Citar Pep Guardiola per parlar de futbol és un fet habitual. Fer-ho quan et refereixes a la filosofia dels que fan equip i dels emprenedors també és un lloc comú. Però encara hi ha més: utilitzar les seves referències per fomentar la cultura i la música del país és la darrera gosadia de periodistes i polítics.
En unes declaracions que potser no han tingut el ressò que es mereixen, Guardiola afirmava: "L’educació és la clau de la supervivència de la nostra espècie. És important que els nens puguin desenvolupar la seva imaginació a través de la lectura”. I fent referència a les crítiques rebudes per parlar en català a la seu de la FIFA –on se’l premiava com a millor entrenador del món– va afegir: "Al món hi ha més de mil llengües i tothom ha de ser lliure d'expressar-se en la llengua que vulgui". I va culminar amb una sentència per emmarcar: “La cultura ho és tot".
La cultura és el factor més determinant de la riquesa i la pobresa d’una societat. Per aquest motiu, es tracta d’un valor fràgil i necessari a la vegada, elitista i popular al mateix temps. La cultura serveix per explicar qui som i cap on anem. Sense una cultura de qualitat serem pobres, bruts, tristos i dissortats com a poble i com a persones.
Per a l’Enderrock ja sabeu que Guardiola ha estat com un amulet: va protagonitzar el pòster del número 1 de la revista (l’abril de 1993) juntament amb el cantant d’Els Pets, Lluís Gavaldà. La suma de Gavaldà + Guardiola va ser per als fundadors de la pubicació musical una manera d’exposar gràficament la concepció de la nostra filosofia, de les idees que movien aquella iniciativa de periodisme musical inèdit fins llavors al nostre país. La suma de periodisme, música i esport –encarnat amb el lema ‘més que una revista’, manllevat del Barça– va ser un dels actius que van servir per assentar els fonaments del projecte que enguany assoleix el número 200 (juny del 2012) i enfila el camí cap a les dues dècades de vida.
El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, també ha tingut la bona pensada de convidar l’entrenador del Barça com a prescriptor de la cultura, i ben aviat podria participar en una campanya institucional. Quanta raó que té Pep Guardiola, sobretot ara que mitjans de comunicació, llengua i cultura viuen un divorci forçat, tant per la crisi com per les institucions, que pot acabar provocant un desert en què tan sols hi hagi alguns oasis d’aigua tèrbola i sense capacitat per regenerar un ecosistema català de comunicació.
.gif)
