La Fira de Música Emergent i Familiar (FiM) va arrencar ahir dissabte el darrer dia, amb un matí ple d'espectacles orientats al públic familiar. Un dels que es va poder veure va ser Madame Lumière, a càrrec de la companyia gironina La Menuda Produccions. Un espectacle dirigit a la primera infància (d'1 a 5 anys) que proposa un viatge pel món dels somnis a través de la dansa i la música, i que compta amb la direcció musical de Maria Cruz (Arar, Pepet i Marieta).
   
La tarda va començar a l'escenari del Celler de Vila-seca amb Udolç. Un concert creat en el marc del projecte Càntut, a partir d'un recull de cançons de bressol que van fer uns alumnes de Cassà de la Selva. A Udolç només hi apareixen tres músics a escena: Alba Careta (veu i trompeta), el seu germà Santi Careta (guitarra) i David Verdaguer 'Henrio' (guitarra i veu); acompanyats d'una senzilla escenografia que ens transporta a una llar. El concert és extraordinari. Alba Careta sorprèn amb el registre de la seva veu i amb el precís toc d'una trompeta que fins i tot fa udolar. Henrio també vola molt alt, amb una tímbrica molt particular, però molt ben adaptada al projecte; igual que la guitarra de Santi Careta, tot fent ús del 'més és menys' per crear un ambient oníric i alhora màgic. Poemes de Casasses –"De nit", "Un àngel"–, ecos de Morricone i un joc permanent amb l'arrel i el cançoner fan d'Udolç un concert excepcional que, igual que el cançoner que recupera, convé preservar,.
  Canvi de registre al Parc de la Formiga per veure el concert Kuu, nom artístic de la jove mataronina Marta Barco. Acompanyada pel DJ Marc Gelabert 'Gela' (Iglú) i dos ballarins, Kuu va defensar un repertori ple de cançons pop a ritme de reggaeton i altes dosis d'autotune, produïdes per roots (Mushka). Kuu té entre els seus actius una certa habilitat compositiva, unes bases enregistrades ben treballades per roots, i unes lletres empàtiques amb el seu pùblic: 'amb tu no vull sexe: fem l'amor'. Però la proposta que demana a crits un treball escènic que connecti l'artista amb el públic i trenqui l'actitud estàtica de la cantant. Donem-li temps.
 
Al Castell, el quartet Vittara va defensar el seu darrer treball, Incògnita brutal (autoeditat, 2023). Els barcelonins van començar la seva carrera discogràfica amb el molt reivindicable EP conjunt amb Julieta dosmilset (autoeditat, 2022), i des d'aleshores han assumit un so basat en les guitarres. Vittara presenta en concert una proposta de pop-rock –a voltes depressiu i a voltes enèrgic–, que s'enmiralla en l'indie-pop de la dècada dels noranta. Malgrat tenir un directe prou solvent, les cançons demanen a crits certs matisos que sí llueixen a la proposta en estudi, fet que acaba provocant una certa linialitat. Vittara promet més del que acaba donant, però és una proposta que recull prou talent com per posar-li remei.
   
A pocs metres d'allà, al Celler, la valenciana Sandra Monfort va presentar el seu darrer disc, La mona (Hidden Track Records, 2023). "No me quieras tanto", cantava Concha Piquer a la cançó amb què va obrir els bisos… però no és possible no estimar una proposta com la que va presentar ahir nit a la FiM de Vila-seca. Acompanyada només per la seva germana Amanda Monfort (teclats, violí, baix) i el baterista Jordi Ortolà, la cantant de Pedreguer va desplegar tots els seus recursos en un concert que va bascular des de la música d'arrel fins a l'electrònica pop, passant per la cançó d'autor, el bolero o la música de ball. Experimentació, ultralocalisme i contemporaneïtat s'abracen en un espectacle on la veu de Monfort s'adapta a tots els registre possibles. 'Totes som la mona; la mona és la que està triomfant', va exclamar, després d'explicar que 'la mona' és la carta que es descarta, la que no té parella. No sé si New Order havia sonat mai tan emotiu com a l'adaptació de "Bizarre Love Triangle", batejada com "Estrany triangle amorós". Un tast de només quaranta-cinc minuts que Monfort va tancar amb "Moreneta", una cançó dedicada a la memòria de la seva àvia. Un concert meravellós.
 
I per tancar la nit, Mama Dousha, el projecte musical de Bruno de Fabriziis, va confirmar que "Rikiti" no va ser flor d'un dia. Amb un concert molt participatiu, el cantant va posar tota la carn a la graella amb una selecció del bo i millor del seu eclèctic repertori: "Rere teu", "Britney", "L'amor no està de moda", "Que chévere" o l'esforç conjunt amb Vic Mirallas "Vampirs van sonar, juntament amb alguns avançaments del seu proper disc Only Hits (PromoArts Music, 2024) que veurà la llum aquest proper divendres. Un concert complet, amb una banda molt implicada en el projecte –Gigi Ros (teclats i veu), Abel Fuster 'Scotty DK' (guitarra) i Marta Urdiales (bateria)–, i que va acabar, com no, amb la cançó que esperava bona part del públic: "Rikiti".