L’eivissenc Carlos Ramis, conegut al món de la música com a Karlus, presenta el nou EP Sol solet (Delirics). Són quatre cançons que marquen distància temàtica amb les que ens va presentar l’any passat a Nova Ebusus (Delirics, 2025), alhora que manté l’essència del seu pop urbà. Avui estrenem la cançó "Ritual", avançament dels disc que es publica divendres vinent.

Estrenem “Ritual”. Què expliques a la cançó?
“Ritual”, i de fet tot l'EP, l’he fet per divertir-me i deixar un poc la tensió d’explicar una història ben filada com a Nova Ebusus. Bàsicament, a “Ritual” parl de com em sent amb els meus amics, de les bogeries que feim i de com cadascú és qui és quan estem tots junts.


Pertany a l'EP 'Sol solet'? Totes les cançons van en aquesta línia?
Sí. A totes les cançons parl de relacions, siguin d'amor, d’amistat… Però sense la intenció que hi hagi cap fil conductor. Totes estan creades des d'un punt molt lúdic, d'experimentar i d'ajuntar coses que m'agraden, ja siguin videojocs, ritmes llatins, electrònica… Una altra cosa que defineix el disc és que l’he produït sense cap ajuda. Em vaig posar el repte de veure si era capaç com de produir jo tot sol un projecte des del principi fins al final. Encara que fos petit, com aquest EP. D’aquí també ve el nom, com una referència a com l'he fet: sol solet. A més, és clar, és una aclucada d'ull a aquesta cançó tan típica de quan érem petits que fa referència al jugar i a l'estar despreocupat.

“Guajira”, “PS2 Cúmbia”… Els títols de les cançons semblen descriure realitats lluny d’Eivissa, fet que contrasta amb l'EP de l'any passat, que es deia ‘Nova Ebusus’, Eivissa en llatí.
Sí, perquè precisament em volia també allunyar d'això. Al final semblava que el disc havia de ser bo perquè el fèiem en eivissenc. No vull que es valori la meva música pel simple fet que la faig en eivissenc, sinó perquè hi ha coses interessants. Si agrada, que agradi, però em vull allunyar d’aquell paternalisme que diu ‘oh! està fent música en eivissenc, quin coratge, perquè quasi ningú en fa!’.

Però segueixes fent les cançons en català!
Sí, però no vull parlar tant del tema d'Eivissa. Vull que passi a un segon pla. Abans parlava molt de la realitat Eivissa; ara simplement faig música electrònica i com que cant en eivissenc, les cançons també ho són… Però si no entens la lletra, no passa gaire res, perquè tampoc t'explic res molt important, com sí que passava a l'altre disc.



Aleshores, t’agradaria que els clubs de l'illa et punxessin?
Potser algun club més petit pot fer-ho… A mi m’agradaria, però és molt complicat perquè el circuit d’electrònica d'Eivissa està molt allunyat del petit circuit del qual formo part. A més, la majoria d'aquests circuits no els gestionen des d'Eivissa, sinó que tenen promotors anglesos i americans.

Parlem de la portada del disc, que és novament una pintura.
Sí, com la portada de Nova Ebusus. Des de fa uns anys m'he adonat que el meu art preferit ara mateix, i pens que ja ho serà sempre, és la pintura. I a poc a poc m'hi estic apropant. La portada és una pintura que vaig fer fa uns mesos. Em va quadrar molt, pels colors, pel concepte, que és una mena de sol entre altres núvols… Per això vaig decidir utilitzar-ho en aquest EP. M’interessa molt la pintura i començ a pintar més i més. Per això, si ho puc mostrar d'alguna manera, ho aprofito.

O sigui que, si tot va bé, d'aquí un temps veurem exposicions de pintura d'en Karlus?
Sí que m'agradaria, però no tinc clar si ho signaré com a Karlus. De moment, la de la portada del disc no l’he signat. Ara mateix, estic pensant què fer, però crec que si en un futur faig una exposició, no m'agradaria signar com a Karlus.