El músic novaiorquès Walter Thompson va crear el soundpainting durant els anys 80. Es tracta d’un tipus de composició a temps real d’espectacles pluridisciplinars on participen músics, ballarins, actors, poetes i artistes visuals. Aquest nou llenguatge va néixer de la voluntat de dirigir i donar forma a la improvisació mentre aquesta s’executa. El conductor de l’activitat, doncs, guia els artistes com un àrbitre de futbol. És a dir, mitjançant gestos que indiquen accions. I la composició és el resultat de la comunicació d’aquests gestos amb les respostes dels intèrprets.
Es tracta d’un procés viu i interactiu en què es trenquen els murs entre les diverses disciplines artístiques. El mateix Thompson afirma que “tot l’art està relacionat i el repte del soundpainting és crear un collage constant, sense repetir cap model i esborrant els límits entre els estils musicals”. Aquesta nova disciplina, antidisciplina o multidisciplina d’interpretació es pot emmarcar dins el corrent impressionista o deconstructivista però, en qualsevol cas, manté un sentit narratiu.
La gramàtica del soundpainting conté actualment 1.200 gestos que ja utilitzen molts músics i educadors d’arreu del món. Sense anar més lluny, el jove músic i compositor català Xalom Cucurella es proposa difondre aquest nou llenguatge a Catalunya mitjançant la creació de la primera Orquestra de Soundpainting de Catalunya i, per aconseguir-ho, ha organitzat un curs d’iniciació durant el mes de gener a Castellbisbal. Una gran oportunitat per a tothom que vulgui crear i improvisar de forma col·lectiva a través del so i del moviment.
.gif)
