Per què heu volgut publicar el disc per sorpresa coincidint amb el TanoFest!?
La publicació del nou disc s’ha fet per sorpresa per poder fer tot el procés de gravació i preparació fora de les xarxes socials, sense cap promoció ni avançament previ. Fa molt de temps que pensem que copiar les dinàmiques de funcionament de la música mainstream és absurd. Les xarxes poden ser importants per a la comunicació, però està clar que se'n fa un ús desmesurat. Pensem que, si les coses importants les fem fora de les xarxes, sigui un procés creatiu o una activitat compartida, tot pren un sentit més profund i més vinculat al moment. Per motius semblants, el festival de celebració dels deu anys s’ha acabat produint gràcies a tota una sèrie d’alineacions planetàries que li han donat sentit, i sí havíem de triar un dia per socialitzar-ho tot plegat havia de ser aquest.

En general, el disc sona tal com raja. Heu deixat les idees inicials força tal com us han sortit de primeres?
Hi ha alguna cançó que hem compost en un sol dia, però, en general, totes tenen un procés de composició i una idea prèvia al darrere. Pràcticament totes les cançons que hem fet han començat amb la part instrumental, que s’ha anat polint i transformant amb el temps. Si al final del procés arriba com si les vomitéssim al moment és que la feina s’ha fet correctament.

Amb l'excepció de les finals "Cus que cosiràs" i "Un últim ball", els temes del disc no arriben ni als dos minuts. És simplement una qüestió que no us agrada sobredesenvolupar ni allargar les vostres idees musicals, o hi ha alguna idea conceptual més àmplia al darrere?
Tots els temes estan completament desenvolupats: alguns són més rodons, d'altres són més progressius, però tots tenen un camí. Qualsevol de les cançons que tenim les podríem fer durar fins a tres o quatre minuts si afegíssim versos i repetíssim parts com es fa en la música pop, copiant més el format de la radiofórmula. Però preferim mantenir la intensitat i no allargar la cançó més del necessari.

La portada del disc està inserida sobre un cartutx de videojoc típic de les 'Game Boy' dels anys 90. Per què?
Dona molt de joc amb els conceptes de les cançons. En les lletres utilitzem molts cops simbolismes que fan referències a la bruixeria i ocultismes. Per tant, si el disc de vinil és el format que recopila totes aquestes damnificacions, no hauria d’estar maleït? Partint d'aquesta idea, i tenint en compte que força gent ens ha dit, fent broma, que els nostres discs són com videojocs, vam acabar optant per fer el cartutx maleït. Com a anècdota, en Xavi Forné (d'Error! Design) va acabar a urgències de camí a buscar un cartutx de Game Boy en una botiga de segona mà per preparar la part gràfica.

El TanoFest! coincideix per dates amb el Primavera Sound. Programar el mateix dia que el macrofestival més gran de Catalunya és una manera de reivindicar i, sobretot, evidenciar que hi ha una altra manera de fer música i cultura diferent de la dels grans festivals?
Totalment. Tot i que en un principi vam tancar les dates segons disponibilitats de sales, quan vam veure que coincidia amb tal festival ho vam tirar endavant. Aquestes altures ja se sap que els macrofestivals no aporten absolutament res ni a les escenes, ni a les sales de concerts locals, tot el contrari: generen moltes conseqüències negatives. Pensem que una bona resposta és no deixar de fer concerts ni activitats culturals encara que coincideixin amb dates, i crear una alternativa. Tard o d'hora veurem tots aquests macrofestivals col·lapsar i deixar de ser relat. La cultura seguirà trobant altres espais i formes.