El cantautor folk dels Estats Units ha deixat una llarga empremta en els músics catalans, a través de desenes de versions i adaptacions. Al llarg de la seva carrera, Jordi Batiste s'ha anat retrobant amb Dylan en diverses ocasions. Amb Els 3 Tambors van editar el seu primer treball l'any 1966 amb dos temes: "Cançó del noi dels cabells llargs" i "Romanço del fill de vídua". Aquest segon es basava en un text de Pere Quart i música de Dylan, de la cançó "Tombstone Blues", i més tard també el va interpretar l'actor i cantautor Miquel Cors. Anys més tard, al 1977, Rocky Muntanyola -un àlter ego del propi Batiste– va convertir "Like a Rolling Stone" en "Com una pedra del camí".
A la mateixa dècada dels seixanta van proliferar les adaptacions al català: Els Corbs feien "El senyor del tambor" ("Mr. Tambourine Man"). Dins el repertori de Falsterbo Marí també hi havia versions de Dylan com "Deixa-ho córrer, ja està bé" ("Don't Think Twice It's Alright") o "El meu amor és silenci" ("My Love She Speaks Like Silence"). Precisament Isidor Marí (Uc, Falsterbo Marí) va fer una versió del "Blowin' in the Wind", al mateix temps que ho feien Ramon Casajoana i Joan Boix (del Grup de Folk). La d'aquests segons va assolir més popularitat, i és que escoltar el Grup de Folk és, també, rememorar les primeres èpoques del folksinger. El primer repertori de la banda tenia tres orígens: les cançons tradicionals, les composicions pròpies i les adaptacions del folklore estranger i de peces de folksingers americans (especialment del repertori de Dylan, però també de Peter, Paul & Mary, Pete Seeger i Woody Guthrie).
Els Miralls de Dylan
L'any 1998 Gerard Quintana i Jordi Batiste van engegar un projecte per passejar la música i les paraules de Bob Dylan pels escenaris catalans, i va quedar plasmat en dos discos: Els Miralls de Dylan (Música Global, 1998) i Sense reina ni as (Música Global, 2000). Quintana explicava a la presentació del segon disc: "Dylan té una obra extensíssima, un misteri esotèric i un mestratge a l'hora de fer cançons i a l'hora d'ajuntar paraules, crear idees, transmetre emocions comunes en les persones". La gestació d'aquests treballs també va ajudar Batiste a descobrir encara més coses del cantautor: "Traduir les cançons de Dylan m'ha fet descobrir que és un tio tendre, que et pot tocar la fibra de la tristesa...". Gerard Quintana ja havia adaptat la cançó "I Shall Be Released" amb Sopa de Cabra al disc Al·lucinosi (BMG-Ariola, 1994): "Tornaré a ser lliure".
Dylan i el filtre Comelade
Un altre dels artistes que també han passat pel seu filtre les cançons del músic de Minnesota és el nord-català Pascal Comelade, que l'any 1992 ja s'havia fet seva la cançó "Like a Rolling Stone", enregistrant-la al disc Traffic d'abstraction (G3G). Una altra versió de Dylan ha estat la radiofònica "La granja de la Paula" de Mazoni, adaptació de "Maggie's Farm". El cantant i compositor Jaume Pla, 'Mazoni', explica: "Sempre m'he agafat aquesta història de Dylan com la d'un tio que se sacrifica perquè està enamorat de la Paula, i això comporta treballar a casa seva, aguantar el seu pare, la seva mare i el seu germà, que el tracten com un gos.... La Paula és la que el fa anar allà a treballar, però quan hi va ella no hi és i l'ha atrapat. La veig com una dona fatal... o més aviat com una noia rural fatal". I seguint amb els músics empordanesos, a l'últim disc de Sanjosex, titulat Al marge d'un camí (BankRobber, 2010), hi ha una cançó titulada "Bob Dylan": "És un homenatge, donar les gràcies i també recordar la infantesa. Encaixa molt bé al disc, pel punt nostàlgic. És una cançó molt personal, Bob Dylan és un referent com ho són Paco de Lucía o Bob Marley", explica el músic empordanès.
Inspiració 'dylanesca'
I la història continua: Jordi Calmet (al capdavant del projecte Jorcx) va formar part d'un grup anomenat Love-Six en honor al tema "Love Sick", i l'ha versionat en els seus discos. La Salseta del Poble Sec va versionar "Like a Rolling Stone" al disc Directe als peus (Salseta Discos, 1999). Escoltar "La pluja es va assecar" de Roger Mas ens pot remetre ràpidament al "A Hard Rain's A-Gonna Fall", i Paul Fustér també va adaptar "Señor (Tales of Yankee Power)".
Bob Dylan també ha servit d'inspiració a músics com Isaac Ulam, Xesco Boix, Esquirols, Dos+Un, Pep Laguarda, Sopa de Cabra o el cantautor de Ponent Xavier Baró: "Evidentment que em va influenciar quan era jovenet, però actualment crec que les influències musicals són la música en si, el que em surt en el moment. Hi ha gent que et marca. Bob Dylan n'és un i n'hi ha d'altres." O Sisa, que a la biografia il·lustrada Rockcol·lecció (número 11) citava Dylan com un dels seus referents: "En el sentit d'artista compromès amb la seva obra i que no busca l'èxit ni la fama, sinó expressar-se i que l'obra tingui un compromís". Precisament Dylan va ser un dels grans influents del seu primer disc, Orgia (Als 4 Vents, 1971), i també havia cantat "El dia en que el vaixell vindrà" amb El Grup de Folk.
Sembla que Dylan celebra 70 anys, però el seu llegat es mantindrà "Forever Young".
70 anys de Dylan
.gif)
.gif)
