És curiós el funcionament estàndard: en la majoria de casos els grups enregistren els discos abans d'haver entrenat les cançons. Graven temes nous, preparats al local d'assaig i a l'estudi, que en algun cas concret sí que han provat i rodat en directe. Però per regla general, graven cançons d'un color tirant a verd. Les graven i queden (molt) bé, però en moltíssimes ocasions, aquestes cançons sonen molt més potents al final de la gira, després d'un sa procés de creixement i maduració que els ha atorgat nous tons.
És per això que val la pena comparar els concerts de presentació de disc (amb l'excitació de sentir temes nous) i després gaudir de valent amb els bolos de fi de gira. Els nervis del debut i els nervis del final tenen gustos diferents, i el públic interioritza les cançons de maneres diferents.
Això és el que va passar la setmana passada durant tres nits –les de dijous, divendres i dissabte– a la sala Luz de Gas de Barcelona de la mà de Sanjosex. Era el final de la gira del disc Al Marge d'un Camí (BankRobber, 2010), un treball que ara fa un any es va endur el Premi Enderrock 2011 al millor treball de cançó d'autor. En Carles i la seva banda van ser els encarregats d'engegar una nova edició del BarnaSants, aquell festival que tan ens agrada i que ens atapeirà les agendes fins a deixar-nos exhaustos de tantes bones propostes musicals.
El concert inaugural del festival sempre és una aposta, una declaració de principis: el tret de sortida, amb tots els convidats i la catifa vermella. L'any passat va ser en Pau Alabajos (presentant nou disc), i enguany en Pere Camps (ànima del BarnaSants) va decidir que fos Sanjosex. Un fi de gira per engegar un festival: ideal.
La cirereta d'aquestes nits intenses va ser que les taules de so van treballar a tot gas durant les tres jornades per enregistrar en directe les cançons que formaran part dels discos de la col·lecció BarnaSants. I és una idea brillant, perquè la sintonia de la banda i la maduració de les cançons quedaran plasmades en aquest nou disc. Així tindrem dues versions d'Al marge d'un camí, la del nounat i la de l'ancià. En aquesta nova versió gaudirem del ritme de bateria de Pep Mula en harmonia amb el piano de cua que tocava Richie Álvarez, el baix sempre atent de Miquel Sospedra, les guitarres esmolades de Xarim Aresté i la veu (i guitarra espanyola) de Carles Sanjosé. Les mateixes cançons amb un nou sedàs,
[Vídeo pel diaridelamusica realitzat per Albert Lloreta i Helena M. Alegret]
La conclusió de tot plegat? Allò que versiona en Sanjosex entre "Volando voy" i algun altre tema brillant: 'Patxanga, sa vida és només patxanga integral, que no s'equivoquin es músics de jazz'.
.gif)
