El Festiuet va celebrar ahir la segona i última jornada de l’edició de 2026. Després de renéixer l’any passat a Salou, el festival s’ha consolidat enguany en el seu nou emplaçament, el Parc dels Emprius, amb un cartell de primer nivell. En la jornada d’ahir va reunir grans noms del pop català, com Figa Flawas, La Gossa Sorda, Lax’n’Busto, Ginestà i Buhos, però també altres propostes com els bascos Leire Martínez i En Tol Sarmiento.

La tarda va començar amb els concerts de la cantant benissera Abril i la banda basca En Tol Sarmiento, coneguda a Catalunya per la versió en català que Buhos va fer de “Zurekin batera” (“T’he trobat a faltar”).

Amb el sol encara en l'horitzó, però tapat pels núvols, va ser el torn de Ginestà, que feia parada al Festiuet per presentar el nou disc Gira igual però diferent (Halley Records, 2026). Hi van tocar cançons com “Perdre el cap” i “El mirall”. Tot i això, també van oferir peces de treballs anteriors. Sobretot, va sobresortir l’EP de l’any passat Només viure (Halley Records), del qual van recuperar la majoria dels temes, com “Les mosques”, la balada “Deixar-se anar de la mà” o “Tot el que ens queda”. A més, també van rescatar “L’Eva i la Jana”, “Estimar-te com la terra” o “La meva sort”, que va tancar l’actuació.
 
La següent actuació va anar a càrrec de la cantant basca Leire Martínez, qui fins al 2024 va ser vocalista de La Oreja de Van Gogh. La seva actuació va navegar entre la nostàlgia dels himnes de la banda donostiarra i les cançons del seu nou disc en solitari, Historias de aquella niña (Sony Music, 2026). Així, va començar amb el seu primer senzill en solitari, “Mi nombre”, abans de començar a estirar el repertori de La Oreja, com “El último vals” i “Cometas por el cielo”. Els moments més àlgids del concert van arribar, sobretot, amb el popurri dels grans èxits imprescindibles de la seva exbanda: “20 de enero”, “Cuídate”, “Puedes contar conmigo” i “La playa”. Per descomptat, l’altre moment imperdible el va deixar l’emblemàtica “Rosas”.
 
Ja sense el sol, va pujar a l’escenari una de les bandes més conegudes del rock català: Lax’n’Busto. La formació vendrellenca, capitanejada de nou per Pemi Fortuny, va reservar els seus grans èxits per al tram inicial i el final de l’actuació. Per al principi, van deixar caure “La meva terra és el mar”, “Trepitja fort”, “Més que la meva sang” i “Que boig el món”, un tema que originalment cantava l’excantant del grup Salva Racero i que van baixar de to per adaptar-lo a la veu de Fortuny. Al final, van reservar “Per una copa”, la balada èpica “Tornarem” i “Llença’t”, abans d’oferir l’últim reguitzell de temes en la secció de bisos, que va deixar “Tinc fam de tu”, “Miami Beach” i “T’estimo molt” (la versió del tema basc “Maite zaitut”).
 
Un dels concerts més multitudinaris de la nit el va signar la banda de Pego La Gossa Sorda. En la seva gira de retorn, van oferir un repertori similar, però escurçat respecte al que van oferir en els primers concerts a Cunit. Temes com “Farem saó”, “De cara a la paret”, “La guàrdia” o “Quina calitja” van encendre el públic des del primer moment, que no va dubtar a obrir olles i llançar carretons pirotècnics durant tota l’actuació. Cançons com “Aire”, “Tres de Pego” o “Senyor pirotècnic” van ser especialment celebrades per un públic que, de mitjana, fregava la trentena, mentre el sector més adolescent esperava assegut als costats abans de l’actuació de Figa Flawas. Per al final, van reservar els temes més esperats com “Camals mullats”, “Esbarzers”, la nova cançó “A tornallom” –que també dona nom a la gira de retorn– o “La polseguera”, amb la col·laboració d’Abril, qui va entonar els versos originals de Carles Dénia.
 
Després que a la primera fila els adolescents substituïssin el públic de la trentena, Figa Flawas va començar el seu xou. La banda vallenca de música urbana va oferir una actuació molt rodada que va repassar la immensa majoria del seu segon disc, La calçotada (Halley Records, 2024). Van sonar “Mussegu”, “Xalalà” o “La salsa”, que van tocar precedida d’una versió urbana de “Que tinguem sort” de Lluís Llach. També van tocar la coneguda “Que no s’acabi”, en què la banda va recordar el seu roadie Camon, traspassat fa pocs mesos. Per acabar, el duet va reservar les dues cançons de l’estiu que van llançar el 2024 i 2025: “La Marina sta morena” i “A la freska”. La segona i darrera jornada del Festiuet va concloure amb el pop festiu de Buhos i la banda valenciana Malifeta.