La cantant i actriu d’Andorra la Vella Marta Roure va ser la primera representant d’Andorra a Eurovisió, el 2004. Ara, ja fa un parell d’anys que publica les seves pròpies cançons, en català i francès, on buida els seus sentiments més profunds. Avui estrenem en primícia la seva nova peça en català, “Volar”, i en parlem amb ella. 


Just després de l’experiència a Eurovisió vas decidir fer un pas enrere i abandonar la música públicament. Per què?
No em sento orgullosa d’aquells tres minuts a Eurovisió i, per això, quan en vaig tornar vaig decidir abandonar la música i me’n vaig anar a estudiar teatre. Va ser una experiència dura i pensava que no tornaria a cantar mai més, que era millor que em dediqués a una altra cosa.


Així i tot, has tornat, i ara amb composicions pròpies. Per què?
Perquè estava molt cansada d’anar als concerts i sempre haver de cantar “Jugarem a estimar-nos”. Em vaig posar a escriure cançons i em va sortir el “Rèquiem #EnVena”. Va ser el preludi de moltes morts que vaig patir al meu voltant. La del meu tiet, que va ser justament per a qui vaig fer la cançó, i també la del meu pare. Perdre’l em va deixar molt malament i d’aquesta sensació va sorgir “Volar”.

Començar a compondre temes com "Volar" et va ajudar a sortir d’aquest pou?
Quan vaig fer aquesta cançó no tenia ganes de continuar vivint. Estava molt malament i m’havia caigut el món a sobre. Aquests sentiments tan negatius els vaig començar a buidar escrivint, tal com em va recomanar el psicòleg, i així van sorgint noves cançons, que m’estan ajudant a veure la llum al final del túnel.