Ja som a mitjans d'abril, i això significa que s'apropa el dia en què Catalunya s'engalana sencera de roses i llibres per celebrar la històrica i emblemàtica Diada de Sant Jordi. Per als melòmans lletraferits, i com cada any, llistem i ressenyem més d'una dotzena de nous llibres musicals per demanar, regalar, fullejar i comprar aquest 23 d'abril. Nous treballs que recullen la història de la rumba catalana, del rock, de la música valenciana, del flamenc, o de la música tradicional; que repassen la vida i obra de Raimon, Cesk Freixas, Ramon Mirabet o Jordi Barre; la vinculació de Bob Dylan amb el cinema i de Miles Davis amb Catalunya; la importància del ritme imparell, o els 45 anys del Taller de Músics.


La rumba dels gitanos de Catalunya
JEAN-PAUL ESCUDERO
(Alda Talent)
 
El llibre repassa, d'una banda, el joc d'influències, prèstecs i fusions que els gitanos catalans han anat trenant amb les diverses músiques populars americanes des de fa cent anys fins avui mateix, del tango i l'havanera a la salsa i el reggaeton, passant pel mambo, el bolero, el txa-txa-txà, la guaracha, el rock d'Elvis i les maraques de Machín. I de l'altra, el característic aprenentatge de la polirítmia i el compàs, un aprenentatge viscut des de la infantesa per una via no acadèmica, sinó ambiental i familiar. És per això que l'autor parla d'una comunitat acostumada a imitar a la seva manera tota mena de tradicions musicals, però alhora ben genuïna i inimitable. "En el moment en què copien alguna música, qualsevol música, els gitanos la transformen i la gitanitzen. El resultat és un producte diferent que pertany a la seva cultura i es converteix en quelcom inimitable. Molts paios voldrien fer el mateix que fan els gitanos i ben pocs ho aconsegueixen."

Si a això hi afegim una especialització que ha fet que bona part de la comunitat gitana catalana s'hagi dedicat, entre altres, a l'ofici de músic, el resultat és un brou fecund, un conjunt de regles, de coneixements i d'espais, articulat al voltant del que coneixem com a rumba catalana, una creació col·lectiva que va evolucionant i canviant des del seu mateix origen. "La rumba dels gitanos de Catalunya, com totes les músiques vives, evoluciona de manera permanent. Des de fora, si no fas música amb els gitanos, és molt difícil seguir les tendències o les modes que van cap a un cantó o un altre, perquè tot va molt de pressa. Avui dia, a més dels conguers i timbalers també hi ha pianistes gitanos que són un element constitutiu dels nous grups de rumba. Per exemple, cal citar a David Gabarri d’Els Graciosos. I entre els percussionistes, el model de la salsa novaiorquesa o cubana també ha estat determinant", explica Escudero.

Dylan i el cinema. Filmar la llengenda
ÀNGEL QUINTANA
(Enderrock Llibres)

El catedràtic d’història i teoria del cinema Àngel Quintana proposa una aproximació a la figura de Bob Dylan a través de la relació amb el setè art. Dylan i el cinema. Filmar la llegenda és un assaig minuciós que defuig el llenguatge enciclopèdic per reflexionar sobre la projecció de l’home i del mite a la pantalla.
 
A Bob Dylan se’l pot explica a través de les pel·lícules en les quals ha deixat la seva empremta, ja siguin els documentals dirigits per Martin Scorsese i D.A. Pennebaker, o relats com el del western crepuscular Pat Garrett i Billy el Nen, de Sam Peckimpah, en què gairebé s’interpreta ell mateix tot posant-se a la pell de l’enigmàtic Alias. Ja sigui en les gairebé cinc hores de metratge de l’experimental Renaldo & Clara, dirigida pel mateix Dylan, o des de bandes sonores com la de Wonder Boys.

