Per un nou ordre cultural

Dimissió en ple. Deu dels onze membres del plenari del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) han presentat la seva dimissió per protestar contra una reforma legislativa presentada pel Govern que modifica substancialment les atribucions i el rol d’aquest organisme. El CoNCA va ser creat fa tres anys per la Generalitat de Catalunya, en l’època del tripartit. La seva fundació va respondre a una petició de part del sector cultural, que havia reivindicat que les ajudes a la creació vinguessin d’un organisme similar als Arts Councils existents a la Gran Bretanya o el Canadà, que gestionen les subvencions a la cultura de manera independent al govern de torn per evitar-ne la politització. Els dimissionaris del CoNCA consideren que el projecte de Llei d’Agilitat i Reestructuració Administrativa –l’anomenada Llei Òmnibus– “implica una involució política i cultural, buida la institució de continguts fonamentals i la converteix en un organisme irrellevant”. La nova llei preveu que el CoNCA segueixi existint, però planteja que les subvencions siguin gestionades directament per la Conselleria.

El terrabastall al CoNCA no és una bona notícia. Es pot estar o no d’acord amb la gestió feta per aquest organisme. Fins i tot es pot posar en dubte la necessitat mateixa de la seva existència. Però en un moment especialment crític com l’actual, en què la cultura està sent víctima, com molts altres àmbits de la societat –que inclouen també la premsa en català–, d’una dura política de retallades, és més imprescindible que mai que el sector cultural i les administracions treballin en una mateixa direcció. Que el nou Govern i l’actual conseller de Cultura, Ferran Mascarell, no estaven gaire d’acord amb el funcionament i la metodologia de l’organisme era sabut des del primer dia. Els arguments de la Conselleria són que el CoNCA havia esdevingut un organisme ineficient i massa car: no és acceptable i menys en l’actual moment de recessió que posar en marxa una subvenció de 1.000 euros tingui un cost de 650. L’estructura era desproporcionada: l’any 2009 (el darrer any del qual s’han fet públiques les dades) un 25% del pressupost del CoNCA es va dedicar a àmbits que no tenien a veure directament amb els ajuts a la creació, ja fossin despeses d’estructura, sous dels treballadors, l’organització dels Premis Nacionals de Cultura o l’elaboració de l’informe anual. També és possible que calgués racionalitzar la política de subvencions, ja que alguns dels ajuts atorgats no han anat directament a projectes de creació sinó que sovint s’han superposat amb altres àrees més pròpies de l’ICIC. Amb aquesta conjuntura, i a causa de les retallades, en molts dels casos els ajuts que es donaven als creadors i als promotors de cultura es van haver de reduir a la meitat o fins i tot eliminar, i a més eren atorgats per les recomanacions d’uns experts que ningú no coneixia. Durant els últims tres anys Catalunya ha assajat una forma diferent de gestionar els ajuts a la cultura, i ara caldrà començar de nou.

El sector de la cultura es troba en un moment crític. Mentre el cinema sembla que se’n sortirà prou bé, amb una retallada del 2% (de 14,9 milions el 2010 a 14,3 el 2012), les ajudes a un sector com el del llibre han caigut un 30%, i la dimensió de la tragèdia assoleix uns límits insospitats en els projectes a les editores de publicacions en català, que s’han retallat fins a un 95%, quedant exclòs per exemple el suport a les revistes infantils. El sector de la música no sap encara de quin mal ha de morir, la consideració de festivals estratègics ha estat eliminada, la indústria del jazz i el folk està sota mínims, i la del pop depèn exclusivament d’alguns grups d’èxit. El panorama és llòbreg i l’única solució recomanada per a les empreses del sector és posar el reset durant el 2012. El problema ja no és
el CoNCA, sinó la capacitat que tingui el govern de prioritzar la indústria cultural del país per sobre la política dels aparados turístics, i activar un rescat com a pla d’emergència nacional. En el context actual, la reestructuració del CoNCA ha de permetre un major aprofitament dels recursos i una tasca de cirurgià per tal de saber prioritzar i rendibilitzar al màxim les inversions a un sector cultural que en temps de crisi ha de ser estratègic i primordial.