Valls, tot un poble en moviment

Obrint Pas fan una pausa a la gravació del nou disc per les Decennals

| 06/02/2011 a les 18:49h
Arxivat a: Enderrock
Després de l’apoteosi i la bogeria coral desfermada entre el públic amb Els Amics de les Arts,Lax’n’Busto van demostrar que el Vendrell i Valls tenen una bona connexió més enllà dels castells
 Lax’n’Busto encetaven la matinada amb “El Blues del diumenge”, però lluny de fer decaure la nit, van encendre el públic i el van fer cantar (‘no vull que es faci fosc…’) amb clàssics com “Més que la meva sang” o “Llença’t” i temes més recents com “Que boig el món” o l’adaptació de la cançó basca “T’estimo molt”, amb un Salva R. Alberch entregat al públic. Els Lax’n’Busto van voler deixar constància que ells, com Els Pets, també portaven tres Decennals.



L’horari de la nit es va endarrerir amb l’arribada dels valencians Obrint Pas. A dos quarts de tres de la matinada començaven la seva actuació, directament de l’estudi gironí on estan gravant el seu esperat nou disc. Les ganes de més Obrint Pas es van respirar entre els milers de persones que van cantar i saltar com si el món s’acabés les cançons dels valencians. Obrint Pas saben posar tot un poble en moviment, i el seu concert es va convertir en el més adrenalític de la nit a l’escenari, amb pilars de castellers i senyeres entre el públic, que animaven encara més a cantar cançons com “Benvinguts al Paradís”, “El gran circ dels invisibles”, “Una història d’amor”, “La flama”, “Esperant” i “Del Sud”. Obrint Pas van parlar dels casals de Valls, de Reus i de l’entorn, van esperonar i agrair la tasca de la gent involucrada en les consultes, es van solidaritzar amb els pobles revoltats d’Egipte i Jordània, i van encendre les ànimes amb proclames com ‘amunt el peus, amunt els cors’ o ‘alliberem la ràbia, desafiem la por’. L'esperança es palpava a l'ambient.






Obrint Pas van donar pas a Mishima amb abraçades entre els grups i floretes dels valencians cap a la qualitat del pop dels barcelonins. Els 10 de les Decennals va ser una nit maratoniana de sumar (impressionant la tasca tècnica que ha suposat), i tot i que els estils fossin diversos, l’alegria de les formacions i el públic era comuna. Com va dir Joan Reig, “hi ha ganes de festivals de música en català”. SiMishima van fer el seu repertori en clau més rockera que mai (amb unes primeres files lliurades a cantar totes les cançons, de "L'estrany" a "Un tros de fang"), Mesclat va regalar un repertori dels seus tres discos editats. La formació de Titot es descobreix sempre amiga del folk, i per això van voler fer una picada d’ull al públic vallenc, incloent la música del ball de la Mulassa de Valls per a l’ocasió. Van tancar la nit els vallencs Canya Verda, que es tornaven a reunir amb motiu de la gran festassa de Valls. Fins al 2021!