A tot plegat cal sumar-hi també les mirades de tercers, que poden anar des del retrat polièdric de Todd Haynes a la pel·lícula I’m Not There fins al biopic per a tota la família que es va marcar James Mangold a la publicitada A Complete Unknown. Tots aquests Dylans, i uns quants més, tenen cabuda a Dylan i el cinema. Filmar la llegenda, un assaig exhaustiu però molt amè en el qual el professor, periodista i melòman Àngel Quintana (Torroella de Montgrí, 1960) desgrana la relació del músic de Minnesota amb el setè art. A punt de fer 85 anys, Bob Dylan és més que un Nobel de Literatura. És un dels grans preservadors, qui sap si l’últim, de tot un cànon musical que té les arrels en llenguatges com els del blues, el country, el jazz o el folk, i del qual també es deriva el rock’n’roll en totes les manifestacions. La seva figura ha alterat en diverses ocasions la història de la música fins a esdevenir un univers en si mateixa, al qual aquest volum és una porta d’entrada.

Recordant Josep Fortuny
COMPANYIA ELÈCTRICA DHARMA
(RGB Suports) 

La Companyia Elèctrica Dharma llença un llibre i doble disc molt especial, que homenatja un dels fundadors de la formació: el bateria i lletrista Josep Fortuny (1952-2013). "Era una assignatura pendent", reconeix el seu germà i també membre de la Dharma, Joan Fortuny. Tant els discos com el llibre recullen els textos i la música de l’espectacle Recordant Josep Fortuny, gravat en directe a la sala Paral·lel 62 dins del Festival Barnasants, el 16 de març de 2025, amb diversos convidats: "Amb els actors Lluís Soler i Sílvia Bel ens coneixem i ens agraden molt en la faceta de recitadors. Lluís Muntada era amic del Josep i impulsor de la placa commemorativa que se li va dedicar al Mercat Nou. Ho va iniciar per a l’Esteve, i quan va morir el Josep va continuar la lluita fins a aconseguir-ho. A Gemma Humet la vam triar perquè ens agrada molt la seva veu per a cançons com “Si encara fossis aquí” o “La lluna ha fet el ple”. I Jaume Fortuny és l’únic dels germans que no ha tocat amb la Dharma, però ha estat vinculat al teatre, i vam pensar que s’hi desenvoluparia molt bé."
 
Al treball, s'hi recorden himnes i pensaments d’en Josep com “La gent vol viure en pau” o “Contra el fusell, un somriure” que, segons assegura Joan Fortuny, tenen molt presents: "ens fan pensar en les guerres actuals. La Companyia Elèctrica Dharma no només ha volgut fer música; tenim un altaveu i el fem servir per denunciar i lluitar contra les injustícies. I ens sap greu que la majoria encara siguin tan vigents amb el que està fent el president Trump a Palestina o a l’Iran. La cobdícia dels depredadors és insaciable a través del capitalisme, l’egoisme i la corrupció. Em colpeix recordar la cançó del Josep “La croada dels nens, dotze danses i un cant” , que parafraseja Bertolt Brecht quan diu ‘Cap idea, cap bandera, no val la vida d’un infant’."




Miles Davis. Sketches of Catalonia
PERE PONS
(Enderrock Llibres) 

Nou elogis de l’imparell
EDI POU
(H&O editorial)

Davant la uniformitat de l’escena musical, on sols una cinquantena són les cançons més escoltades i amb un mateix ritme, el bateria de Za! i Los Sara Fontan, Edi Pou, defensa que el ritme imparell és tot un desafiament al poder i a la norma, i en aquest concepte rau l’esperança.

Rock i altres ritmes
XAVIER CASTILLÓN I ELOI CAMPS
(Quaderns de la Revista de Girona)

La col·lecció de la Diputació de Girona ha publicat una crònica musical viscuda dels periodistes Xavier Castillón (Barcelona, 1967), a El Punt Avui des del 1989, i Eloi Camps (Banyoles, 1994), doctor en Comunicació i professor de la UPF. El quadern revisa de manera sistemàtica i exhaustiva l’escena del pop-rock gironí de les últimes dècades i la posa en valor.

H.M.A.

L’espurna i la flama
AITANA ALFONSO MARTÍNEZ DE LEJARZA
(Rebel)

Com ens sentim quan escoltem música? Ens ajuda a coneixe’ns? Quina és la història de la música en valencià? Quan i com esclata? Té un destacat component polític o l’etiqueta no està tan arrelada com pensem? Comença una nova etapa amb el lideratge femení? La recerca analitza a fons el paper de la música en valencià.

H.M.A.

