Aquest divendres es publica el disc D’un temps, d’un país. 30 anys (Sota la Palmera), un disc que recull l’actuació en directe que Borja Penalba i Meritxell Gené van fer el 4 d’octubre a Vallbona de les Monges en el marc del Perifèria Cultural. El disc fa un repàs personal a algunes cançons dels cantautors pioners del moviment de la Nova Cançó entès en el seu sentit més ampli.


Enderrock s’avança a aquesta publicació amb l’estrena de “Donya Mixeires”, una peça de Pau Riba que també es reconeix pel subtítol “Maqueires o no maqueires, taqueiro donya mixeiro”. La cançó s’obre amb uns versos que han esdevingut emblemàtics: “Quan la Mercè està contenta / Somriu i pica de mans”, dedicats a Mercè Pastor, aleshores parella de Pau Riba i mare de Pauet i Caïm Riba. La cançó està inclosa al seu disc Jo, la donya i el gripau (Concèntric, 1971), un disc concebut a Formentera amb l’embaràs de Mercè Pastor (la donya) i el naixement de Pauet Riba (el gripau) com a context.

El disc vol ser un homenatge a la Nova Cançó i pren el nom d’un homenatge similar fet per Joan Manuel Serrat el 1996, just ara fa 30 anys, que ell va titular Banda sonora d’un temps, d’un país (Ariola, 1996). El treball, que s’ha fet amb cura i bon gust, ha consistit en despullar les cançons dels seus arranjaments originals i tornar-les a construir tenint en compte dos criteris fonamentals: no desvirtuar la cançó original i mantenir la coherència sonora de tot l’espectacle. Entre els artistes antologats per Borja Penalba i Meritxell Gené hi trobem Josep Maria Espinàs, Maria del Mar Bonet, Lluís Llach, Raimon, Ovidi Montllor, Isidor Marí, Guillem d’Efak, Pau Riba, Sisa, Joan Ramon Bonet i Maria Laffitte.

La preestrena de l’espectacle es va fer Estats Units, on es va veure el potencial de la proposta. El BarnaSants, que va produir l’espectacle, va acollir-ne l’estrena oficial el 26 de febrer a l’Aliança del Poblenou, el mateix escenari on, després d’una trentena de concerts, es clourà la gira el proper 20 de desembre.