Érem joves, érem punks

Coses de l'edat, hem passat dels quaranta i tres personatges que vam viure aquella escena des de les barricades ara n’expliquem les batalletes i descobrim una escena que va ser incòmoda i que ha quedat oculta en la història d’una ciutat més preocupada en maquillar-se de cara als Jocs Olímpics. El ja citat Odio Obedecer , juntament Harto de todo (Bcore) de Jordi Llansamà i Joni D amb  Que pagui Pujol (La Ciutat Invisible), són tres treballs sobre la mateixa temàtica però complementaris: les lluites socials, la història oral i la imatge es complementen en tres volums que han volgut retratar una realitat punyent, reivindicativa i encara activa.
 

Com a fotògraf sempre he volgut que les meves imatges puguin provocar sensacions i sentiments, a més de deixar constància d’uns fets i un devenir. Aquests dies en què he anat passejant el meu llibre en presentacions i entrevistes he vist gent emocinada en recordar aquella època, altres que se l’han mirat amb estranyesa i curiositat, gent que s’ha sorprès en veure-s'hi reflectida i grups de gent envoltant el llibre recordant històries i despertant neurones. I jo com autor mirant-ho tot orgullós, com un pare feliç de veure el seu fill créixer ferm i amb una salut formidable. De la gent que hi ha al llibre dissortadament n’hi ha molts que no han sobreviscut aquest quart de segle, a altres els he perdut la pista... Però entre els que queden en actiu hi trobem gent que porta discogràfiques, que manté els seus grups en actiu, altres que treballen en promotores de concerts, activistes socials, locutors de ràdio, directors de revistes, docents, dissenyadors, artistes, directors de festivals de cinema internacionals, portant bars i locals alternatius o que fem llibres i fotografiem tot el que es mou sobre un escenari. I (almenys que jo sàpiga) no hi ha cap banquer, jutge ni polític: sí, va ser una excel·lent escola per a la vida.

 
 

PD: Per cert, em vaig oblidar de comentar a Jaume Escala que el títol que surt a la contraportada del meu llibre i que titula aquest article el vaig treure d’una cançó seva, “Érem joves”, del disc Terres de Catalunya (Urantia Records, 1993). Rust never sleeps...