La vintena edició de l’Acústica ha constatat el canvi de cicle que viu el pop català. Si l’any passat el festival va aplegar noms consolidats com els d’Oques Grasses i Els Catarres o històrics com Sopa de Cabra, enguany els grans protagonistes han estat els artistes d’aquesta nova fornada de pop que beu desacomplexadament de les noves tendències de la música urbana i llatina. En la nit d’ahir, The Tyets i Figa Flawas van ser qui van aplegar més públic, tot i que altres artistes com Triquell, Cala Vento i Al·lèrgiques al Pol·len també van reunir un nombre de públic important.

Un cop passades les actuacions de la tarda com les de Neptú, David Cabot i Núria Duran dins del concurs Sona9 i el grup per a públic familiar El Pot Petit, una de les primeres actuacions de la nit va ser la d’Al·lèrgiques al Pol·len a la Plaça de la Palmera. El sextet del barri de Gràcia va presentar les cançons del seu últim disc Cant, crits, baralles (Music Bus, 2023).

Al llarg del concert, el grup va demostrar com jugar a la perfecció amb un clixé com el de girl band. A moments l’explotaven amb orgull i un punt de sàtira, com a “Estrella del pop” o a la versió d’ABBA de “Gimme, Gimme, Gimme”, i en altres se'n desmarcaven a través de lletres més costumistes com les d'“Anestèsia total” i deixant espais per als solos de la guitarra d’Emma Dotres i el teclat de Maria Riba. Amb alguns músics presents entre el públic com el cantat de la Ludwig Band Quim Carandell, Al·lèrgiques al Pol·len van deixar la seva empremta a l’acústica amb un directe més que solvent i que deixa tant moments per a cantar i ballar com espais per a la intimitat i la tendresa.
 
Just quan acabava el concert de les gracienques, els flamants guanyadors del Sona9 2022 Figa Flawas ja ho tenien tot a punt per a començar a la Plaça Catalunya. L’expectació per a veure el duet vallenc va ser tan alta que la plaça es va omplir de gom a gom i les darreres files eren pràcticament a tocar amb la zona de taules per a menjar. El concert va començar amb algunes de les cançons del seu primer disc Joves tendres (autoeditat, 2022) i versions tan dispars com la sintonia de Shin-Chan o “Tu me dejaste de querer” de C. Tangana. En canvi, el va acabar en gran amb una gran traca final dels seus darrers hits: la batxata “Mussegu”, i les estiuenques “Xalalà” i “Que no s’acabi”, que en les darreres setmanes s’ha convertit en l’himne d’Instagram i TikTok per a acomiadar aquest final d’estiu.
 
Sens dubte, el directe de Figa Flawas ha recollit el guant dels espectacles urbans que ja fa alguns anys que es veuen als Estats Units i que cada cop més artistes estan adoptant a casa nostra. Amb només un instrument sobre l’escenari -una guitarra- i la veu ben tunejada d’autotune de Pep Velasco, Figa Flawas aposten per un espectacle visual amb molts ballarins, canons de fum i confeti que converteixin la seva actuació en un gran xou.
 
Simultàniament, a la Plaça de la Palmera arrencava una proposta pràcticament contraposada a la dels vallencs com la de Cala Vento. El duet empordanès, que ha crescut musicalment a Figueres, va poder debutar per fi a l’Acústica i ha estat l’únic bastió del rock en tota la programació de l’Acústica. El públic més desconnectat de pop contemporani va reunir-se per escoltar una proposta a primera vista ben simple: la guitarra d’Aleix Turión, la bateria de Joan Delgado i les seves dues veus. Aquesta aparent senzillesa pot semblar un aparent sinònim de facilitat, però en realitat, és ben bé al contrari. La potència que extreu Cala Vento en els seus directes amb tan pocs recursos és una tasca encomiable.

Després d’arrencar amb el sempre contundent riff de “Más que satisfechos”, els empordanesos van facturar bona part de les cançons del seu darrer disc Casa Linda (Montgrí, 2023), com la cançó en català “Passar pantalla”, "Equilibrio”, “Ferrari” o “23 semanas”. Sens dubte, l'aposta de l’Acústica per Cala Vento va ser tot un encert, no només per la seva qualitat, sinó pel seu estratègic contrapès en relació amb els altres dos artistes que tocaven en aquell moment: Figa Flawas i Miki Núñez.
 
Un cop superada la ressaca rockera, Triquell va ser el següent en aparèixer a la Plaça Catalunya escassos minuts després de la mitjanit. La seva actuació va estar marcada per la seva capacitat per ajuntar festa, reflexió i discurs, i també per la calorada que el cantant va agafar en sortir a l’escenari amb un jersei de màniga llarga -que va fer que no parés de veure aigua- i els diversos problemes amb els in-ears.

A través de les cançons del seu disc debut Entre fluids (Halley Records, 2023), Triquell va buidar les seves introspeccions i els seus pensaments en les diferents cançons que bategaven sota la comandància de Xavi Rueda a les bases. Cançons com “CBD i espardenyes” o “Jugular” van ser de les més celebrades en una nit en què el vallesà també va començar a introduir un parell de les seves noves cançons inèdites.
 
Amb la fi del concert de Triquell, la megafonia ja avisava que l’aforament de la Rambla per al concert de The Tyets estava ple i que els accessos estaven tancats. El duet mataroní va aconseguir reunir una mica més de 10.500 persones quan encara faltaven deu minuts per a l’inici del concert, tal com ells mateixos van explicar durant el concert.

Amb un autèntic bany de masses, el grup va fer un ampli repàs de la seva discografia recuperant senzills i cançons dels seus primers anys, i sobretot, amb les cançons del seu segon disc Èpic Solete (Luup Records, 2023). Cançons com “De l’1 al què”, “Olívia”, “Clar que t’he trobat a faltar”, “Bailoteo” o “Coti x coti” van ser ballades i cantades a ple pulmó mentre el grup va anunciar que de cara a l’any vinent seguirien amb la gira d’Èpic solete però amb un directe totalment renovat.
 
Finalment, l’encarregada de tancar la nit va ser Queralt Lahoz, que va posar punt final a una segona jornada de l’Acústica que confirma el canvi de tendència que ha viscut aquest any el pop català. L’Acústica seguirà avui amb plats forts de la programació com Stay Homas, La Casa Azul, Mushka, Julieta o l’espectacle dels 20 anys de l’Acústica, entre molts altres.