Molta gent demana la renovació de Josep Guardiola com a entrenador del Barça. Per damunt dels resultats, aquests seguidors defensem els seus valors i la seva manera de liderar un projecte que va més enllà d’organitzar i dirigir les estratègies d’un equip de futbol. Tant si renova com si no, la seva aportació ja estat cabdal per dibuixar la història d’un país que és més que un club.
La nostra identitat es construeix també a partir de les cançons. L’imaginari col·lectiu com a poble es fixa determinats referents per construir la pròpia identitat, i aquest són indispensables per entendre i explicar qui som i d’on venim. El concert de Lluís Llach al Camp del Barça, el 6 de juliol de 1985, davant més de 100.000 espectadors és un d’aquests epicentres de l’emoció nacional que van ser –i són– un estímul per a l’autoestima i que serveixen per reivindicar l’espai musical català i la nostra existència amb uns referents comuns. En definitiva, la nostra tradició com a poble.
Viure –i reviure– aquell concert és la palpació d’un país que batega al ritme d’unes cançons que ja li són pròpies. D’un país en moviment que canta perquè té memòria i perquè sap que està construint el seu futur. Més enllà del seu valor com a document musical i per preservar la memòria històrica del país, Enderrock ha impulsat l’edició inèdita d’aquest concert en DVD –amb qualitat d’imatge i de so– perquè és una aposta que traspassa les paraules i els raonaments i arriba al fons de les emocions. És impossible veure les imatges d’aquest concert i escoltar les cançons i el públic sense emocionar-se, sense que els ulls se’t neguin i la pell se’t posi de gallina. Tant pels que vam ser al Camp Nou com per aquells que vegin i escoltin una comunió col·lectiva de tal transcendència sorgida de la força de les cançons.
El DVD vol ser tot un símbol per donar el màxim relleu al número 200 de la revista que farà un repàs antològic als 50 anys de la música catalana moderna. Una aposta que pensem que ha ser un bon referent per transmetre a tothom, i sobretot a les joves generacions i a totes les escoles, la història musical pròpia del país. Una manera de superar els interessos comercials, les radiofórmules anglosaxones i els mitjans colonitzats. Una banda sonora que hauria de sonar a les emissores, televisions i plataformes d’internet, a més de donar-se a conèixer a través de les escoles i les institucions públiques; com una reivindicació del Km 0 de la música pròpia.
Des de l'Enderrock hem estat testimonis de com en els últims temps el micromecenatge ha tornat a funcionar –ara a través de la xarxa– de forma efectiva amb multitud d'iniciatives musicals. Ho fa seguint la mateixa idea com als anys seixanta o setanta en aquest país –quan encara no hi havia un govern propi consolidat– es van impulsar projectes culturals (editorials, musicals...) o socials a partir de la subscripció popular. És una idea ambiciosa des de l'àmbit musical que, al mateix temps, ens fa molta il·lusió tirar endavant i poder-ne assolir els objectius desitjats. És una bona manera de mesurar el suport i la receptivitat que tenen els nostres mitjans en la difusió i el suport a la música catalana.
La cojuntura actual en l’àmbit cultural i dels mitjans de comunicació –per citar allò que ens afecta directament– està provocant una destrucció massiva i sense retorn de molts dels referents que han estat patrimoni nacional i servien per explicar i per a reconstruir el país. La crisi ens afecta com en la postguerra, gairebé sense suport de les institucions i el recés ens situa institucionalment com a a mitjan segle passat. Ens trobem en plena recessió, una situació en què solament les iniciatives populars i la tan repetida –però indispensable– societat civil és la que sostindrà la identitat cultural del país.
La cojuntura actual en l’àmbit cultural i dels mitjans de comunicació –per citar allò que ens afecta directament– està provocant una destrucció massiva i sense retorn de molts dels referents que han estat patrimoni nacional i servien per explicar i per a reconstruir el país. La crisi ens afecta com en la postguerra, gairebé sense suport de les institucions i el recés ens situa institucionalment com a a mitjan segle passat. Ens trobem en plena recessió, una situació en què solament les iniciatives populars i la tan repetida –però indispensable– societat civil és la que sostindrà la identitat cultural del país.
Per aquest motiu, volem que la nostra comunitat de lectors i seguidors sigui còmplice i faci d’altaveu d’una manifestació com la que –tant important com les seves cançons– va dur Lluís Llach al Camp de Barça ara fa més de vint-i-cinc anys. Reviure i poder editar i distribuir aquest concert en directe és una injecció de moral i un suport implícit al paper que desenvolupen i als continguts que difonen les nostres capçaleres: Enderrock arriba aquest mes de juny al número 200 i l’any vinent compliria 20 anys. Defensar els nostres orígens és defensar la identitat. Per aquest motiu –en un moment en què les nostres capçaleres depenen bàsicament dels nostres lectors i de la voluntat d’un maldat sector musical–, volem renovar la nostra confiança en el suport popular.
En aquell concert, la Generalitat de Catalunya no hi va donar cap suport. El Barça de Núñez va cedir el camp i Televisió de Catalunya en va comprar els drets per gravar-lo i fer una retransmissió parcial en directe (l’únic document que se’n conserva). En definitiva, va ser el públic, 100.000 catalans que ho van fer possible i que van permetre que Lluís Llach al Camp del Barça pugui ser considerat el millor i més multitudinari concert de la música catalana. Ara cal un altre juny, amb una situació i unes condicions diferents ––Enderrock 200 i DVD el juny del 2012–, però per la mateixa causa. Gràcies a tothom!
.gif)
