Ha començat una nova edició de l'Empremtes. Com es presenta aquest any?
La veritat és que molt bé. La progressió tant pel que fa a la quantitat de concerts com d'assistència va creixent cada any. I aquest és un any on hi ha més artistes internacionals que mai. Portem més de tres mesos d'Empremtes i està sent un èxit. Estem molt contents de l'assistència, de la rebuda dels grups i de la resposta del públic.
Heu anat creixent a poc a poc. Quina és la mida ideal per a un festival com aquest?
La nostra mida ideal és poder seguir creixent una mica. Però tampoc no volem ser un festival de gran format. No volem créixer gaire en nombre. Estem al voltant de 50 concerts l'any, ara mateix. L'any passat en vam fer 48 i aquest any seran 45. No volem deixar d'apostar per una quota d'emergents alta i per la sala petita, però també ens agradaria que cada cop pugui haver-hi alguns concerts de més renom, dels que donen solidesa al projecte. Hem d’anar a poc a poc. En 5 edicions hem passat de 5 concerts i d’un aforament total que no arribava a 1.500 persones, als 45 concerts i les 50.000 entrades a la venda d’aquest any. No volem créixer en volum, sinó en aforament i en representativitat a totes les sales, amb artistes emergents, consolidats, catalans, de l’Estat, i internacionals.
No hi ha el risc de perdre una mica d'identitat si voleu abastar-ho tot?
Penso que no. De moment, seguint l'ideari inicial hem aconseguit un equilibri bastant bo. Per mi, que vinc del món dels cantautors i de la música emergent i de sala petita, hi ha una cosa que sempre m'ha grinyolat molt, que és que quan intentem fer coses amb emergents i per emergents, l'assistència del públic i la repercussió és petita. Al final no tens clar si els estàs fent un favor o només cedeixes un espai. Quan posem els emergents a la mateixa promoció (cartelleria, banderoles, anuncis…) aconseguim una visibilitat molt gran dels projectes petits. Tot i la temptació de mantenir-nos exactament igual sense els emergents, la nostra aposta és continuar tenint aquest 30% del cartell en sales amb aforaments de menys de 150 persones.
Ara celebreu el cinquè aniversari. Us esperaveu ser on sou amb cinc anys de vida?
Penso que les expectatives inicials estan superadíssimes. Estem en procés de consolidar-nos i aguantar l'estructura. Encara no fa 5 anys, ho vaig començar jo sol. A poc a poc hem anat ampliant l'equip i ara som 7 persones. Ni el meu millor somni podia imaginar que en 4 anys tindria l'equip que tinc, ni els concerts que programo. Era una cosa que ho plantejava com el meu projecte de vida i ara també és el projecte vital d'una sèrie de persones més que han decidit apostar-hi.
Hi ha algun concert que no t’has perdut o no et penses perdre?
Jo me'n perdo molt pocs, acostumo a anar a tots. El creixement que hem tingut ha sigut molt ràpid, però jo encara necessito trepitjar una mica el fang anant als concerts i ajudant en el que calgui. Així que vaig pràcticament a tots. Però diré tres. Un és el de Marta Mena (27 de febrer), perquè és una artista nova i que pràcticament ha fet el seu primer concert amb nosaltres. És dels concerts que donen sentit al festival. El segon seria Seguridad Social (11 d’abril), perquè n’he sigut molt fan i és un dels grups de la meva adolescència. I el tercer serà el de José González (28 d’octubre), perquè per nosaltres és molt important tenir un artista internacional com ell. És el primer artista que ens obre a un públic estranger. Fa pocs dies fèiem repàs del públic que està venint aquest 2026, i és la primera vegada que tenim entrades venudes a França, Noruega, Alemanya, Itàlia… Per mi això és important perquè el nom del festival ha transcendit una mica més del que havia passat fins ara.
.jpg)
.gif)
.png)
