar temes així perquè qui ens escolti estigui mínimament conscienciada del que està passant i del que estem vivint”.
 
Amb aquest disc, Naina es consolida com una de les joves promeses de l’escena valenciana, que de moment està creixent més i més en femení, de la mà d’altres projectes com Abril, Esther, La Xica, o també Malifeta. Segons la mateixa Naina, és important tenir en compte que "les dones encara no tenim l’espai que mereixem i és important ajuntar-nos i donar-nos suport per ser més fortes, perquè si no ens tornaran a tombar, com han fet tantes altres vegades".