“Mort a la carabassa i visca la castanya”, cridava l’Edi de 31 FAM. I realment el Cabró Rock de Castanyada va seguir ahir fidelment aquesta línia. Traspassa la dualitat festiva per defensar la tradició amb un catalanisme que impregna tot el recinte i, especialment, les actuacions. Només entrar, hi havia una enquesta amb adhesius entre les dues celebracions, amb uns clars guanyadors: els moniatos i els panellets, que es trobaven en paradetes a escassos metres.

El festival, situat al costat del Circuit de Montmeló, es va iniciar a les 12:30h del migdia en una jornada d’alta intensitat, ja que va durar 17 hores. El tret de sortida el van donar dues veus femenines: Juls i Ven’nus. Seguidament, i amb la intenció de pujar l’energia del migdia, van arribar 31 FAM. Tot i que el públic semblava una mica apagat, aviat el grup va muntar una festa sobre l’escenari, amb la banda al complet i l’efusivitat de les ballarines. Amb l’orgull de la senyera a la mà, van ser diverses les reivindicacions de la cultura catalana i els reclams: “Espanya i Catalunya no estan funcionant i és el moment de fer les coses funcionar”, va assegurar en Didi.
 
Així, el concert va transcórrer entre la proximitat de temes com “Así es la vida” o “La Pili”, amb la rumba catalana que va engegar els ànims dels espectadors; l’emotivitat de cançons com “Espero que siguis a un lloc millor” i el no parar constant que caracteritza la banda. I va acabar amb un after a les tres de la tarda: “Mai saps a quina hora t’enganxarà una festa”, van reivindicar els sabadellecs.

Els van succeir Els Amics de les Arts. Tot i començar amb alguns problemes de so, els assistents van omplir els buits sonors i van cantar per sobre de la base musical. Se sabien totes les lletres. La banda celebra 20 anys i aquesta experiència es va fer evident: mentre els tècnics pujaven a l’escenari, els cantants van improvisar amb gran naturalitat un tema sobre una noia que treballa en una botiga. Aviat l’espectacle va continuar i van fer un repàs per la seva trajectòria plena de referències culturals: “Catalunya és el nostre món i és necessari que el cuidem entre tots. Doneu suport als grups que canten en català, perquè el futur de la llengua ens vindrà d’aquí”.
 
El públic ho va donar tot i va aixecar múltiples pilars de dos i banderes durant tot el concert, però especialment a “Encara som aquí”, un tema que honra els castellers. De fet, durant uns minuts, la pista es va transformar gairebé en una diada castellera. En canvi, poc després, amb “Jean Luc”, els espectadors van obrir petits cercles per tot l’espai i van saltar amb l’embranzida del final del concert.
 

UN FESTIVAL DE DUALITAT I RECORDS

A la resta del recinte s’hi van organitzar activitats i espectacles, com ballades de sardanes, cantades d’havaneres i exhibicions de cultura popular, amb balls de bastons i de gitanes, castellers i gegants. Però tampoc no es van oblidar de Halloween, amb un túnel del terror o aparicions de personatges com la Nena Posseïda.

De nou a l’escenari principal, Els Pets van portar la nostàlgia i els records a un públic format per gent de totes les edats. Lluís Gavaldà va connectar automàticament amb els espectadors a través de mirades i gestos de complicitat. “Quina gentada, sembla el concert d’Oques Grasses”, va comentar el cantant, ja que l'esplanada s’havia omplert de gom a gom.
 
En una hora i quart plena de melancolia i energia a parts iguals, la banda va recordar alguns dels temes més mítics. Els espectadors es van mostrar clarament emocionats amb cançons com “Vespres”, que va fer encendre els llums dels mòbils i algun encenedor discret. Amb una seguretat i energia desbordants, els membres del grup es van moure per l’escenari amb facilitat i amb l’esperit del rock a les venes. No van tardar a arribar les reivindicacions que van caracteritzar tota la jornada: “Aixequeu les mans per rebutjar el racisme i el feixisme”, va demanar Gavaldà, que més tard es va declarar “republicà i antifeixista” abans d’entonar “Jo vull ser rei”.

El cantant va bromejar amb la litúrgia dels bisos i el públic va respondre fidelment amb el “No n’hi ha prou” tradicional que va conduir a la traca final. No podia ser d’altra forma: van tancar amb el “Bon dia”, que va aixecar l’energia d’un moment per l’altre. Els assistents no la van cantar, la van cridar.
 

HISTÒRIES MELÒDIQUES I CANÇONS CLÀSSIQUES

La Ludwig Band va ser l’encarregada de succeir Els Pets i ho va fer amb la seva proximitat i naturalitat habituals. Cada lletra explicava una història i ho complementaven amb una connexió entre els membres de la banda, però també amb el públic, que va respondre recitant els versos a tot pulmó i atenent les dinàmiques que proposava la banda.
 
Poc després, va ser el torn de Lax’n’Busto. El grup va reprendre la línia nostàlgica del festival i va interpretar un repertori que va marcar la banda sonora dels 90, des del clàssic “Llença’t” fins al tan sonat “T’estimo molt”. La mitjana d’edat entre els espectadors va pujar i des de la banda ho van reconèixer: “Un aplaudiment als grans que han vingut i feia anys que no sortien”.
 
Seguidament, va arribar el torn d’Els Catarres. Tan sols uns segons després de començar la primera cançó, van començar els focs dels petards. En un equilibri entre temes antics i alguns dels més nous, la banda va posar a ballar tota la pista. De nou, aviat van aparèixer les reivindicacions: “Som un país que s’aferra i cuida les seves tradicions i festes populars. Som un país de gent tossuda que defensa una llengua en perill d’extinció”.

L’eufòria que els caracteritza es va combinar amb la delicadesa de temes com “Diamants” o “Un sostre fet d’estrelles”. I de nou, amb els ritmes animats, van fer pujar part del públic a l’escenari durant un dels seus darrers temes, “Diumenge sense drama”. Després d’aquest moment, va ser el torn d'Èric Vergés, el cantant, que va decidir baixar entre el públic per entonar “Tòquio”. Finalment, van tancar el concert amb l’escalf d’un públic que ho havia donat tot.
 
La Castanyada del Cabró Rock, que va aplegar més de 10.000 persones a Montmeló en aquesta vigília de Tots Sants, va encarar la recta final amb les actuacions festives dels maresmencs The Tyets, els vallencs Figa Flawas i els vallesans Doctor Prats, en un festival que va recordar i honrar les tradicions i l’esperit patriòtic latent en tot el recinte.