Mentre l’imperi ataca amb canals potents i per diversos fronts mediàtics, s’escola la memòria dels músics que van viure en un altre món, més lent i també més dur, on la música no era un objecte de consum, sinó l’expressió viva de la vida del poble.
Dos d’aquests músics han mort enguany. Els dos eren del Delta de l’Ebre. Un és Josep Guarch Lo Teixidor, cantador de jotes. Va morir el 24 de març i en la darrera entrevista amb ell que vam publicar a la revista Sons 6 (setembre-octubre 2008) ens confessava que la feina més dura que havia fet era carregar sacs d’arròs en camions. L’altre és Josep Bo, autor de “Lo Carrilet de la Cava” entre moltes altres cançons, i va morir el 17 de maig. El 14 de març, a la Gala dels Premis Enderrock a Barcelona, mentre esperava per pujar a l’escenari i recollir el premi de votació popular al millor treball de folk per Lo carrilet de la Cava i les cançons de Josep Bo (Cossetània, 2010), li brillaven els ulls escoltant com bufava el saxo Miguel Fernández al costat del quartet visionari Kaulakau. Perquè Bo, a més de compositor i lletrista, era saxofonista.
Seguint amb els vells músics, fa un parell de setmanes va trucar a la redacció ni més ni menys que el fill de Josep Pairó, El General, acordionista-pagès-ramader d'Espinavell, al Ripollès, que enguany hauria fet 100 anys i que va ser un dels protagonistes del Sons 17 (juliol-agost 2010), dedicat als acordionistes del Pirineu. El seu fill, que ja és un home gran, va trucar-nos per dir que el seu cognom s’escriu amb ‘a’ i no amb ‘e’, com ho havíem publicat. Doncs això: a partir d’ara, Josep Pairó (amb A), El General.
Foto: Josep Guarch 'Lo Teixidor' amb la seva rondalla (Juan Miguel Morales)
.gif)
