Dissabte i diumenge vaig ser convidada per amistats de la zona a Móra d’Ebre, i acreditada a la fira d’espectacles literaris Litterarum. Hi vaig anar esperonada per les paraules del seu director, Albert Pujol, que a la roda de premsa de presentació la setmana passada a Barcelona em va encomanar el seu entusiasme per un projecte que enguany ha celebrat la cinquena edició. En paraules de Pujol, quan no existia el Litterarum, i tot just arrencava la Fira del Llibre Ebrenc en la qual s’emmarca (aquesta ha celebrat la novena edició), a les terres de l’Ebre no existia com qui diu la cadena autor-indústria-lector i de mica en mica, amb el seu treball de formiga, s’ha generat una xarxa que no pot sinó créixer, o això esperaríem tots els que coneixem ja el Litterarum.
Móra d’Ebre és una capital de comarca, però, siguem francs, poques activitats culturals han mogut la seva ciutadania i menys les de la rodalia (el més habitual, musicalment parlant, són les festes Flash Back). Per això crec que és important que tant la Fira com el Litterarum creixin i arrelin, donin entitat i dignitat cultural a aquella zona. Pujol recordava que aquestes activitats literàries han donat bons fruits, per exemple han vist néixer l’escriptora Marta Rojals i el seu èxit editorial, Primavera, estiu, etc. (La Magrana, 2011). O el fet que en aquesta cinquena edició l’organització ha comptabilitzat una assistència d’uns 1.500 assistents i una seixantena de programadors, tot un rècord que em nego que quedi amagat davant de les xifres astronòmiques del Primavera Sound (aquest article en el fons vol defensar la repercussió positiva que té el Litterarum en la nostra cultura i societat, en una altra dimensió de la visió dels festivals que es fan amb la finalitat de vendre un estil de vida submís al consum, globalitzat i alienant, on els espònsors marquen les mires i els fums del personal).
Però és que el Litterarum va més enllà dels llibres i es proposa dedicar una fira als espectacles literaris, cosa que inclou propostes musicals. Es mereixen tota una fira? Tenint en compte que s’hi han presentat més de dues-centes propostes i que han resultat escollits 18 espectacles de gran nivell, crec que es pot afirmar amb un sí rotund.
Si fa poc els barcelonins vèiem a L’Auditori l’espectacle Cançons de la veritat oculta, dedicat al centenari del naixement de Pere Calders, els moradebrencs divendres tarda van gaudir de valent (això em van dir) amb l’estrena de la Carme Pla, per primer cop en solitari sense les T de Teatre, amb l’espectacle Contes sorneguers d’en Pere Calders (esperem que els programadors assistents en prenguessin nota, per poder-la repescar!). I jo mateixa vaig ser testimoni dissabte del gir més rocker que ha pres la proposta d’Ivette Nadal acompanyada amb banda de baix, guitarra i bateria, a Mestres i amics, on musica poemes d’autors vius com Anna Aguilar-Amat, Enric Casasses o Joan Vinuesa. També era molt digne un espectacle de l’actriu Mariona Casanovas basat en textos de la periodista Empar Moliner, on la gràcia musical va raure en una versió en mallorquí de Serge Gainsbourg, que no té pèrdua!
Punt i a part mereix l’actriu de la nit, però, que evidentment va ser Rosa Maria Sardà dient Josep Maria de Sagarra, en un espectacle que s’acomiadava dels escenaris la nit de dissabte al Teatre La Llanterna de Móra d’Ebre. Sardà va oferir un gran recital, on els poemes respiraven la musicalitat de la llengua ben dita, des de “La cançó del traginer” fins al fragment del cant IV del “Poema de Nadal”, passant per altres cançons (de taverna, de la mort…), fragments de peces teatrals o articles tan clarividents com “Perdre el temps”. Però sens dubte el que va arrencar més somriures va ser la “Balada de Fra Rupert”...
Dos espectacles musicals també mereixen un altre punt i a part. El primer, magnífic, Gertrudis canta Foix. Visca la Pepa, que s’estrenava amb set músics dalt l’escenari (dirigits per Marc Mas) i una dotzena de musicacions. Impressionant i engrescador. El grup ja no només fa rumba, Gertrudis ha obert el ventall, ha aconseguit fer entenedor J.V. Foix i fer-ho amb cançons esplèndides. Sembla que els de la Garriga han reestablert el ‘desig’ que sembla indicar el seu mateix nom, ‘Gertrudis’ segons Foix. I això no té preu. Des de “Són les ales d’un corb!” (del llibre KRTU) fins a “Pepa la lletera” (del llibre Gertrudis), passant per poemes com “Mil ales rosa cobrien el cel” (d’Ombres darrere els lilàs). La veu de Xavi Ciurans va estar brillant i, content com n’estava d’estrenar en una fira dedicada a espectacles literaris, va dir entre cançó i cançó que abans de l’actuació havia estant mirant les parades de llibres, que havia descobert en algun llom el nom de qui a Foix dedicava tot un llibre (a la memòria de) Joaquim Folguera… I, encomanant i compartint la seva il·lusió amb el públic i amb els seus companys (el guitarrista Xavi Freire i el violinista Eduard Acedo), va espetar una veritat com un temple: “L’Ebre existeix!” (Després, comentava a peu d’escenari que estan preparant una presentació –encara sense data– al barri del poeta, Sarrià, amb escenografia i tot). De veritat, això és l’inici d’un espectacle del qual es parlarà i la mar de bé.
I, per acabar, un altre espectacle (i disc) amb aires mariners i musicals va ser Poeta de la llum, d’Estem Salvats!, dedicat a l’obra poètica de Joan Salvat-Papasseit. Un passeig elegant i encomanadís pels versos del poeta de la Barceloneta, en clau de jazz, blues, country, balada o bossa nova, entre altres tonades, per tal de reinterpretar-los un cop més a favor de la seva bellesa i vitalitat. La formació de quartet Estem Salvats! està encapçalada pel músic i titellaire Jordi Bertran, que va dedicar un dels temes al seu mestre titellaire i amic Pepe Otal, del qual ara fa cinc anys de la seva mort, i del qual va recordar la seva faceta de mariner de la Barceloneta, que lligava amb el vitalisme de Papasseit.
Per molts anys de bons desitjos i de Litterarum!
.gif)
