El concert de Lax'n'Busto que es va viure amb intensitat la nit de dimecres no és una reedició exacta del disc en directe que acaba d'aparèixer, l'Efecte permanent (RGB Supors, 2026) —edició limitada en vinil doble—, però se li apropa força. Hi van revisitar divuit de les vint-i-dues peces que recull l’àlbum, això sí, amb un ordre diferent. Al Poble Espanyol, on s'ubica enguany el festival Barts, Lax'n'Busto va arrencar amb "La meva terra és el mar", i va fer la que obre el disc, "Miami Beach", com a segon bis, al final del concert.

Barcelona és una plaça important per a Lax'n'Busto. El grup sempre tindrà l'aurèola de ser, des del Vendrell, la mena de grups catalans provinents de pobles més petits que triomfen a la gran urbs (com feien també uns Dusminguet des de La Garriga) i que van vèncer i convèncer durant anys i panys a base de contagiar grans dosis d'energia en totes les festes majors del país. Cançó i ball a palades, que la nit al Poble Espanyol va reviure amb tot l'entusiasme d'un públic majoritàriament granadet i asfixiat de calor, però que encara vol donar-ho tot i que —com va fer notar Fortuny dalt de l'escenari, sorneguer— pensés en com es trobarien l'endemà.
 
Arrencar, doncs, dalt de tot amb "La meva terra és el mar", "Trepitja fort" i “Més que la meva sang" és tota una declaració d'intencions per un concert que, on va brillar més, va ser en aquest tipus de cançons que tenen l'energia rockera per bandera, sense menystenir les cançons amb simples lliçons socials ("Les nits del Liceu" o "Emiliano Zapata") i les més emotives ("Que boig el món" i "Tornarem") o juganeres ("Però mai tu", on canten tots els membres de la banda, començant pel guitarrista Pemi Rovirosa, i seguint pel baixista Jesús Rovira, el bateria Jimmy Piñol i el guitarra Cristian G. Montenegro).

Musicalment van lluir els solos de Montenegro i Rovirosa a "Tu ets la llum" i la pista de ball que es munten els Lax al final de "Mai no diguis mai a un mai" gràcies als teclats d'Eduard Font i el solo de Pemi Rovirosa, col·locat quirúrgicament a "Cançó del pagès", amb la injustícia que hi ha en aquest conte: un crim passional (que ha envellit prou bé) on se'n surt sense cap conseqüència el ric i no pas el ruc de càrrega que se n'ha d'anar a la guerra.
 
Si la recta final va contenir cançons com la irreverent "Toca'm els ous, Maria", l'himne dels bevedors i noctàmbuls "Per una copa", "Tornarem" i sobretot el punt àlgid del concert amb "Llença't", els bisos van ser per a un cover de "Should I Stay or Should I Go" de The Clash, "Miami Beach", "Tinc fam de tu" (una cançó que podria ser banda sonora paròdica del festival de Sitges) i, cantada en català i basc, el "T'estimo molt-Maite zaitut" dels pallassos bascos Pirritx eta Porrotx. Al circ ambulant de Lax'n'Busto no li cal cap permís per girar permanentment, que sempre tindrà públic que estarà, i n'estem, agraït per la seva bona onda i ganes de viure.