El cantautor barceloní Enric Ez ha fet un disc del tot diferent. El quarta llarga durada en solitari La ruta natural (autoeditat, 2026) té referents dispars com Ennio Morricone o Paul Simon, però sobretot destaca perquè va ser escrit durant una gira pels Pirineus que el músic va fer caminant amb la seva guitarra. A més, Enric Ez ha decidit no publicar el treball a les principals plataformes fins a almenys finals de 2026, i això fa que només es pugui escoltar a través de Bandcamp o en la seva edició física: un CD miniatura amb tecnologia NFC que permet accedir a una pàgina on escoltar i descarregar el disc. 



Com va sorgir la idea de fer una gira de concerts a peu a través del Pirineu Català?
La idea va sorgir sobre el terreny. Sempre he tingut contacte amb el Pirineu i allà a on viatjo sempre m'acompanya un instrument. En una de les rutes que feia fa uns anys per la zona d'Andorra se'm va ocórrer la idea d'ajuntar ambdues coses i de seguida vaig notar que podria ser molt interessant, tan humanament com artística, i de seguida van sorgir les pessigolles a l'estómac. No deixa de ser una gira com qualsevol altra: un dia fas un concert, viatges, un altre concert... Però el simple fet de canviar el mitjà de transport per les meves pròpies cames ho transforma completament tot, també per dins.  

A partir d'aquest viatge, va sorgir el recorregut emocional que fa 'La ruta natural'?
Vaig anar component les cançons del disc i generant moltes idees al llarg de la gira transpirinenca. La idea no era parlar literalment sobre el que m'estava passant o veia, sinó que m'ho plantejava més com una residència creativa en moviment. Finalment, sembla que el disc també ha pres aquesta pàtina de viatge, però molt més reflexiu. Un viatge en què el moviment és a través dels paisatges de la consciència, dels nostres miralls i també de les nostres contradiccions. Una ruta natural inevitable com la vida. 


De moment el disc, en format digital, només es pot trobar a Bandcamp. Per què has decidit no penjar-lo a la resta de plataformes d'estríming? 
Era una idea que em rondava el cap ja feia molt de temps i vaig pensar que tenia molt sentit amb el concepte d'aquest disc, perquè ha estat gestat en la proximitat. Moltes cançons les estrenava en els concerts de la gira quan estaven acabades de compondre. Volia que hi hagués un espai per això també en el format d'exposició així que per mi era important que qui tingués el disc pogués tenir una experiència personal i íntima més semblant a la que teníem quan escoltàvem música sense les plataformes digitals.

Hi ha tingut també a veure els moviments que hi ha hagut en contra de plataformes com Spotify per les seves inversions en el sector armamentístic?
Sí, també hi ha uns motius més reivindicatius. D'una banda, és una expressió de disconformitat amb el sistema de consum que sembla que ja ha quedat establert. Les plataformes digitals han marcat unes noves normes del joc amb les quals no em sento representat i tinc la necessitat de trencar-les. A més, com dius, últimament hem sabut com algunes d'aquestes plataformes inverteixen els diners que generen els artistes en actes genocides i recursos armamentístics (i segurament més coses que encara no sabem). Això m'ha fet allunyar definitivament d'aquest sistema.  

La idea de fer un CD miniatura amb tecnologia NFC era per poder mantenir el disc com un objecte físic però sense els costos d'un CD normal? 
La idea va sorgir després de donar-hi moltes voltes i fer molta recerca. Tenia al cap unes característiques prèvies. Volia que estigués relacionat amb el concepte de disc com a objecte i que tingués a veure amb les noves tecnologies i, com que va sorgir en una gira de concerts en petit format, amb una petita guitarra i distàncies curtes, també volia que l'objecte fos petit. I si podia donar-li un tracte més artesanal, encara millor. Quan vaig descobrir la tecnologia NFC ho vaig veure clar molt clar. Després vaig anar dissenyant tots els elements que l'envoltaven i crec que he aconseguit plasmar el que tenia al cap. N'estic molt content. Tenir aquest disc és també viure una experiència d'exploració i descobriment. A més, ara és un disc viu des del qual em puc relacionar directament amb els oients.


Per al directe, estàs treballant amb un trio amb Lara Tannus i Claudia Steccato. Què aporta aquest nou format a escala musical i d'arranjaments?
Aquest nou format és ple de sorpreses, tant per a nosaltres com per a la gent que ve als concerts. Amb la Claudia i la Lara, mentre preparàvem el directe coincidíem en el fet que, fos quin fos el resultat estàvem aprenent molt en el procés, trencant els nostres límits i fent molt descobriment. Vocalment crec que ha agafat molta presència. Quan produeixo a l'estudi m'agrada molt jugar amb les veus i que els cors diguin alguna cosa més que ser un simple coixí. Ara ho hem pogut plasmar també en aquest directe i si penso en una paraula que defineix el resultat crec que seria "engranatge". Els arranjaments instrumentals i de veus estan pensats i interpretats de tal manera que la Big Band Trio és com un sol gran instrument. I la sorpresa final arriba al moment del directe perquè el públic també hi té un paper clau en aquest viatge i ens il·lusiona veure com molta gent en surt positivament transformada.