Aquesta nova recopilació anomenada Persian Funk ens endinsa per la música moderna iraniana de final dels anys 70, quan els aires de llibertat eren molt presents a l'Iran gràcies al Shah de Pèrsia, que va obrir i occidentalitzar la societat iraniana gràcies a unes reformes que van tenir molta influència en la música, l'art i la cultura en general, fins al punt de crear el segell Ahang Roozen, una discogràfica que estava sota el control del Ministeri de Cultura iranià.
Persian Funk
La música que va néixer en aquesta època va estar molt influenciada pels sons americans i britànics, i la seva barreja de funk, rock, soul, jazz i música tradicional persa va tenir una gran popularitat durant els anys 70. De tota manera molts dels grups d'aquesta època com Googosh i Shamaizadeh, autèntics ídols del pop iranià, feien versions de clàssics del pop, del soul i del blues nord-americans, amb covers d'artistes com Beatles, John Lee Hooker o Aretha Franklin.
Tota aquesta llibertat musical es va acabar quan va esclatar la revolució islàmica l'any 1979. El règim de l'Aiatol·là Kohmeini va tallar de soca-rel la música per la mala influència occidental que tenia sobre el seu jovent i perquè era una amenaça per al règim. De fet la major part dels estudis de gravació que hi havia al país es van cremar, i molts dels artistes de música moderna de l'Iran, inclosos els del disc Persian Funk, van ser expulsats del país, mentre que altres van estar en arrest domiciliari.
Per aquest motiu i pel que té de document històric, Persian Funk té un valor incalculable pel seu exotisme musical i perquè ens mostra els aires de llibertat que es vivien durant els anys 70 del segle XX a l'Iran. Són cançons seleccionades després de buscar durant centenars d'hores en arxius gairebé oblidats, i que Secret Stash Records ha recuperat per a tots nosaltres. Musicalment, com ja hem comentat abans, el recopilatori no aporta gaire, però ens mostra una fusió musical on el funk, el rock, el soul i la música d'arrel eren molt presents, i que en molts casos pot recordar pel·lícules de cinema negre de sèrie B. Va ser un bon intent de modernitzar un país convuls i a punt de fer fallida. Tot i que els islamistes van fer callar els músics moderns de l'Iran, i ho van aconseguir, el que no van poder és eliminar el llegat musical d'uns grups que van revolucionar l'escena del seu país, tot i la seva precarietat musical, i que Secret Stash Records ens mostra al disc Persian Funk.
.gif)