Versaires, romancers, cantors i sonadors
COLLA JOVELLA
(Grata Lectura)

Concebut com una introducció per conèixer i estimar les cançons tradicionals catalanes, aquest original llibre se situa a mig camí entre el cançoner, la crònica i la rondalla popular. Els textos no són d’un autor individual, sinó que estan signats pel col·lectiu Colla Jovella, i repassen com si fos un conte la història de com un grapat de persones, des dels músics Artur Blasco i Jaume Arnella, passant per Xesco Boix i Marina Rossell, fins a vells pastors i velles pageses, es van preocupar i ocupar de preservar el tresor preciós i immaterial que són les cançons tradicionals.

J.M.F.

Microfestivales y otros escenarios posibles
NANDO CRUZ
(Sílex)

Al llibre anterior, Macrofestivales: El agujero negro de la música (Sílex, 2023), el periodista Nando Cruz (Barcelona, 1968) va escriure sobre la indústria musical que es deixa contaminar per la bombolla financera. I ara valora els festivals petits o espais on es viu la música de manera semblant als concerts primitius. Amb mirada incisiva, relata entorns de punk, flamenc, hip-hop o raves a través de casos com el Periferias d’Osca, l’Aplec dels Ports, el Nova Orleans post-Katrina o les comunitats migrants que arrelen al país. Per defensar que la música va més enllà dels grans esdeveniments.

H.M.A.

Raimon: Aquest jo que jo soc
MIQUEL ALBEROLA
(Ara Llibres)

En conversa amb el periodista valencià Miquel Alberola, Raimon repassa una carrera de 54 anys des del març de 1963, quan era estudiant, fins als darrers recitals, del maig de 2017. “Tinc 85 anys i ja estic en la pròrroga”, assegura el cantautor xativí al pròleg del llibre escrit el desembre del 2025. Tot i això, se sent orgullós del que ha fet i d’haver-ho fet “en la llengua de Xàtiva, tant a Tòquio com a Nova York com a París”. És una declaració no d’intencions, sinó de fets passats, quan als 22 anys Raimon va gravar el primer disc i, gràcies a la trobada amb Els Setze Jutges i el segell Edigsa, la vida li va fer un tomb.

H.M.A.

Per sempre més
RAMON MIRABET
(Columna)

El cantautor Ramon Mirabet (Sant Feliu de Llobregat, 1984) escriu el seu primer llibre de memòries un cop ha complert els 40 anys, com va fer Raimon a Les hores guanyades (Edicions 62, 1983). Després de la mort del seu pare, Mirabet proposa un joc d’escoltar cançons abans de cada capítol i mentre el llegim. Ha plantejat la lectura per “viatjar en el temps i reviure records”, des de la seva època d’infantesa i joventut fins a La simfonia dels herois, projecte documental liderat pel doctor Andreu Gabarrós de l’Hospital de Bellvitge per recaptar fons per a la investigació dels tumors cerebrals.

H.M.A.

Ovidi Montllor
CESK FREIXAS 
Il·lustracions de JUDIT PIELLA
(Tigre de Paper) 

La col·lecció Els Petits Tigres narra i il·lustra la trajectòria del cantautor alcoià Ovidi Montllor (1942-1995) des del punt de vista de la seva guitarra. L’artista va enregistrar onze discos i més de cent vint cançons i va rodar com a actor més de quaranta films. Al seu funeral, l’Ovidi va dir: “Em creureu mort, però jo no hauré mort. Estaré de vacances!”

H.M.A.

45 anys Taller de Músics
LLUÍS CABRERA I CÒMPLICES
(Taller de Músics)

Antologia gràfica i d’escriptura coral –amb el pes del fundador Lluís Cabrera– que celebra el 45è aniversari del Taller de Músics. El pròleg està signat per Santiago Auserón (Radio Futura, Juan Perro), que va compartir els seus inicis i el projecte amb l’Original Jazz Orquestra.

H.M.A.

Catalunya flamenca
RAFAEL VALLBONA
(Pòrtic. Grup 62)

L’escriptor barceloní segueix la tesi de Lluís Cabrera –que signa el pròleg– i de la historiadora de la música Montse Madridejos que el flamenc és ‘una expressió artística arrelada en la catalanitat’. De la rumba –amb el debat de si és un estil propi o un subgènere– a l’avantguarda de Carles Benavent o Rosalia passant pel cante. 

H.M.A.