Quim Vila és un d'aquells personatges que si no existissin ens els hauríem d'inventar. Músic talentós, hàbil amb la llengua (entesa com a idioma…), amb una bona posada a escena i una gran confiança en si mateix que el fa persistir i sortir-se'n allà on molts altres abandonen. Fa poc ha presentat el seu darrer disc, Cançons d'intents d'un país (Salseta Discos), un treball que qualifica de rock antropològic i que retrata amb ironia la realitat de la societat catalana actual.
L'aparició ha passat força desaparcebuda als mitjans de comunicació, en un moment en què les planes d'informació cultural, ja de per si escasses, sucumbien davant l'allau de Sant Jordi. Algun dia ens haurem de preguntar per què els llibres dels periodistes de les emissores públiques de ràdio i televisió sempre troben ressò als programes i en canvi als altres els costa tant… Però aquesta és una altra història.
Quim Vila ha sabut fer de la necessitat virtut. "–El que ven és posar-hi mediàtics? –Doncs posi-me'n una dotzena!" I narinant. Concert de presentació del disc a casa, a Moià. Xocolata desfeta i coca per a tothom i un grapat de mediàtics a l'escenari: el cuiner Isma Prados i el periodista Roger de Gràcia a la bateria, presentacions a càrrec de Màrius Serra, Pere Tàpias, Fermí Fernandes, Jordi Ríos, Mònica Pérez, Carles Pérez… i l'alcalde de la població, Dionís Guiteras. Ironia, bon humor, generositat i molt rock'n'roll. És Quim Vila.
.gif)
