Les darreres hores hem viscut un desagradable episodi: el Primavera Sound va retirar ahir l'acreditació al periodista d'El Periódico i col·laborador d'Enderrock Jordi Bianciotto per cobrir l'edició d'enguany del festival, que comença ha començat aquest dijous al Parc del Fòrum de Barcelona. El motiu? Aquest article de Bianciotto a El Periódico, on aquest crític musical de dilatada trajectòria lamenta el tracte que el Primavera dóna a les bandes catalanes: "La majoria d'artistes de qui l'ICEC (Institut Català d'Empreses Culturals) parla amb tant d'èmfasi líric en els fòrums internacionals no figuren en el cartell, i els que ho fan actuen en horaris ingrats", explica Bianciotto. L'afirmació es completa amb aquest article d'Enderrock.cat, que analitza la presència catalana al festival. Finalment, davant la pressió de les xarxes socials, la direcció del festival va rectificar i va retornar l'acreditació al periodista, que ahir va poder cobrir l'esdeveniment amb relativa normalitat.
Que el Primavera no ha donat mai un tracte especialment favorable a les bandes catalanes no és cap notícia. És més, si filem prim i ens fixem específicament en aquells grups que empren la llengua catalana en la seva obra, el greuge és encara molt més gran. El que és notícia de debò és que un periodista musical s'atreveixi a dir-ho sense pèls a la llengua i des d'un gran mitjà de comunicació generalista. A Enderrock hem explicat en nombroses ocasions l'anomalia, però aquest fet, lamentablement, ha estat sempre un tema tabú per la majoria de la crítica musical. No només pel fet que el festival sigui una important font d'ingressos publicitària per a molts mitjans de comunicació. Aquesta seria una explicació massa fàcil. Va molt més enllà d'això. És una barreja de papanatisme col·lectiu i manca de professionalitat. El problema real és que la premsa musical d'aquest país és massa dòcil i ha rigut les gràcies de forma infantil al Primavera Sound durant massa temps. Ja sabíem que sota la façana del pretès cosmopolitisme d'alguns s'hi amaga en realitat molta mediocritat i molt poca intel·ligència. A partir d'avui sabem també que, en alguns casos, s'hi oculten actituds profundament antidemocràtiques.
El Primavera Sound és un gran festival. Un esdeveniment de referència internacional que situa Barcelona i per extensió els Països Catalans en el mapa mundial de la música pop. És per això que és important reivindicar-lo com un actiu, per molt que en fem notar de forma explícita les mancances en tot el que fa referència a la seva implicació en la cultura de la ciutat i del país. Dit això, però, la lamentable actitud del festival amb en Jordi Bianciotto no té cap justificació. És impròpia d'un equip suposadament professional i està fora de tota lògica. No n'hi ha prou que el festival rectifiqui i retorni l'acreditació a en Bianciotto: cal exigir responsabilitats de forma col·lectiva que vagin més enllà d'una disculpa. Més encara quan aquest festival ha rebut, en temps de retallades i austeritat extrema, aportacions públiques importantíssimes. Sense anar més lluny, l'actual Govern de la Generalitat ha signat un conveni amb el Primavera Sound Pro valorat en 120.000 euros anuals durant els pròxims tres anys. Això sí, després direm que la música en català és la més subvencionada de totes.
Prou papanatisme. Llibertat per opinar. Gràcies, Jordi. La teva crònica segur que serà la millor.
.gif)
