Cròniques

Eric Johnson debuta a Catalunya amb nota

El guitarrista texà va oferir el seu primer concert a Catalunya ahir a la nit a la sala 2 de Razzmatazz

| 07/07/2026 a les 17:45h

Eric Johnson a Razzmatazz 2
Eric Johnson a Razzmatazz 2 | Sergi Núñez
Eric Johnson és un dels guitarristes solistes més reputats de la llarga fornada de virtuosos de les sis cordes que van aparèixer a mitjans dels vuitanta. La coneguda gira G3 al costat d'Steve Vai i Joe Satriani va suposar una de les fites més emblemàtiques tant de la seva trajectòria com de la història del rock instrumental. Tot i portar més de 40 anys de carrera, el guitarrista no havia actuat mai a Catalunya fins al concert d'ahir a Razzmatazz dins del cicle GuitarBCN.

El concert, que s'emmarca en la gira Texaphonic, va fer un ampli repàs a la gran majoria de temes més destacats de la seva discografia, en especial del seu disc més conegut: Ah Via Musicom (Capitol Records, 1990), com les inicials "Righteous" i "Forty Mile Town". Durant el primer tram de l'actuació, també va tenir temps de presentar algun altre tema cantat en format elèctric com "Friends", que va demostrar que sense ser un cantant absolutament brillant té taules per continuar-se defensant vocalment als seus gairebé 72 anys. També hi ha va fer una sorprenent versió de "Caravan" de Duke Ellington o la coneguda "S.R.V", del seu altre gran treball: Venus Isle (Capitol, 1996).
 

Eric Johnson a Razzmatazz 2 Foto: Sergi Núñez


El tram central va estar capitalitzat pels temes acústics. Johnson tant va rearranjar temes elèctrics com "Resolution", com també va tocar peces ja pensades en format acústic com la preciosista "Abelia" o "Chester". En canvi, el tercer bloc va marcar el retorn al format elèctric, però en comptes d'agafar la seva tradicional Stratocaster, va desenfundar una Les Paul per deixar els temes més blues de la nit com "True Heart" o una peça sense nom. Per al final va reservar la surenya "Steve's Boogie", la versió del compositor polonès Bronislaw Kaper "On Green Dolphin Street", o l'emotiva -i cantada- "Desert Rose". Per acomiadar-se, com no podia ser d'altra manera, va regalar l'esperada "Cliffs of Dover", un clàssic guitarrístic modern que ja ha quedat per a la posteritat.

Eric Johnson va oferir un directe potent, amb què va quedar clar que manté intactes el seu virtuosisme i la seva capacitat per tocar tota mena d'estils: des del rock al pop, passant per la balada, el jazz, el blues o el boogie. Els dos escuders de la nit, Tal Bergman (bateria) i Daniel Kimbro (baix), van oferir un bon concert, tot i que en cap moment van tenir la capacitat de sorprendre de Johnson. El públic, entregat al guitarrista per l'oportunitat de poder-lo gaudir per primera vegada, va marxar del concert amb ganes de més i, sobretot, amb ganes que el texà retorni ben aviat a Barcelona.
 

Eric Johnson a Razzmatazz 2 Foto: Sergi Núñez

Especial: Cròniques
Arxivat a: Enderrock, eric johnson, cròniques, Razzmatazz, guitarbcn

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.