A l’atenció d’Ignasi Julià

 Primer de tot et vull dir que estic molt orgullós que, després de 25 anys i si la memòria no em falla, l’ Enderrock hagi estat citat a la revista Ruta 66 , i d’una manera no pejorativa, a la seva editorial – Ruta 66 , número 283, “De Los Manolos a Manel (la segunda transición)–. Tothom sap que el Ruta és un dels meus altres amors en paper imprès des de fa dècades, una mena d’esquizofrènia que molts tractarien amb electroxocs però que jo assumeixo amb una normalitat que sempre intento que sigui encomanadissa. I et faig saber que no sóc l’únic que alça la vista de l’ Enderrock per endinsar-se en els mons rutaires (o de Rockdelux , Mojo , Mondo Sonoro , o fins i tot de la Rolling Stone ).

 

Sobre el que va passar als 90: hi ha poc a afegir al que ja vam comentar, només vull insistir que, sisplau, deixis de posar sempre l’etiqueta de subvencionat a tot el que es va fer en aquella època. Ja cansa aquest desgast constant i estèril. Abans del Sant Jordi els Sopa ja havien omplert el Zeleste (ara Razzmatazz) i ja es feien pavellons arreu del país. Que s’afavoreixi la indústria del país? Que es doni suport i promoció? I quin problema hi ha?

 

Que a l’actualitat li falta sang i ràbia, això no seré pas jo qui t’ho posi en dubte. Però el poble és sobirà i pot fer el que li roti i li doni la gana: des d’esgotar entrades per a Pablo Alborán o Maldita Nerea fins que Arcade Fire hagin de tocar en un Sant Jordi o que Manel esgotin els discos de les prestatgeries. Tu també et mostres desarmat quan veus que els Sopa omplen tres Sant Jordis. Fem un exercici d’imaginació i suposem que aquest fenomen hagués passat amb un grup de perfil routier com són Pudör Crònica . Com reaccionaríeu amb els de l’Arboç del Penedès si el seu mini-LP es vengués a cabassos a El Corte Inglés i si els seus concerts apleguessin multituds? De ben segur que seguiríeu veient mans amagades i diríeu que els germans Techainé reben ajuts a tort i a dret... De tota manera no perdis aquesta fe que ja no tens des dels anys del Dioptria : tinc les meves esperances en Obeses . Investiga i deixa’t sorprendre.

 

Qualsevol dia ho podem seguir discutint en un ambient més relaxat (o sorollós: sovint ens trobem en concerts en tuguris subterranis) davant d’un sempre revitalitzant gintònic o, ¿i per què no?, davant d’una ratafia: sempre serà millor que un xarrup d’aquell líquid fosc anomenat Jägermeifter.