El polièdric barceloní Pau Guillamet ‘Guillamino’ reapareix amb un disc d’autor sensual, sensible i ple de personalitat, Erra & Bé (Satélite K, 2026). Amb la col·laboració de companyes de professió com Gessamí Boada i Marta Garrett, i amb Roger Rodés i Galgo Lento a les mescles, presenta set cançons r’n’b tant consistents com innovadores.



El títol del disc, 'Erra & Bé', és una picada d’ullet al gènere musical que s’inspira en el rhythm’n’ blues anglosaxó?
Sí, la idea del títol ve del gènere musical r’n’b, sobretot de l’època que fa referència a finals dels anys vuitanta, que és el més icònic i el que més m’agrada. Com que en les cançons del disc aquest estil té molta presència, vaig decidir traduir-lo al català com a Erra & Bé. I, a més, hi vaig afegir l’accent per tal de continuar amb el joc de paraules entre errar i fer les coses bé. En definitiva, el significat del títol i també el concepte del disc fan referència a una de les filosofies de vida i d’aprenentatge més esteses del món, que és la basada en la ‘prova i error’.

Feia gairebé set anys que no enregistraves cap àlbum de cançons amb el teu nom. Per què has trigat tant?
El meu últim disc en solitari va ser Fra Júpiter (Bankrobber, 2018), que tenia un aire folk i el vaig confeccionar i enregistrar tancat al Monestir de Poblet. Vaig fer una gira de presentació que va durar més d’un any, i just a l’acabar-la va arribar la pandèmia del covid-19 i ens van tancar a tots a casa... I per si no n’hi hagués hagut prou, també vaig patir un càncer. Per sort me’l van tractar a temps i no va ser res greu, però no va deixar de ser un daltabaix personal... Després de viure tots aquests tràngols, em vaig quedar reflexiu i en pausa. Vaig necessitar el meu temps per poder digerir-ho i, quan vaig contemplar la idea de gravar un nou disc, vaig decidir fer-lo sense pressa i deixant madurar les cançons.


Des de la perspectiva actual i amb totes aquestes vivències, com has plantejat la teva nova etapa vital i artística?
Com a Guillamino ja tinc una trajectòria llarga i he anat provant moltes coses, així que em sento tranquil, tal com si ja ho hagués fet tot. Per això, ara em prenc aquesta nova etapa vital com una tornada a l’arena de propina, entre cometes. No és que hagués deixat del tot el meu projecte artístic, però agafar distància m’ha anat bé per recuperar la il·lusió i la motivació. 

Escoltant les cançons ja es nota que t’agrada jugar amb els dobles sentits i les imatges figuratives. Quina metàfora s’amaga darrere el tema “Agents secrets”?
La lletra parla de la fantasia romàntica de fugir amb algú a un lloc recòndit, i de mantenir-ho en secret. Tot i això, també es pot interpretar com una metàfora no només de l’àmbit amorós. Ho deixo obert perquè els oients hi diguin la seva... La idea d’escapar-se sempre es manté, però la resta es pot imaginar de moltes maneres diferents. Fins i tot es pot arribar a plantejar si una fugida secreta com la del protagonista està bé o malament.


A la peça audiovisual que acompanya la cançó hi apareix de manera recurrent el poble de Portbou. Quin paper va jugar aquesta localitat altempordanesa a l’hora de compondre-la?
Tinc arrels empordaneses, perquè el meu pare i el meu avi són de Figueres, tot i que jo vaig néixer a Barcelona, i em conec molt bé la comarca de l’Alt Empordà. Però, a més, com que Portbou és un poble fronterer i actualment està mig abandonat, m’anava genial situar-hi la trama per tal de continuar jugant amb el concepte dels límits que hi pot haver entre una cosa i una altra, entre el que és considerat ‘correcte’ i el que entenem com a ‘erroni’. En realitat, és un bon escenari per situar la història de dos agents secrets.

A “T’estava esperant” hi ha la veu samplejada del raper de Súria El Gordu del Puru. Per què vas recórrer a la seva gravació?
Som col·legues de fa temps, i quan escrivia la cançó em va venir al cap la frase una col·laboració que va amb At Versaris, per al tema “En combinació mortal”. Vaig pensar que podria començar la cançó igual, cantant ‘Jo t’estava esperant’, i després fer un cameo samplejant el vers original d’El Gordu del Puru que m’havia inspirat. L’hi vaig comentar, per veure què li semblava, i no només li va semblar bé, sinó que es va animar fins i tot a sortir al videoclip!


L’amor és ben present en aquesta cançó, però encara es fa més explícit a “Tu & jo”. A qui dediques la cançó?
A la meva parella! És una lletra que mostra l’alt nivell de confiança que tinc amb la meva companya de vida, fins al punt de deixar-me caure i saber que em recollirà als seus braços, i, d’altra banda, com de reduïts queden els moments íntims i sexuals quan s’entra en la fase de paternitat, però com de bonic és aprofitar-los.

L’àlbum s’estrenarà el 13 de març a la Mirona de Salt, en el Black Music Festival, i l’endemà a la sala Paral·lel 62 de Barcelona, en el BarnaSants. Com sonarà en directe?
Sonarà de manera molt orgànica, acompanyat d’una banda. Ja he passat abans per tocar amb seqüències en directe, i ara vull sentir-me més lliure a l’escenari. No vull estar condicionat per la durada concreta d’un instrument virtual pregravat o d’un seguit d’efectes especials. Prefereixo poder allargar algunes parts i també improvisar, vull que tota la posada en escena sigui molt viva i palpable.

Pot ser que amb l’eufòria de la teva tornada a l’escena ja estiguis pensant fins i tot en gravar un altre disc?
Sí, ja tinc el meu master plan fet! [Riu] Aquest anys presentaré el disc Erra & Bé i faré una gira en directe. Rodaré el repertori durant un temps i, de cara l’any vinent, la idea serà publicar un nou àlbum.