Per aquest motiu era important que enguany aquests guardons se celebressin en un clima de màxima normalitat, i que servissin per mostrar el potencial de la música catalana que, malgrat la crisi –estructural i de model– des del punt de vista artístic travessa un dels millors moments dels últims anys. És probablement gràcies a la vitalitat de l’escena i dels seus creadors que podem entonar periòdicament allò de “a vegades ens en sortim”. I és cert: hi ha grups que funcionen, discos que es venen, gires que omplen teatres… L’entorn no és el més favorable, però els esforços per tirar endavant són notoris. I aquesta és, probablement, la millor garantia de supervivència.
Aquest any els Premis Enderrock van tenir un format diferent de la gala de l’any passat, celebrada a la sala Artèria de Barcelona. La Nit Enderrock es va convocar a l’Apolo, premi a la millor sala de concerts. Amb l’objectiu d’agilitzar la festa i evitar un guió que s’allargués més enllà de les tres hores, l’organització va decidir centrar l’entrega de premis en els guardons de pop-rock, cançó d’autor i folk (atorgats per les revistes Enderrock i Sons). Per aquest motiu –i a causa de la reestructuració del grup editorial– els guanyadors de les categories de jazz i de música clàssica (lliurats per les publicacions Jaç i 440Clàssica) no van tenir ocasió de pujar a l’escenari a recollir els seus guardons: la seva presència es va fer explícita en l’acte a través de la projecció d’un audiovisual. Aquest nou format va generar malestar entre part del sector, que ho va percebre com un acte de menysteniment. Volem aprofitar l’editorial per manifestar el nostre suport i admiració pels músics de jazz i de clàssica catalans –tal com hem fet des de fa gairebé vint anys des de les nostes capçaleres– i disculpar-nos si algú s’ha pogut sentir ofès per una decisió poc encertada. Per aquest motiu, destaquem els artistes premiats de jazz en aquestes pàgines, i hem convocat un acte de desgreuge amb els artistes per lliurar-los les ‘e’ corresponents. Igualment, el compromís del Grup Enderrock s’ampliarà també al sector de la clàssica, amb la voluntat d’incorporar-los degudament també en el marc d’aquests premis anuals de la música catalana. Entenem que per als músics de qualsevol àmbit és important disposar d’altaveus i espais on expressar-se, i que l’entrega dels Premis Enderrock és un espai ideal per reconèixer la seva vàlua i talent, a partir de les consideracions tant del públic com de la crítica.
També volem deixar clar que la voluntat d'Enderrock sempre ha estat que els premis representin tots els estils musicals impulsats per cadascuna de les nostres capçaleres. Per aquest motiu des de fa onze edicions treballem per consolidar-los com la trobada anual de la música catalana. Perquè això sigui així és obvi que cal teixir complicitats, no només amb el sector sinó també en el pla polític, institucional i empresarial. Enguany hem tingut per primer cop el patrocini d’Estrella Damm, a qui cal agrair l’aposta decidida en aquest i en molts altres àmbits per la música del país, i de qui podríem dir que actua sovint com a Conselleria de Cultura a l’ombra. Un altre punt rellevant va ser la presència a la gala de les màximes autoritats culturals de la Generalitat de Catalunya i de l’Ajuntament de Barcelona, a més de diputats i representants institucionals, i d’una cinquantena de mitjans de comunicació. En aquest sentit, també volem donar les gràcies al miler de signatures que es van sumar a la campanya perquè els Premis Enderrock s’emetin per TV3, i en especial a l’activista i cantautor Cesk Freixas, que va ser qui, per voluntat pròpia, va decidir impulsar-la. El Grup Enderrock i Televisió de Catalunya treballen des de fa temps per cercar punts de complicitat que permetin que la gala tingui una àmplia presència a la televisió pública del país. L’objectiu, com sempre, ha estat oferir uns #PremisEDR per a tothom. Gràcies a tots els que hi creuen.
.gif)
