Els degans del power mètal Helloween i Sabaton, una de les bandes modernes més populars del gènere, van oferir la nit més melòdica de la desena edició del Rock Fest, que se celebra fins avui al Parc de Can Zam de Santa Coloma de Gramenet. Amb quasi quatre hores —entre totes dues actuacions—, alemanys i suecs van oferir un llarg carrusel d'himnes, melodies i solos que van captivar el públic santcolomenc.

El primer de tots dos en actuar va ser la banda d'Hamburg Helloween, que es troba en la gira commemorativa del 40è aniversari del grup. És innegable que tant en termes artístics com comercials el retorn de les dues peces clau en la creació dels dos mítics Keeper of The Seven Keys (Noise, 1987-1988) va reviscolar la banda, va permetre assumir produccions més ambicioses i, sobretot, va elevar notablement el sostre artístic de la banda. I això es nota especialment en les gires en què Kiske té la veu especialment en forma, com va passar ahir. Des de l'himne inicial del Keeper 2 "March of Time" fins a la darrera nota del petit fragment final de "The Keeper of The Seven Keys", l'alemany va estar precís i va fer brillar en tot moment el seu característic timbre de veu.

Per la seva banda, Andi Deris —qui va substituir Kiske el 1993 i ha continuat formant part de la banda fins a l'actualitat— també va estar encertat, especialment a l'hora de jugar amb les segones veus amb Kiske i amb replicar-li els versos en les cançons que van cantar tots dos junts. Tot i que les veus sempre s'han endut el màxim protagonisme a Helloween pel tipus de cançons hímniques, tota la banda va estar especialment encertada. El trio de guitarres format per Hansen, Weikath i Gerstner sempre va ser solvent; Markus Grosskopf va demostrar per què 40 anys després continua sent un dels millors baixistes de power metal, i Dani Löble va oferir una lliçó de bateries veloces farcides pràcticament sempre de ritmes de doble bombo.
 
El repertori va estar marcat principalment per l'extens repàs als himnes dels dos Keeper of The Seven Keys, però també van deixar espai per a temes d'altres discos dels vuitanta i els noranta com la speed metal "Ride The Sky", del debut Walls of Jericho (Noise, 1986) i amb Kai Hansen a les veus; "We Burn", de The Time of The Oath (Victor/Castle, 1996), o "Hey Lord", de Better Than Raw (Castle, 1998), tot i que aquesta va tenir una rebuda més tímida. Un dels moments menys memorables de la nit va ser la recuperació a l'inici de l'actuació de  "King of a 1000 Years", del Keeper Of The Seven Keys pt. 3 (Steamhammer, 2005). Tampoc van acabar d'animar el públic algunes de les cançons del nou disc Giants & Monsters (Reigning Phoenix, 2025), com "This is Tokyo" o la balada "Into The Sun", tot i que en aquesta darrera cal destacar la gran interpretació vocal de Kiske i Deris.

En canvi, les balades que sí que van deixar un moment absolutament cabdal de l'actuació van ser les emotives versions acústiques "In The Middle of a Heartbeat" i "A Tale That Wasn't Right", que van interpretar Kiske i Deris sols. La primera la va cantar Deris acompanyat de Kiske a la guitarra acústica, qui abans es va aventurar a cantar un fragment breu de "Let It Be". En canvi, en la segona es van intercanviar els rols fins que la banda va tornar a aparèixer al tram final de la cançó per a fer sonar el melancòlic solo de guitarra de Michael Weikath i la darrera tornada.

Per al final, van reservar la màxima artilleria possible de tot el seu repertori —amb l'excepció de "Future World"— que van tocar al principi del concert. Primer, van desplegar els 12 minuts de la majestuosa "Halloween", per després tancar el concert amb "Eagle Fly Free", "Power", "Dr. Stein" i el ja mencionat petit fragment de "The Keeper of The Seven Keys".
 

L'ART DE LA GUERRA DE SABATON

Just després de Helloween, va ser el torn de Sabaton, que va desplegar un concert dinàmic marcat per la gran producció del seu espectacle. Entre els elements de la producció, destacava el gran tanc que presidia l'escenari i sobre el qual hi havia la bateria de Hannes Van Dahl; la nombrosa pirotècnia que presidia l'escenari i que simulava bombes i petits artefactes militars, i grans columnes de foc.

Com sempre des de fa prop de dues dècades, "Ghost Division" va donar el tret de sortida a un concert on malauradament les cançons de l'últim disc Legends (Better Noise Music, 2025) i el darrer senzill "Yamato" van suposar els punts més baixos del concert. En canvi, les cançons dels seus discos anteriors van ser les més aplaudides. A destacar la coneguda "The Last Stand" (sobre el saqueig de Roma el 1527), l'ultraveloç "Stormtroopers" i "Night Witches" (sobre una divisió d'aviadores soviètiques).
 
Per al tram final, van reservar la mid-tempo "Bismarck"  (sobre el famós cuirassat nazi i amb un ritme similar al de les marxes militars), el seu primer gran èxit, "Primo Victoria" (sobre el desembarcament de Normandia) i "Swedish Pagans". Abans d'acomiadar-se, el cantant Joakim Brodén va recordar que enguany ha fet 20 anys del seu primer concert a Barcelona — concretament a Razzmatazz— i van delectar els seus fans més longeus amb un tema antic com "Coat of Arms", del disc del mateix nom (Nuclear Blast, 2010) i que parla sobre la invasió de Grècia per part de la Itàlia feixista. Com no podia ser d'altra manera, va tancar l'actuació la coneguda "From Hell And Back", que combina el mètal amb la música de western spaghetti de Morricone.

Al llarg de la tarda i el vespre, també van actuar més noms coneguts com la banda californiana de thrash metal Testament, la formació alemanya de power metal Primal Fear, el grup escocès de metalcore Bleed From Within o la banda teutona de heavy metal Accept, que va portar tots els seus grans himnes a Santa Coloma. Entre tots ells van sobresortir les inicials "Teutonic Terror" i "Restless And Wild", "Princess Of The Dawn" i les finals "Fast As a Shark" i "Balls To The Wall", on es van afegir a cantar els dos cantants de les dues bandes que havien cantat immediatament abans que Accept: Ralf Scheepers de Primal Fear i Chuck Billy de Testament.

El Rock Fest clourà avui la seva desena edició amb una jornada marcada pel punk-rock de grups com The Offspring, Bad Religion, Evaristo, però també d'altres estils com el power metal de Powerwolf o el rock alternatiu de Breaking Benjamin.